Les noves restes són un gran canal d’aigua, un tram de via romana i unes tombes d’època romana i una sitja de l’edat de Bronze.
Allà on antigament hi havia “Les Gomes” i també “Les Cèl·lules”, al carrer Gran de la Sagrera cantonada amb Berenguer de Palou, avui s’estan construint nous habitatges, uns pisos que seran a tocar l’estació de La Sagrera si algun dia s’acaba.
“Les Gomes”, és a dir, l’empresa Sagués i Vilaseca, era anomenada popularment així perquè manufacturaven articles de goma, com el neoprè dels submarinistes, barques lleugeres, etc., donant peu amb el temps a la “Nemrod”; “Les Cèl·lules”, en canvi, feia referència al lloc on antigament s’expedia la Cèl·lula d’Identificació Personal, precedent del DNI. En els darrers anys restaria com a oficina de recaptació d’impostos de la Diputació, on s’abonaven les taxes per arbre que pagaven els propietaris d’un bosc, l’impost anual per a tenir un aparell de ràdio o de televisió i altres arbitris.
En el solar de la zona referida, l’Associació de Modelisme va tenir instal·lades durant anys unes pistes d’entrenament.
L’excavació prèvia a la construcció dels pisos, sent en una zona tant sensible com és La Sagrera, que durant la darrera dècada no para d’aportar sorpreses en el coneixement de la història de la ciutat, estava sota l’atenta mirada del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que no van tardar en advertir que importats restes estaven sota la zona a remoure.
No cal enumerar els antecedents de les troballes que des del 2011 s’han vingut produint, ni dels llargs treballs d’excavació, documentació i recuperació, així com d’estudi dels materials; en aquest cas vuit arqueòlegs sota la direcció de Pau Gómez Aramburu, de l’empresa especialitzada “Antequem”, supervisat des del servei municipal i el de Patrimoni de la Generalitat, van començar des del mes de febrer de 2022 a treballar al sector.
El resultat ha estat espectacular en el camp de les obres hidràuliques: un gran canal d’aigua d’època romana, amb una amplada de dos a cinc metres segons les fases en què va estar utilitzat, tres almenys documentades, i un tram de prop de cent metres de llarg. L’orientació del curs d’aquest canal suggereix que menava cap a la Vil·la Romana de La Sagrera i podia regar els camps veïns a la mateixa. Un canal ben a prop del que ha estat sempre el curs del rec Comtal.
També destaca, per la seva excepcionalitat, un tram de camí, una ‘via’, ramal de la “Via Augusta”, el que demostraria que La Sagrera no quedava en una zona marginal, sinó de pas, que referma l’antiguitat del carrer Gran que ve del Clot i marxa cap a Sant Andreu, el que seria després, com afirmava mossèn Joan Clapés la “calciata” o la “strata francesca” medieval.
Efectivament s’han identificat restes de mur, cunetes, fins i tot roderes dels carros sobre el paviment en un tram d’uns setanta metres amb amplades no inferiors als tres. A l’entorn immediat igualment s’han documentat tres tombes.
Fora de l’horitzó romà, encara s’ha documentat una sitja, en part seccionada per una rasa dels canals romans, amb materials ceràmics associats a l’edat de Bronze. Si els materials romans demostren l’ocupació del lloc fa dos mil anys, aquesta sitja afegeix, almenys, dos mil anys més enrere.
Cada cop són més i més les restes que van apareixent i més ben conegut el planell d’assentaments, vil·les, canals, camins, d’aquesta part del territori nord del “ager” de “Barcino”. Aquest coneixement provoca que cada dia més els veïns i veïnes reclamin un lloc per a reconèixer-lo i interpretar-lo, per a explicar-lo i servar-ne memòria d’un passat remot que tothom té dret a gaudir i a sentir-se’n hereu.
Fotografia: el canal d’aigua romà | Ajuntament de Barcelona
