A partir de les 12 h a la intersecció de l’avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig.
Demá dissabte 28 de gener a partir de les 12 h s’inaugura l’espai dedicat a l’historiador, advocat i polític situat a la intersecció de l’avinguda Meridiana i el passeig Fabra i Puig, a tocar del carrer de Concepción Arenal.
Aquesta ubicació es va acordar entre la regidoria de Memòria Democràtica, la seva vídua Florència Ventura i el Centre d’Estudis Ignasi Iglesias i la decisió està basada en el fet que els seus pares s’hi van traslladar el 1922 molt a prop, de manera que Benet va viure durant la seva infància i joventut a un dels pisos del carrer Concepción Arenal en què s’havia dividit la masia de Can Magarola, ja aleshores desapareguda.
La tasca de recuperació de la figura de Benet va coincidir amb el centenari del seu naixement, el 1920, tot i que la majoria d’accions es van posposar al 2021 i més endavant per motiu del covid.
Historiador, polític, editor i advocat, Josep Benet va néixer a Cervera el 14 d’abril de 1920 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 24 de març de 2008. La sublevació militar de la Guerra Civil li interrompé els estudis i el 1938, fou mobilitzat i s’incorporà al front al bàndol republicà dins la “lleva del biberó”. Acabada la guerra va haver de repetir el servei militar d’acord amb els decrets que anul·laven els servei prestat sota la República.
Cap a l’any 1942 compagina la seva formació amb el seu bàsic propòsit de refer el teixit cultural de País. Així durant els primers anys de la dictadura franquista, mentre estudiava a la universitat, esdevingué un dels lluitadors més actius en favor de la democràcia i el catalanisme a través del Front Universitari de Catalunya. Es llicencià en Dret l’any 1945. Com a advocat, va defensar nombrosos presos polítics davant del Tribunal d’Ordre Públic i la jurisdicció militar.
Com a polític, va ser el senador més votat d’Espanya (1,3 milions de paperetes) a les primeres eleccions democràtiques, el juny de 1977, a les quals va concórrer com a candidat per Barcelona de la coalició d’esquerres Entesa dels Catalans. Ponent de l’Estatut de Sau, va ser reelegit senador el 1979. El 1980 va deixar la Cambra alta per optar a la presidència de la Generalitat en nom del comunista PSUC, com a independent. Eren les primeres autonòmiques, en què va acabar imposant-se contra pronòstic el rival nacionalista i alhora company d’activitats antifranquistes, Jordi Pujol (el socialista Joan Reventós partia com a favorit).
El 1984 va deixar l’activitat parlamentària per dedicar-se a la recerca històrica. Dins aquest àmbit fou nomenat director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (dependent de la Generalitat), que ell mateix fundà. Va exercir aquest càrrec fins al 2000.
Josep Benet va viure una existència que el va allunyar de Sant Andreu, però al llarg de la seva vida hi ha nombrosos testimonis que donen fe que ell sempre va tenir present el seu període andreuenc i les seves memòries reblen aquesta afirmació amb passatges específics on reviu aquells dies d’infància i joventut.
La relació amb l’Esbart Maragall
Menció especial del seu pas per Sant Andreu mereix la seva presidència de l’Esbart l’any 1940. Ell va fer possible que el Maragall, ubicat al Casal Catòlic de Sant Andreu, fos el primer esbart de Catalunya en reprendre les seves activitats desprès de la guerra civil, gràcies a la seva connexió amb l’església catòlica, tant a Sant Andreu com en el Monestir de Montserrat.
El ràpid retorn a l’activitat d’aquesta colla dansaire sota el règim del dictador Francisco Franco, intolerant amb la cultura catalana, es va pagar amb greus peatges: la companyia va haver de canviar de nom i anomenar-se “Agrupación Folklórica Juventus” i va haver d’introduir danses d’altres regions d’Espanya per imposició de la censura. De totes maneres, Benet com a president i Manuel Cubeles com a director, van saber donar la volta brillantment a aquesta segona obligació triant danses de les Illes i del País Valencià, pobles germans de llengua i cultura, la qual cosa va propiciar que tots els esbarts del país imitessin l’estratègia del Maragall.
Benet va portar a Sant Andreu Manuel Cubeles per pujar la dansa catalana dalt de l’escenari i intentar crear un esbart amb la dimensió d’un ballet nacional. Amb aquesta finalitat va treballar introduint conceptes tècnics de ball als dansaires, incorporant a la música instrumentacions i arranjaments de les grans figures del país, treballant amb grans figurinistes i aplicant tècniques d’il·luminació per lluir l’espectacle. A més, Benet i Cubeles pensaven en perspectiva de recuperació de la cultura catalana: “si no podem parlar en català i no podem cantar en català, almenys ballarem en català.”
Malauradament, les discrepàncies dins el grup entre els seguidors d’aquesta línia innovadora i aquells que no entenien aquests canvis van provocar que Benet i Cubeles marxessin de Sant Andreu l’any 1942 per crear anys desprès el ja desaparegut Esbart Verdaguer.
Fotografia: Josep Benet en un acte del PSUC | revistatreball.cat
