Els Premis Catalunya Construcció guardonen la restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar com a millor rehabilitació patrimonial

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona ha reconegut la complexitat de l’obra, que ha tingut “dificultats extremes”.

Els XIX Premis Catalunya Construcció, organitzats pel Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) amb el suport del Consell de Col·legis de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i d’Arquinfad, guardonen Francesc Belart (direcció d’execució), Josep Esteve (direcció d’obra), Núria Corbella (coordinació del projecte), Elvira Altadill (coordinació de seguretat) i Josep Maria Navarro (cap d’obra) per la restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar. Aquesta actuació va ser promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona, la parròquia de Sant Andreu del Palomar, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’INCASÒL i l’Ajuntament de Barcelona.

El jurat va reconèixer la complexitat de l’obra, que ha tingut “dificultats extremes”, obligant així a “l’equip tècnic a esprémer tot el seu coneixement i enginy per trobar les solucions”, que han requerit fer ús del treball artesanal.

Els Premis Catalunya Construcció tenen com a objectiu el reconeixement de l’esforç dels professionals i empresaris que contribueixen a la millora de la qualitat, la gestió, la innovació i la seguretat de la construcció a Catalunya. Per atorgar-los, el jurat es focalitza en els valors arquitectònics dels projectes així com en la qualitat de l’obra construïda, els mètodes i processos d’execució i en la tasca duta a terme.

En aquesta XIX edició, hi van participar un total de 83 candidatures, 20 de les quals van ser seleccionades com a finalistes. En la categoria de rehabilitació patrimonial, a banda de la restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar hi havia dos finalistes més: la restauració del celler noucentista de Vilaseca, i la rehabilitació d’un edifici catalogat al barri de Sarrià de Barcelona.

Unes obres centrades a restaurar la cúpula

L’església té una planta de creu llatina amb tres naus i una gran cúpula sobre el creuer, que està coronada amb un cupulí o llanterna. La façana destaca pel seu gran portal, que inclou la rosassa; també per la torre que el flanqueja. La pedra que la construeix és tota de Montjuïc, a excepció de la torre, que està construït en obra de maó a cara vista. Es tracta d’un edifici protegit urbanísticament amb el nivell de protecció C del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.

Les obres guardonades es van centrar en la cúpula, la llanterna i l’estructura que la suporta, elements que presentaven lesions, envelliment i desgast dels materials. De la renovació, el més visible són les peces vermelloses del casquet de la cúpula, que, com que no es van poder cosir les esquerdes pel nivell de degradació, van haver de canviar-se. En canvi, es van poder recuperar i consolidar les peces ceràmiques de set dels vuit nervis, així com els vitralls originals de la llanterna, que es van desmuntar, netejar i recol·locar. També es va restaurar i reforçar la creu original de la part superior de la cúpula.

Per dur a terme la restauració, es va haver de muntar una bastida d’estructura tubular fins a la cúpula, on es va instal·lar un muntacàrregues i una segona bastida que arribava fins a dalt del cupulí. Per restaurar el cupulí, es va comptar amb un mestre forjador que va treballar in situ.

Les obres es van acabar durant la tardor de 2020 i van suposar una inversió total d’1.101.966 euros, dels quals el 39,57% van aportar l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de l’església, mentre que la resta es van repartir a parts iguals entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Sant Andreu de Palomar, una església marcada pel pas del temps

L’edifici data de 1850, però probablement es va construir sobre les restes d’una església anterior d’origen romànic. Durant la dècada de 1870, i sota la nova direcció de l’arquitecte sant andreuenc Pere Falqués i Urpi, es van bastir les naus i la cúpula, que es va esfondrar l’any 1882. Posteriorment, Josep Donènech i Estepà, va dirigir la reconstrucció de la cúpula, fent-la doble i amb llanterna, i també va projectar la façana actual, que havia de dur dues torres.

Durant la Setmana Tràgica, l’interior de l’església es va cremar per complet. Les pintures que s’hi poden veure actualment, doncs, van incorporar-se l’any 1960. Es tracta de pintures al fresc de J. Verdaguer. A finals del segle XX, a més, les obres del ferrocarril metropolità van provocar nous assentaments a l’edifici que van provocar importants lesions, abordades en una operació de consolidació dirigida per l’arquitecte David Barrera Viladot.

Guardonades sis obres més arreu del territori català

A banda del guardó per a rehabilitació patrimonial, els premis compten amb cinc categories més. El premi a la direcció d’execució de l’obra ha estat exaequo, guardonant a dos projectes. Per una banda, la rehabilitació i reforma del Palau Pascual i Pons de Barcelona per Enric Iturbe, Cristina Carmona i Eduard Pedret; i per altra al Centre d’Atenció Primària Víctor Català a Premià de Dalt, per Arístides Pujalte Camarasa.

En la categoria de direcció integrada de projecte el premi s’ha atorgat a Javier Chaves, Martí Broqetas i Juan Montoya per l’edifici d’oficines KNEM al 22@ de Barcelona. El premi a la rehabilitació funcional ha estat per a Manel Gonzalez Solanas per la seva rehabilitació de l’antic CAP en museu i espai cultural a Llinars del Vallès.

Maximià Torruella, Patricio Martínex i Luis Gotor han rebut el premi d’innovació en construcció per la Clínica Girona. En aquesta categoria el jurat ha atorgat una menció especial a Josep Maria Genescà Ramon per l’aplicació gratuïta que permet resoldre problemes estructurals amb geometria dinàmica.

El guardó de coordinació de seguretat i salut se l’ha endut Francesc Belart i Calvet per l’actuació al complex d’oficines Sea Towers a l’avinguda Icària de Barcelona.

Finalment, el col·legi ha guardonat a Imma Amat Amigó i Joana Amat Amigo amb el premi especial a la trajectòria professional, i a Marc Serra Boix amb el premi al treball de final de grau.

Fotografia de portada: conjunt de l’església amb la cúpula lluint en la distància | arxiu

Fotografia interior: la directora de l’INCASÒL, Mercè Conesa, ha lliurat el premi als guardonats