L’AVV de La Sagrera presenta el llibre del seu 50 aniversari

El seu títol  és ‘Mig segle de compromís dignificant La Sagrera’.

Tot i que no va començar en un dia precís ni de sobte, l’Associació de Veïns de La Sagrera pren com a data de naixement l’1 de juliol de 1972, quan es formava la primera junta de la història. Cinquanta anys després, en un llibre, expliquen com han estat i què ha passat durant aquestes cinc dècades. El seu títol és “Mig segle de compromís dignificant La Sagrera”, de compromís sempre i de propòsit de dignificar també, haver-ho assolit ja és opinió del lector.

És una obra col·lectiva, coral, que ha comptat amb la col·laboració dels precursors, el primer secretari Albert Parareda Franquesa, el primer president Josep Carbonell (1972-1976), molts anys actiu en juntes diverses, i els seus successors Emili Domingo (1976-1978), Pep Puig (1978-1979), Miquel Àngels Mercader (1979-1980), Maurici Corominas (1981), Joan Gandol i Xavier Basiana (1982-1984), Josep Maria Gil (1984-1989), Quim Terrè (1989-1993), Antonio Fortes (1993-2000), Oleguer Méndez (2000-2009), Josep Barbero (2009-2016, l’únic finat però que encara va poder participar en la foto col·lectiva de presidents) i Jaume Matas (des del 2016 fins a l’actualitat).

S’ha de dir que a part de les 14 persones esmentades, es dona detall de dates i composicions de totes les juntes, amb un centenar de veïnes i veïns amb responsabilitats que, lluny de semblar secundàries, han estat fonamentals en algunes èpoques de l’Associació, és a dir, gent que sense ser president i durant anys han estat la cara visible i el referent de l’entitat per al veïnat, com l’Enric Barris, Elena Bigas, Rosa Pascual, Camil Padró, Agustí Camps, Juli Gamero, Pilar Cabrellez, Maria Cinta Bellmunt, Josep Muñoz, Agustí Carrillo… i me’n deixo uns quants (que em perdonin).

El llibre no s’ha fet sol, ha estat una feina altruista i desinteressada d’un equip, format essencialment per tres persones, Josep Maria Gil, Quim Terrè i Joan Pallarès, qui subscriu aquestes ratlles i l’únic dels tres que no ha estat mai president de l’entitat, i amb en Xavier Basiana en la part gràfica. Però aquesta feina de mesos ha comptat també amb la col·laboració, a part de tots els presidents esmentats que han aportat el seu petit escrit, d’altres que han desenvolupat una parcel·la de la història que coneixien prou bé, ja que hi van participar en un assumpte concret o van viure intensament un període determinat, com els mateixos presidents Carbonell, Basiana i Matas, o els vocals Elena Bigas, Joan Gironès, Agustí Carrillo i Albert Parareda.

A la part gràfica, molt acurada, amb profusió de fotografies tant de l’arxiu propi de l’Associació, com del d’en Xavier Basiana o del Centre de Documentació de La Sagrera, també s’ha comptat amb les que reflecteixen la Sagrera actual a càrrec de Salvador Atance.

Són 132 pàgines que tenen com a presentació una inspirada portada amb la reproducció d’una part del mural representant el barri i obra de l’artista Perico Pastor que es pot veure a l’Institut Guttmann i que ha estat possible gràcies a la inestimable col·laboració de l’Institut Guttmann. També s’ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu, Torre de la Sagrera i SAAC Sagrera Activa Associació de Comerciants i de Tecnocasa.

El llibre serà presentat en proper dilluns 19 de desembre de 2022, a les 19 h a La Torre de la Sagrera (Berenguer de Palou, 64), amb parlament del President acompanyat de membres històrics de la FAVB. Seguidament Josep Maria Gil, en nom seu i del resta de l’equip redactor Quim Terrè i Joan Pallarès, explicarà breument el mecanisme del llibre i s’obrirà un torn entre els assistents per a acabar amb una copa de cava brindant per els 50 anys de moviment veïnal sagrerenc.

El llibre es ven al preu de 10 euros a l’entitat, o pot reservar-se indicant nom i numero d’exemplars, fent un ingrés al compte número ES22 2100 1317 8302 0003 2340.

“Mig segle de compromís dignificant La Sagrera” no només reflecteix el moviment veïnal al barri, sinó el seu context general durant aquest temps, des de la seva necessitat inicial, la seva funció de suplència en molt casos, quan tenia gran capacitat de mobilització, amb la seva aposta clara per les llibertats, la democràcia, la llengua, als moments de crisi i hores baixes.

En el cas de La Sagrera, on ha tocat afrontar la gran transformació urbana post-olímpica, encara per cosir, cal afegir en general la fadiga de certs moments, el desengany i les ganes de seguir, el relleu generacional inexistent que limita els recursos humans i el voluntariat, la incorporació a les entitats de molts aspectes transversals de reivindicacions que ja tenen el seu propi i potent moviment i en la darrera part del llibre l’explosió mirant cap al futur de com serà al barri, potser més fent cas als fulls daurats que ens facilita l’administració que no partint de la crua realitat, de la veritat indefugible que el moviment veïnal té de mirar cap a un altra cantó, estem davant d’un enorme creixement demogràfic, pitjor que fa cinquanta anys, en poc temps les escoles, CAP, transports, equipaments… se’ns tornaran a quedar petits.

Mirant certes làmines finals del llibre, hom endevina que, si badem, tot tornarà a ser com abans, que no hi ha lloc per a la nostàlgia ni el folklore, ja que el món global ens afecta a tots, però amb la rajola que ensopegarem serà la de la vorera de casa nostra.

Fotografi de portada: detall de la portada |Associació de Veïns de La Sagrera

Fotografia interior: imatge del 2012 on apareix l’estat de les obres de l’estació de la Sagrera en aquell moment | Joan Pallarès