Per primer cop la Capella dels Segadors alberga l’acte com a bé cultural d’interès nacional.
El dissabte 10 de setembre a les 17.45 h amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el Districte de Sant Andreu i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) duran a terme un acte commemoratiu en què hi haurà una ofrena floral a la Capella dels Segadors, diferents parlaments i la participació de l’Orfeó l’Eco de Catalunya.
La presentació de l’acte anirà a a càrrec de Lourdes Pinyol i Selva, presidenta d’Òmnium Cultural Sant Andreu i membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Després, Jordi Petit i Gil i Manel Martín Pascual, historiadors, realitzaran una xerrada titulada “La Capella del Sant Crist dels Segadors i els seus entorns històrics”.
L’acte comptarà amb Montserrat Benedí i Altés, presidenta del Consell del Districte de Sant Andreu i Lucía Martín González, regidora del Districte de Sant Andreu.
La capella dels Segadors va assolir ser bé cultural d’interès nacional
Per primer cop l’acte s’esdevindrà en unes noves circumstàncies llargament reivindicades des de Sant Andreu. Per fi, el passat mes de juny, el Govern de la Generalitat va acordar declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Lloc Històric, la Capella dels Segadors de Sant Andreu del Palomar, a Barcelona, i delimitar el seu entorn de protecció.
Aquest immoble és portador de valors històrics, culturals i socials rellevants, vinculats al context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), motiu pel qual és el lloc on es desenvolupa aquesta commemoració.
Per una banda, la vila de Sant Andreu del Palomar va tenir un paper actiu en els fets de maig-juny de 1640, data d’inici de l’esmentat conflicte, i, per altra banda, la capella hauria acollit la imatge del Sant Crist que, teòricament, els segadors van utilitzar com a estendard de les seves reivindicacions.
Els fets que emmarquen l’anomenada Guerra dels Segadors s’inscriuen en una conjuntura que supera, en molt, l’estricte àmbit polític de Catalunya. La revolta dels segadors manté punts en comú amb les nombroses revoltes i revolucions que s’estenen per tot el territori europeu durant el període modern: la Fronda francesa i la revolució anglesa, en són alguns exemples.
La revolta de 1640 té lloc en un escenari caracteritzat per la transició entre l’estat feudal de finals del període medieval i l’estat dels Àustries, sustentat per un règim senyorial contra el qual es van adreçar les protestes camperoles. Aquestes protestes esclaten en revolta quan, dins el marc de la guerra entre França i Espanya, Catalunya esdevé camp de batalla i els pagesos catalans es veuen obligats a donar allotjament, mantenir i servir els “terços” castellans, a qui totes les fonts locals atribueixen abusos i excessos de tota mena.
Als fets dels mesos de maig i juny de 1640 van participar activament els grups pagesos de les rodalies de Barcelona, particularment els de Sant Andreu de Palomar, punt neuràlgic de connexió entre el Vallès i la ciutat, els quals van entrar a Barcelona, van obrir la presó reial i van alliberar els presos, entre els quals destacaven el diputat militar de la Diputació el General Francesc de Tamarit (membre d’una nissaga vinculada històricament a Sant Andreu) i els consellers de Barcelona.
També que Mn. Clapés i Corbera, a les seves Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (1930), parla, per una banda, d’un personatge veí de Sant Andreu de Palomar que va tenir protagonisme en aquests fets, conegut com “el Negre de Sant Andreu” i, per altra banda, assegura que els segadors que van entrar a la ciutat el dia 22 de maig portaven la imatge d’un Sant Crist, com a bandera, procedent de l’església de Sant Andreu de Palomar.
Fotografia de portada: ofrena floral de l’any 2021 | CEII
Fotografia interior: públic assistent a l’acte l’any 2021 | CEII
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2018/02/publicitat-districte-de-sant-andreu.gif")
