L’edifici estrella del 48 Open House BCN té molt a veure amb Sant Andreu

Llargues cues per entrar al palau que es troba a Sant Gervasi però que té una estreta vinculació amb Sant Andreu a través de les Filatures Fabra i Coats.

Les 48h Open House és una mena de “Obre’t sèsam” per als Ali-Babà cercadors de tresors arquitectònics ocults o, quan menys, invisibles al públic en la vida quotidiana.

Enguany han obert  uns espais al carrer Muntaner, 282, allà per Galvany, en l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, uns jardins i palau, on s’ubica la Fundació Julio Muñoz Ramonet, un espai que, malgrat un seguit de desafortunades circumstàncies, ha tingut la fortuna de conservar-se intacte, com fa més de cent anys, quan es va construir.

La finca, ubicada en una cantonada d’or, s’acostuma a anomenar Casa Muñoz Ramonet, que va ser un empresari de la postguerra enriquit amb el ram del cotó, grans magatzems, banca i altres empreses. Muñoz Ramonet va acumular una fortuna tan immensa que va poder adquirir la propietat als hereus de qui la va manar construir, ensems d’aplegar una extraordinària col·lecció d’art, veure’s embolicat en problemes financers de volada internacional a partir dels anys setanta i deixar un forat econòmic immens, el que el portaria a cercar refugi a Suïssa, on va morir en un exili daurat el 1991. Aleshores es va descobrir que la casa i les obres d’art que albergava les havia llegat a la Ciutat de Barcelona.

Recordo als anys vuitanta haver entrat moltes vegades al Palau, un lloc realment increïble en el centre de la ciutat, per qüestions laborals, doncs eren les oficines de les seves malmeses empreses.

A aquestes alçades alguns es preguntaran: Què té a veure la casa del carrer Muntaner amb Sant Andreu? Res o tot, segons es miri, perquè va ser alçada amb els diners d’una altra immensa fortuna anterior, uns diners procedents de les plusvàlues, dels suors, dels treballadores i, sobretot, de les treballadores, de Sant Andreu de Palomar.

El veritable nom del casalici és Palau del Marquès d’Alella, títol nobiliari concedit a Camil Fabra i que va passar a Ferran Fabra i Puig, el qual amb el seu germà Roman, marquès de Masnou, era copropietari de la Compañía Anónima de Hilaturas Fabra & Coats.

Ferran Fabra, alcalde de Barcelona, diputat provincial i senador, filantrop, vivia en un pis principal de la Rambla de Canaletes, a tocar de la plaça de Catalunya, i el 1912 va adquirir i començà a construir el palau per a convertir-lo en la seva residència, treballs que estaven força enllestits el 1914, dedicant-se a enjardinar l’entorn i ocupant la casa cap a 1917.

Per a construir-la va cridar a l’Arquitecte, així, sense més, perquè l’Arquitecte, per a l’aristocràcia barcelonina només n’hi havia un, el seu, Enric Sagnier i Villacecchia, marquès de Sagnier; també va acudir a un altre membre de la noblesa per a les pintures interiors, Josep Maria Sert, el germà del comte de Sert, i per al jardí a l’arquitecte Jean Claude Nicolàs Forastier, que en aquells anys construïa els millors parcs de Barcelona.

El Palau del Marqués d’Alella no només és l’autèntic nom de la casa, sinó un bocí de Barcelona que prou gent de Sant Andreu té motius com per a sentir-se’l una mica seu, de la família.

Fotografia: Finca de la Fundació Julio Muñoz Ramonet | Barcelona.cat