Un títol nobiliari desapareix d’un carrer de La Sagrera

L’actual carrer Comtessa de Pardo Bazán es dirà d’Emilia Pardo Bazán, intel·lectual espanyola que va ser una precursora dels drets femenins, en un acte més relacionat amb el Dia internacional de la Dona.

L’actual carrer Comtessa de Pardo Bazán, gairebé paral·lel al de Concepció Arenal, i que va des del carrer de Cienfuegos al del Cardenal Tedeschini, es dirà d’Emilia Pardo Bazán amb la corresponent inauguració aquest dissabte 11 de març a les 11 h que tindrà lloc a la cantonada amb Cardenal Tedeschini.

Durant l’acte es llegiran textos de l’escriptora gallega i s’hi faran també parlaments institucionals que posaran de relleu la seva dimensió com a escriptora i com a dona que va reivindicar els drets femenins per esdevenir persones lliures de la tutela masculina. S’argumentarà el canvi de nom que té com a objectiu reconèixer el seu paper com escriptora més enllà del seu títol nobiliari. Per aquest motiu també es llegiran textos de l’escriptora gallega.

Una mica d’història

Emilia Pardo Bazán (La Coruña 1851-Madrid 1921), comtessa de Pardo Bazán, va ser una novel·lista, periodista, assagista, crítica literària, poetessa, dramaturga, traductora, editora, catedràtica i conferenciant espanyola introductora del naturalisme a Espanya i una de les seves principals impulsores. Amb la seva obra i la seva vida va posar de manifest la capacitat de la dona per ocupar en la societat els mateixos llocs que l’home, sense renunciar a allò específicament femení.

Va incorporar a totes les seves obres les seves idees sobre la modernització de la societat espanyola, sobre la necessitat de l’educació femenina i sobre l’accés de les dones a tots els drets i oportunitats que tenien els homes. Va criticar obertament l’educació que les espanyoles rebien a través de la qual se’ls transmetien els valors de passivitat, obediència i submissió als seus marits. Va reivindicar la instrucció de les dones com un objectiu fonamental de la societat i va dedicar una part important de la seva actuació pública a defensar-ho.

Va ser una dona autodidacta, cosmopolita i políglota, amb una acusada personalitat i fermes conviccions. Es va interessar-se molt especialment pels corrents de pensament i les noves tendències  literàries del seu temps, las quals va contribuir a donar a conèixer en una Espanya que s’havia d’obrir, cada dia més, a Europa.

Emilia Pardo Bazán està considerada com una de les millors novel·listes espanyoles del segle XIX i una de les més destacades i prolífiques escriptores de tots els temps. Aquesta producció novel·lística va estar fortament influenciada pel realisme i el naturalisme francés, com es pot comprovar a La tribuna, Insolación o Los pazos de Ulloa. Als seus contes, que aborden una gran quantitat de temàtiques, des del realisme rural i social fins al terror i el relat detectivesc, l’autora va mostrar una notable creativitat, les seves dots per a l’observació i la seva capacitat imaginativa, conjugades amb un domini sòlid de la tècnica narrativa.

Per contribuir a celebrar aquest homenatge, la Biblioteca de La Sagrera ha fet una guia de lectura on trobareu una selecció de llibres escrits per Emilia Pardo Bazán i d’altres per conèixer una mica més la vessant personal i la vessant literària de la prolífica autora gallega. Aquests documents els teniu disponibles a les Biblioteques de Barcelona.

Fotografia de portada: situació del carrer en el plànol de la ciutat | bing.com

Primera fotografia interior: retrat d’Emilia Pardo Bazán | wikipedia

Segona fotografia interior: cartell d’una estrena teatral recent que adapta la seva novel·la més famosa | cinemagavia.es