Nou carrer a la Sagrera dedicat a Dolors Canals i Farriols

Amb lligams sagrerencs, Dolors Canals va esdevenir una pionera de la pediatria de renom internacional. Carmen Balcells, Margarita Brender i Rubira, Carme Claramunt i Barot i les Treballadores de la Numax són altres incorporacions femenines al nomenclàtor de la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona en una nova proposta de nomenclàtor ha denominat diversos carrers i places, entre ells un nou vial a La Sagrera portarà el nom de Dolors Canals i Farriols, serà el vial que uneix la plaça Albert Badia i Mur i el carrer Bonaventura Gispert, allà al Pavelló del Camp del Ferro al carrer Pare Manyanet i el mateix carrer del Camp del Ferro que parteix de Berenguer de Palou.

Dolors Canals, nascuda a Barcelona, el 1913, era filla dels propietaris de Can Mestres, la Algodonera Canals, de La Sagrera, fundada per dos socis reusencs, establerta el 1892 a l’antiga farinera, avui el Parc de la Pegaso, i desprès Joan Rubió i Bellver construí el 1907 la fàbrica, modernista, entre els carrers Pacífic, Cortit, Monlau i plaça Masades.

Els dos socis Tarrats i Canals, van emparentar pel matrimoni dels fills, Josep Oriol Canals i de Dolors Tarrats i Homdedeu, morta el 1924, avis de Dolors, que va esdevenir una família polifacètica: pioners de l’excursionisme, l’esquí i la fotografia, amics de Gaudí i de diversos intel·lectuals, etc.

Els Farriols, eren també gent il·lustrada, familiars de Francesca Bonnemaison i Farriols,  l’avi Josep Farriols Anglada, metge, va portar a Dolors de viatge a París als dotze anys, rebent una educació d’elit.

L’esclat de la Guerra amb 23 anys va transformar la seva vida, interrompent els estudis de medicina i adaptant-se a la nova situació, encarregant-se primer de la llar d’infants de Manufactures Bofarull, a Sants, col·lectivitzada, com també després de Manufacturas Montalfita, de Badalona.

Les guarderies, llars d’infants o escoles-bressol, en aquells moments de la guerra on la majoria d’homes eren al front i les dones treballaven a les fàbriques, calien més que mai i també posar-hi ordre després del desgavell dels primers mesos de guerra.

Llavors va conèixer al qui seria el seu marit, Joan Junyent i Pascual-Fiblà, onze anys més gran que ella, avantguardista, que exposà arreu del món. Ambdós es van casar en cerimònia civil el desembre de 1938, convivint més de mig segle, fins a la mort del marit als 90 anys sense tenir descendència.

Durant la guerra, mentre ella organitzava les guarderies, el seu germà Josep Oriol, va haver de fugir, perseguit per ser un fabricant. A l’altre bàndol fou allistat i morí en combat sent alferes provisional al front d’Astúries, el 5 d’agost de 1937 a La Borbolla, prop de Llanes.

Nomenada pel Ministeri de Treball com a delegada a Catalunya per tal d’organitzar totes les ‘guarderies de guerra’, formaria equips interdisciplinaris a cada una, vetllant per a l’educació, salut, higiene, alimentació i tots els aspectes crucials per als infants entre 0 i 6 anys, romanent al seu lloc fins als darrers moments de la guerra, quan el matrimoni Junyanet Canals va marxar a l’exili, on s’instal·là a París.

Allà va publicar el seu primer article científic sobre la estimulació sensorial als infants, que va ser revolucionari a nivell  internacional per la novetat del tema, però a París, només esclatar la II Guerra Mundial, van percebre el perill del nazisme i el 7 de novembre del mateix 1939 van arribar a Santo Domingo, on va començar a col·laborar amb la Creu Roja en temes de pediatria, convertint-se en poc temps en una especialista de referència.

Continuà recerca a Cuba, participà en nombroses reunions científiques i sense tallar contactes amb els països caribenys, als quals retornaria en múltiples ocasions, el 1942 va passar a residir als Estats Units, on també el seu marit faria carrera com a pintor. El matrimoni alternaria amb el bo i millor de l’art contemporani i el mon científic.

L’entrada en guerra dels Estats Units la va portar de nou a les guarderies de guerra, dirigint la primera de la ciutat de Nova York. Fou consultora del Departament Federal de Salut, arreu se la convidava a fer conferències i entre 1944 i 1953 va parlar de pediatria en programes setmanals de les emissores CBS i La Voz de Amèrica, treballant en temes de salut i recerca a Nova York.

El 1976, mort el dictador, ella i el marit van retornar a Catalunya, on el 1977 van cedir a la Diputació de Barcelona la seva finca del carrer de Vallcarca, una esplèndida torre de soterrani, planta baixa i dos pisos, que havia estat consolat de Dinamarca, per a fins artístics i culturals, conservant-ne l’usdefruit en vida dels dos pisos superiors per a habitatge i  acollir la futura fundació pedagògica.

El 1982, mitjançant el seu prestigi reconegut, va assolir que des de la Conselleria de Salut de la Generalitat, llavors amb el conseller Josep Laporte, engegués un programa antropomètric infantil per a millorar i unificar el control de la salut dels infants fins als cinc anys: el Banc Infantil de pes i alçada.

El 1989, va fundar el Centre 0-3 de Barcelona dedicat a la recerca, documentació i formació del professorat i vinculat a la Diputació, tot i que ja venia treballant en el tema a traves de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat. El 1986 es va organitzar una exposició sobre els 50 anys de les Guarderies de Guerra i va pronunciar una conferència.

