Esteve Cifuentes, un internacional del futbol dels anys 30

La Guerra Civil el va empènyer a jugar fora d’Espanya perquè no volia ser reclutat.

Tot i que el xovinisme local fa que en alguns textos aparegui com nascut a Sant Andreu de Palomar, en realitat Esteve Cifuentes i Surroca va néixer a Ribes de Fresser el 7 d’octubre de 1912.

Si que de ben jove vivia a Sant Andreu i aquí va començar a jugar a futbol just quan acabaven d’unir-se els equips de l’Andreuenc i l’Avenç de l’Esport, formant la Unió Esportiva de Sant Andreu, sota la presidència de Rigoberto Jambrina, l’any 1925.

Esteve Cifuentes

Començà jugant de mig campista i en els equips inferiors del Sant Andreu, un anomenat Ràpids, però amb setze anys ja destacava, tant que per a la temporada 1929-1930 el Futbol Club Santboià el va fitxar a les seves files.

La temporada 1930-1931 va passar breument per el Centre d’Esports Sabadell, amb el que va acabar subcampió de la tercera divisió i passà a la segona ronda de la Copa del Rei; retornà al Santboià proclamada la república, en la temporada 1931-1932, per a Saltar al FC Barcelona en la 1932-1933, quan tenia vint anys havia arribat a primera divisió.

També el març de 1931 va jugar els partits de pre selecció per formar un combinat català que s’enfrontés a un combinat castellà i amb el Barça debutà el juliol de 1932 en un partit amistós contra el Palafrugell; també aquell estiu jugaria a Sant Andreu en un combinat de les penyes Ras i Font, en benefici de les biblioteques.

La temporada 1933-1934 la iniciaria amb al Barcelona, que a final de l’any 1933 prescindiria d’ell juntament amb En Costa, Parera, Jordà i Valls i el gener de 1934 s’anunciava la seva incorporació a l’Espanyol, on ja jugava contra el Mollet el 19 de gener, encara que algunes fonts indiquen que aquella temporada la va jugar al Levante FC consultant les hemeroteques, el veiem sempre com a titular a l’Espanyol.

Cal dir que el Levante FC no era l’actual, sinó el precursor de la UE Levante, que sorgiria el 1939 de la fusió entre aquest equip i el Gimnàstic FC fundat el 1909 per el sacerdot jesuïta andreuenc Pare Narcís Sitja, avui beat. El seu pas per el Llevant va ser exitós i l’equip assoliria l’ascens a segona divisió.

El seguim veient al RCD Espanyol la temporada 1934-1935, per a passar a la UE Sants la temporada 1935-1936, a segona divisió, debutant contra l’Horta el mes d’agost i en els primers diaris que sortiren al carrer desprès de la vaga general en resposta a la revolta militar que començà la Guerra Civil s’anunciava que fitxava per el Granollers en la temporada de 1936-1937, jugant contra l’Espanyol el 6 de setembre i a Granollers continua com a titular, almenys, fins a maig de 1937.

L’esclat de la guerra el juliol de 1936 l’havia agafat amb 23 anys, en el que a l’època era edat militar a mesura que avançava el conflicte i s’anaven mobilitzant quintes. Ell, com altres jugadors d’aquell futbol que despertava passions encara que no tingués les remuneracions actuals, va optar per creuar la frontera i buscar-se la vida a l’estranger, on no podia ser reclutat, fet que no va ser gens insòlit en el futbol.

Primer va anar a Alsàcia, fitxant per el Racing Club d’Estrasburg, llavors a primer divisió francesa, però en aquells moments es funda el Nimes Olympique FC on comença a jugar en el seu equip.

A Arràs, on juga un partit el 30 d’octubre de 1938, es troba malament desprès de finalitzar el partit i al mateix vestidor, una modesta barraca, se l’assisteix però, veient-lo greu, el traslladen a l’hospital on arriba ja mort: un infart ha acabat la seva carrera i la seva vida només amb 26 anys.

Paradoxes del destí, ell mor en unes dates on centenars de joves de la seva edat, alguns companys seus, altres admiradors de les tardes de glòria, lluiten, moren o sobreviuen en la més cruel de les batalles de la guerra en la qual ell no ha volgut participar, la Batalla de l’Ebre.

Fotografia de portada: collage d’antigues imatges de la UE Sant Andreu amb motiu de l’exposició del 50 aniversari del Narcís Sala. | UESA

Fotografia interior: imatge del futbolista.