Actualització Trobada al Casal Catòlic per recordar en Joan Paredes

La seva vocació va ser fer de Sant Andreu un lloc on la paraula veí fos un mot ple de significat real.

Aquest dissabte a les 12 h estan convocades al Casal Catòlic totes les persones que al llarg dels anys van establir un lligam personal amb en Joan Paredes, que va morir sobtadament el passat 21 de juny amb 71 anys, tal com informa una gran quantitat de cartells enganxats en Els carrers que tantes vegades va recórrer des de ben petit.

L’acte està dividit en dues parts. La primera tindrà lloc al teatre del Casal, on els assistents podran accedir-hi per ordre d’arribada, i podran veure un seguit de col·laboracions de La Lira, l’Avançada, La Lírica de Sant Andreu, Els Pastorets del Casal, Rosa Luxemburg i alguna altra sorpresa presentades per Montae Miralles i Pep Munné. Es projectaran imatges d’obres en les quals va participar-hi, explicació d’anècdotes per reviure la seva carismàtica personalitat, alguna escena especialment creada per recrear alguna de les seves aficions i la interpretació d’alguna de les seves cançons estimades.

La segona part s’esdevindrà al bar del Casal, amb la presentació de Lourdes Castells i Palmira Alguersuari, veïnes d’en Paredes al carrer de Camil Fabra i integrants del món teatral andreuenc. El servei de bar restarà obert per poder conversar amb una cervesa a la mà per retre homenatge a un dels seus llegats: la vida social lligada a entitats i establiments on es consoliden amistats prenent una copa i parlant de projectes compartits.

L’empremta que va deixar en el poble està clara per la quantitat de veïnat que va assistir tant al funeral del 24 de juny a Les Corts, com en el de Sant Pacià el 7 de juliol. El presents eren de diversos àmbits: familiars, amics de tota la vida de Sant Andreu, veïns del carrer de Camilo Fabra, còmplices d’aventures teatrals de La Lírica de Sant Andreu, socis de la Lira i del Casal Catòlic, asidus de l’Ateneu L’Harmonia, companys de cafès, bars i restaurants que freqüentava, etc.

Com va quedar expressat per part de Mossèn Vicenç Araque, el pàrroc de Sant Pacià, Isabel Arbonés, per part de la Lírica de Sant Andreu, i de Palmira Alguersuari, veïna del seu carrer i presidenta del Grup Teatral Antifaz, allò que feia entranyable a Joan Paredes era la seva capacitat d’establir relacions amb qualsevol persona des del primer moment amb un tracte franc, honest, directe i per sempre.

De manera que el nombre de persones que coneixia, de fa poc, de fa un temps o de tota la vida, d’una entitat, de l’altra o de de més enllà, era enorme, i els seus passeigs per la rambla de Fabra i Puig, pel carrer Gran, Coroleu, Monges, Pons i Gallarza, per exemple, esdevenien un trajecte ple d’interrupcions perquè no parava de saludar i conversar amb gairebé tothom amb qui es creuava.

La seva vocació teatral encara va despertar més en ell aquesta vocació d’intentar crear lligams, nexes, sinèrgies, com es diu actualment, per fer créixer la vida associativa de Sant Andreu, i a La Lira i al Casal Catòlic en són testimonis, sense ocupar càrrecs directius i oferint-se moltes vegades a realitzar les tasques més modestes que ningú no volia fer però que eren necessàries per tirar endavant un projecte.+

Fotografia: imatge d’en Joan Paredes que forma part del cartell del seu homenatge | redacció