Mort el marit el 1994, continuà les activitats al Centre 0-3 i el 1999 creà la Fundació Canals-Junyer, per donar empara al Centre 0-3.

Va morir als  97 anys, a Barcelona, el 31 de març de 2010, havent deixat una extensa obra bibliogràfica i sent considerada pionera, en molts aspectes, de la modernització en l’educació i cura dels infants en els primers anys de vida.

El text publicat per l’Ajuntament de Barcelona sobre els recents canvis al nomenclàtor

El nom de l’editora Carmen Balcells Segalà ja forma part del nomenclàtor de la ciutat. Així ho ha aprovat avui la ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, que també ha donat llum verda a la introducció de quatre noms de dona a quatre places més de la ciutat.

Carmen Balcells (1930-2015) va representar fins a sis Premis Nobel —Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda—, i se la considera un personatge clau del boom de la literatura llatinoamericana de la segona meitat del segle XX. Donarà nom a l’espai ubicat entre els carrers Selva de Mar, Treball i Concili de Trento i la Plaça Angeleta Ferrer, al districte de Sant Martí.

A Sant Martí també s’hi afegirà el nom de Margarita Brender i Rubira (1919-2020). Va estudiar arquitectura a Romania, però l’any 1962 l’Escola Tècnica Superior de Barcelona li va convalidar la titulació. D’aquesta manera va esdevenir la primera dona arquiecta a Catalunya. L’any 1962 era l’única dona col·legiada al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i durant molts anys fou l’única que exercia aquesta professió en solitari a la província de Barcelona. Donarà no m a l’espai enjardinat situat a la cruïlla entre els carrers Freser, Trinxant i Indústria.

Carme Claramunt i Barot, la primera dona afusellada al Camp de la Bota a l’abril de 1939 després d’estar detinguda a la presó de dones de les Corts, posarà el seu nom a un jardí adjacent al monument a la Presó de Dones de les Corts, a la cruïlla Joan Güell / Europa, al barri de Les Corts.

A Gràcia, el vial ubicat entre la carretera del Carmel i l’Avinguda de Pompeu Fabra serà batejat amb el nom de Josefina Torrens Illa (1902-2006): és considerada una de les pioneres de la natació a Catalunya i fou nedadora destacada del Club Natació Barcelona. Va guanyar diverses competicions i al 1932 va guanyar la Travessia del Port de Barcelona. Fou també una dona feminista i socialment compromesa.

A més d’aquests quatre noms de dones, el Nomenclàtor ha aprovat el nom de ‘Treballadores de la Numax’ per a l’interior d’illa entre els carrers Sicília, Rosselló i Sardenya i la Plaça de la Sagrada Família, on antigament estaven situats els cinemes Niza. Numax, situada en el mateix emplaçament, fou una antiga fàbrica d’electrodomèstics en què la majoria de mà d’obra eren dones, que van protagonitzar una llarga lluita per millorar les condicions laborals. Les treballadores foren les protagonistes d’un documental, finançat per elles mateixes, de Joaquim Jordà.

Dolors Canals i Farriols (1913-2010) també formarà part del Nomenclàtor de la ciutat al districte de Sant Andreu. Nomenada per el Ministeri de Treball de la República delegada a Catalunya per a organitzar totes les escoles bressol de guerra, formant equips interdisciplinaris a cada una, vetllant per a la educació, salut, higiene, alimentació i tots els aspectes crucials per als infants entre 0 i 6 anys. La seva trajectòria professional, considerada pedagògicament com a modèlica, es va veure trucada poques setmanes desprès d’haver-se casat quan, ocupada Barcelona, ella i el seu marit emprengueren el camí de l’exili com tantes altres persones. Donarà nom al passatge situat entre la Plaça d’Albert Badia i Mur i el carrer Bonaventura Gispert.

D’altres canvis destacats aprovats avui per la ponència del Nomenclàtor son la substitució, a la Barceloneta, del nom del carrer Almirall Churruca pel de Miquel Pedrola, que va néixer a Barcelona el 22 de juny de 1917 i va morir al Front d’Aragó el 8 de setembre de 1936 als 19 anys. Va ser un activista polític i milicià antifeixista català, militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) al que va entrar a formar part amb només quinze anys. L’any 1933 va ser nomenat membre del Comitè Executiu de les joventuts del BOC durant el II Congrés i a partir de la unificació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) com a resultat de la fusió BOC-IC va passar a formar part de la nova formació.

També s’ha aprovat el nom d’Agustí Piñol per una placeta situada a l’accés del parc de la Creueta, a Gràcia. Piñol (1898-1974) fou pessebrista i un dels vigilants de la pedrera del Coll. En els seus temps lliures va construir un pessebre mòbil que va convertir-se en una atracció molt estimada per als veïns i veïnes de l’entorn.

A Gràcia també, s’ha aprovat posar el nom de Placeta de l’Alzina a l’espai situat davant del número 62 del carrer Encarnació i el carrer Manrique de Lara. També a Gràcia s’ha donat llum verda al nom de Jardí dels Arabescos a l’espai situat al carrer Vallcarca, a l’alçada dels números 111-117.

Fotografia de portada: collage d’un retrat de Dolors Canals al 1933 (galeriametges.cat) i una imatge cap als anys 90 del que va ser l’Algodonera Canals (Xavier Basiana)

Fotografies interiors: dibuix de l’Algodonera Canals (eduloc.net) i del més joves de la família Canals Tarrats (fundaciofenosa.org)