Existeix un cens de piscines públiques i privades al districte?

En temps de sequera i de calor, l’aigua és un ben preuat per refrescar-s’hi i les piscines públiques podrien esdevenir un lloc de trobada social i de guariment de la salut si s’hagués conservat el model de les termes romanes.   

Fa una dotzena d’anys algú em va mostrat una fotografia aèria dels voltants de casa meva i creia que estava veient la d’un poble turístic, no em podia creure la quantitat de piscines que estava veient a cases particulars, i ara la cosa ha anat encara a més.

La sequera i la manca d’aigua per molts motius, alguns potser tèrbols, d’altres naturals, han fet davallar la pluviometria en picat durant els darrers dos anys, i no és una opinió, sinó que les dades parlen per si mateixes.

A l’Observatori Fabra, el que va costejar Camil Fabra, Marquès d’Alella, el propietari de la Fabra & Coats, i va construir el mateix arquitecte que acabar l’església de Sant Andreu de Palomar, Josep Domènech i Estapà, la mitjana anual de pluja toca el 600 mm, però l’any passat només en va recollir 321 i observatoris de la ciutat, com el de la Plaça Kennedy, al capdamunt del carrer Balmes, no van arribar als 300.

De piscines publiques, al Districte de Sant Andreu, entre les municipals i les que pertanyen a clubs socials, com el mateix Club Natació Sant Andreu, en podem comptar mitja dotzena amb la veïna de Can Dragó, més alguna instal·lació d’escola concertada. Aquest recompte em fa recordar les que hem perdut darrerament: la d’Ignasi Iglesias al passeig Torres i Bages i la del Camp del Ferro, a Pare Manyanet.

Però de piscines particulars, quantes en tenim? Se sap? Existeix un cens? Potser seria necessari tenir-lo tenint en compte l’actual context mediabiental? En els darrers vint anys algunes promocions d’habitatges nous, en especial a les zones del nucli antic de la Sagrera o de Sant Andreu, s’han anunciat amb el reclam de piscina comunitària, que alhora justificava el preu astronòmic dels habitatges.

Mentre al barri del Congrés-Indians només al sector d’Indians apareixen tres rectangles blaus que indiquen la presència d’una piscina, al de Navas la vista no delata al planell la presència de piscines.

Entrar a La Sagrera ja és altre cosa, des de Ciutat d’Elx fins a La Pegaso sempre per sota de Vallès i Ribot, s’endevinen cap a la mitja desena de piscines, cap però per damunt de Meridiana i pel que fa a Sant Andreu, s’endevinen mitja dotzena, alguna en un àtic.

A la Trinitat Vella un parell de marques en patis semblen ser una piscina, mentre que ni a Baró de Viver, Bon Pastor o la zona industrial hi ha cap mostra, però sí en les construccions a la zona que ocupava l’antiga La Maquinista Terrestre y Marítima, que concentra tres en el seu nucli.

Les persones són aficionades al remull, els agrada  remullar-se i més encara durant els estius calorosos. A La Sagrera fa dos mil anys els propietaris de la Vil·la Romana a tocar del Pont del Treball ja tenien piscina, com van demostrar els materials arqueològics excavats. En el sector sud, aquest jaciment comptava amb un frigidari, o piscina d’aigua freda, i un caldari, o piscina d’aigua calenta, amb la seva càmera d’acumulació d’aire calent procedent d’un forn. Però els romans que vivien dins de la ciutat preferien els banys públics que servien de lloc de trobada i de relaxació.

En aquest sentit, i posats a reclamar que alguna piscina pública més caldria, es podria demanar que les noves instal·lacions no fossin simplement un rectangle ple d’aigua on nedar, sinó que copiessin aquest model i fossin veritables ‘spà’ per cuidar la salut i desenvolupar espais de trobada refrescants.

Fotografia  de portada: piscina a l’interior d’una finca a la zona de La sagrera-Meridiana.

Fotografia interior: termes romanes de Bath a Anglaterra | easyvoyage