La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona reclama una nova ordenança de terrasses

Segons el moviment veïnal, és urgent redactar una nova ordenança de terrasses que permeti viure en un entorn urbà tranquil.

En data de juliol apareixerà dins de pocs dies el número 199 de la revista ‘Tota la Sagrera’ que avui ja es pot trobar en la seva versió digital i que, entre altres temes interessants, reprodueix un comunicat de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona,  que porta com a títol ‘Cal uns ordenança de terrasses a Barcelona’.

Maig i juny han estat mesos prou calorosos i encara més ho serà el juliol. Les terrasses dels establiments de begudes i restauració s’han anat omplint i, com cada any, han sorgit els primers problemes de convivència, en especial per l’ocupació de la via pública i el pas dels vianants, o per les molèsties que ocasiona el soroll dels qui creuen que el seu lleure està per damunt del descans dels veïnat.

La nota de la FAVB es mostra conscient de la necessitat, que tan palesa es va fer durant la pandèmia, de disposar de més espai públic per a la ciutadania, alhora que reconeix la funció socialitzadora que fan les terrasses, però el fet que Barcelona sigui una ciutat densament urbanitzada crea un problema de coexistència.

La FAVB, que acaba la nota exigint una nova normativa de terrasses que s’adapti a la realitat actual, dona un seguit de xifres que trenquen molts dels estereotips i creences, quan no directament “fakes” que circulen sobre les terrasses, una realitat que si existeix és perquè és extraordinàriament rendible al restaurador.

Tot i tenir en compte que la ciutat no és homogènia i que hi ha zones més tensionades que d’altres, el nombre de llicències de terrassa als carrers de Barcelona l’any 2010 era de 3.535. Actualment, el nombre de llicències és, pràcticament, el doble: 6.501. Resulta obvi que si no fossin rendibles al màxim no haurien proliferat d’aquesta manera amb el corresponent creixement de llocs de treball, un dels arguments que els restauradors esgrimeixen davant de qualsevol projecte de reducció.

La ciutat de Barcelona té tres taules per hectàrea que, per a que tothom ho entengui, són tres taules posades en un camp de futbol que han de compartir amb parcs, carrers, cases, equipaments, etc.  Si és molt o poc, potser ho il·lustri la dada que Madrid, ciutat de canyes i braves per excel·lència, en té una per hectàrea.

La nota també parla del preu que percep l’Ajuntament per taula, una taxa que, aplicant la reducció COVID, en una de les zones A, les de major rellevància comercial, abonen un euro al dia per cada taula, bon negoci tenint en compte que de vegades la diferència de preu cobrat entre consumir a la barra o a la taula és superior

La FAVB acaba demanant el compromís polític durant aquest mandat que ara comença de refer l’ordenança amb canvis significatius: limitació del nombre actual de taules en les zones massificades d’establiments, horaris de funcionament compatibles amb la vida ciutadana, respecte escrupolós de les normes d’accessibilitat, taxes ajustades als preus de la ciutat, prohibició de qualsevol sistema de climatització, reforç de l’àrea d’inspecció municipal i enduriment del règim sancionador amb la finalitat d’evitar el frau que es fa incomplint massivament la normativa doncs el grau de compliment en algunes zones és ínfim.

I amb tot, l’estiu que ha arribat promet ser calent.