Es duran a terme 33 actuacions entre Montcada i Barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona i el de Montcada i Reixac volen recuperar l’entorn del Rec Comtal i conservar-ne la memòria històrica amb una trentena d’actuacions urbanístiques, paisatgístiques i patrimonials qua han presentat conjuntament aquest matí. L’antiga sèquia medieval, amb una longitud de gairebé 13 quilòmetres, que ha abastat d’aigua la ciutat entre els segles X i XX mereix, sens dubte, una intervenció d’aquesta envergadura que s’ha endarrerit durant dècades.
D’aquesta manera es revertirà el seu vergonyós abandó mitjançant aquestes actuacions que crearan nous espais al llarg del traçat del canal com a punts d’interès, de coneixement i d’interpretació. A través d’aquest canal hidràulic, es pot entendre el desenvolupament social i econòmic de Barcelona dels darrers mil anys.
La proposta d’actuacions recollides al pla director que impulsa l’Ajuntament de Barcelona està dissenyada per recuperar el rec com una infraestructura verda i un recorregut urbà a través del seu traçat, la gran part del qual està ocult, sota terra. Es crearan nou espais per a l’estada i per al coneixement i la interpretació històrica del Rec Comtal. Algunes d’aquestes actuacions són la recuperació i la naturalització de l’antiga plaça del Molí de les Basses, a Ciutat Vella, i la transformació del parc del Molí, a Sant Andreu, per preservar les restes arqueològiques i crear un jardí aquàtic.
El pla també preveu l’aplicació de criteris patrimonials en les edificacions que han estat construïdes sobre l’antic traçat de la infraestructura hidràulica. L’objectiu és que, en cas que s’hi facin obres, es tingui cura dels elements patrimonials de la sèquia medieval.
Un canal de mil anys d’història
El Rec Comtal era un canal obert que es va construir al segle X, en temps del comte Miró I. Naixia a Montcada i Reixac i travessava tota la ciutat, passant pels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, l’Eixample i Ciutat Vella, fins a arribar al mar. Al llarg de gairebé 13 quilòmetres, el canal s’utilitzava per regar, fer funcionar els molins i, més endavant, abastar les indústries tèxtils de Sant Andreu.
En tractar-se d’una sèquia a l’aire lliure, durant el seu període actiu va significar un catalitzador de l’espai públic i la vida social dels ciutadans, i una explotació de l’agricultura i la indústria. Va ser una artèria vital a Barcelona, que en un primer moment, va assumir la funció de proporcionar energia hidràulica per moure els molins fariners de propietat comtal, els quals proporcionaven altes rendes a la corona. I més endavant, va ser clau en la industrialització, especialment en les fàbriques tèxtils de Sant Andreu i Sant Martí.
És, per tant, un element indispensable per a entendre el desenvolupament econòmic i social dels darrers 1.000 anys de la història del pla de Barcelona.
Amb els anys, aquest canal es va integrar dins el teixit urbà, fins que a les dècades de 1950 i 1960, l’augment de la població emigrant va provocar el creixement urbanístic, alhora que la desaparició dels darrers trams a Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, que subsistien ja en un estat insalubre.
Avui dia, no obstant, el Rec Comtal encara proporciona bona part de l’aigua freàtica amb la que es baldeja la ciutat de Barcelona cada dia, i perviu en un tram de poc més d’un quilòmetre de recorregut a l’aire lliure entre Can Sant Joan (Montcada i Reixac) i Vallbona (Barcelona), on serveix per regar els horts. A la resta de la ciutat, queden vestigis arqueològics, com al jaciment d’El Born Centre Cultural, on podem veure les restes del seu pas per la Ribera.
Tot i que gran part del seu traçat ha quedat ocult sota el creixement urbà, el Rec Comtal és un element amb un gran potencial en l’evolució continua de la ciutat.
