La seva defunció va tenir lloc el dia 20 de gener. DEP.
Andreuenc es fa ressò a través d’aquest article de la defunció el dia 20 de gener d’Alexandre de Buen, una persona sempre discreta i molt implicada al teixit social de Sant Andreu.
Nascut l’1 d’abril de 1945, arquitecte de professió i també músic en la seva joventut, durant molts anys, a la dècada dels noranta, Alexandre de Buen va ocupar el càrrec de vocal d’Urbanisme de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar alhora que, com a arquitecte, atenia gratuïtament les consultes que li feien els veïns i els assessorava en la seva matèria, sent per la seva formació acadèmica un puntal en els debats tècnics entre l’Associació i el Districte.
Els De Buen eren una família procedent de Zuera, a l’Aragó. Gent il·lustrada, que comptava entre els seus membres amb científics, microbiòlegs, entre els quals un Odón de Buen, que va ser pioner juntament amb el Princep Alberto de Mònaco de la oceanografia; tots ells gent progressista i republicana. També a la generació de l’Alexandre va continuar la tradició amb parents prestigiosos en el camp científic o juristes a Mèxic.
Amb uns valors familiars basats en la cultura de l’esforç, ell no va ser el clàssic estudiant d’arquitectura, sinó un estudiant que treballava a l’obra amb el seu pare, que va conèixer el món laboral més que l’universitari i que amb les mateixes mans que portava els llibres, apilava totxos per a fer paret.
Apassionat per la música, va tocar en conjunts durant la seva joventut, alternà l’escenari, l’obra i la facultat, actuant no només a l’àrea local, sinó fent concerts a diverses ciutats de tota la península, com a Galícia mateix, però això sí, dilluns al matí a les vuit havia d’estar a l’obra.
Persona propera, sempre de bon humor, fins en les situacions més adverses sabia somriure, o trobar-li un bri d’humor a la situació. Persona seriosa i formal, molt crític amb l’urbanisme olímpic d’aquella època, Alexandre de Buen era un arquitecte de pell colrada per l’aire, el sol i la pols de les obres, que a les set del matí el trobaves al metro anant a treballar com qualsevol veí de Sant Andreu.
Autor amb bibliografia pròpia, havia publicat sobre els complicats càlculs de resistència dels materials i les estructures, i tenia una curiositat immensa per a conèixer les novetats, una mentalitat oberta a les innovacions i era un conversador amè i respectuós.
Els darrers anys, amb la salut molt malmesa, va estar ingressat a la Casa Asil, on s’adaptà amb molta facilitat conservant el seu sentit de l’humor fins al darrer moment, malgrat les crisis de salut que l’afectaven constantment.
Serveixin també aquestes ratlles per expressar el nostre consol a la seva esposa Carme, als seus fills, familiars i amics.
Fotografies: imatges d’Alexandre de Buen, la de portada, amb Ernest Maragall a la seva dreta | Arxiu Joan Pallarès.
