Una mostra de sobres de sucre recorda l’abans del districte de Sant Andreu

A la Societat Cultural i Esportiva La Lira fins al 7 de maig.

Malgrat que el titular sembli inversemblant, en Jaume Dagés l’ha fet possible gràcies a un afany coleccionista ben original al llarg de dècades que ha combinat amb un caràcter extravertit ben conegut a Sant Andreu pel seu associacionisme intens que ha posat en pràctica a la Lira, el Casal Catòlic, l’Ateneu Obrer o el Casal de Gent Gran Bascònia, sobretot en la vessant teatral en grups com La Lira Teatre o el Grup Teatral Antifaz.

Precisament a La Lira té penjada, mai millor dit, una curiosa exposició que consisteix a mostrar una petita part de la seva vasta col·lecció de milers de sobres de sucre. En concret, per aquesta ocasió, ha fet una selecció que es correspon a sobres d’establiments de Barcelona ciutat per districtes, amb especial atenció al districte número 9, el de Sant Andreu, que alhora els té organitzats per barris i per carrers.

Aquest col·leccionisme és tan personal que, fins i tot, el nom resulta ben recargolat. La glucofília és la denominació genèrica del coleccionisme de sobres de sucre; la periglucofília, el de sobres de sucre buits (que es poden emmagatzemar i classificar millor) i que també accepta el nom d’arrels gregues glucosbalaitonfília (glucos, sucre; balaiton, embolcall; i filia, afició), és a dir, l’afició de coleccionar embolcalls per al sucre.

L’interès de la proposta el va exposar molt bé en Jaume Dagés amb motiu de la presentació que va tenir lloc el dia 14 d’abril. En aquella ocasió va destacar que ell se sentiria molt satisfet i plenament reconegut si les persones que fessin un cop d’ull a la seva col·lecció comencessin a conversar sobre els records que els noms dels diversos establiments despertessin en la seva memòria.

S’ha de tenir present que els exemplars han estat recollits a bars, cafès, restaurants, discoteques, quan cada establiment personalitzava la seva marca a través d’aquest sistema, i que són llocs on la gent coincidia amb altres persones amb les quals es parlava, es ballava i, fins i tot, es feien negocis i es lligava, almenys això afirmava en Jaume. Posem per cas negocis desapareguts com Can Ramon, Cal Ros o Can Joan al barri de Sant Andreu.

Fins al 7 de maig encara hi ha temps per treure el cap un moment per La Lira i capbussar-se en un allau de records per a qualsevol que hagi viscut al districte durant les darrerers dècades i hagi fet una mica de vida social en l’entorn més proper.

Fotografies del dia de la presentació a La Lira | SCEL.