El projecte Complex Porta Trinitat aixeca un edifici de fusta ecoeficient

A l’equip d’arquitectes hi participa una andreuenca.

Aquests dies a Trinitat Vella s’està celebrant la Festa Major, possiblement una de les que més eufòria ha despertat entre el veïnat tenint en compte que les limitacions imposades per l’epidèmia en edicions anteriors han desaparegut. Una de les zones amb més activitat lúdica és la Plaça de Josep Andreu i Abelló, on s’instal·la la fira, i des d’on ja fa temps es pot veure l’evolució de les obres del Complex Porta Trinitat entre el carrer de la Carretera de Ribes i l’Avinguda Meridiana, a tocar de la Ronda de Dalt.

Des d’aquesta plaça ja es pot veure l’estructura d’un gran edifici que arriba a les deu plantes i, més amagat, al darrere, visible solament des de la Meridiana, es pot veure un segon, de fusta. La radical transformació de tot aquest espai també hauria de ser un dels factors que hauria de fer créixer l’alegria dels residents del barri, ja que suposarà una millora urbanística, en aprofitar una contrada abandonada, i aportarà nous serveis municipals al veïnat.

S’ha de tenir en compte que fa una dècada, el barri de la Trinitat Vella va perdre el servei directe d’assistència social que fins aleshores es trobava al centre cívic. La reivindicació dels veïns i les veïnes ha resultat clau per desenvolupar el projecte Porta Trinitat.

El conjunt del projecte contempla tres edificis distribuïts en dues barres de construcció que combinen diferents alçades per aprofitar al màxim l’assolellament, evitar el soroll del trànsit i generar una plaça interior. Cadascun dels tres edificis té la seva pròpia funcionalitat: un centre de vida comunitària amb diferents serveis socials (l’edifici de fusta), habitatges dotacionals i una residència per a gent gran (l’edifici que arriba a les deu plantes).

Un Centre de vida comunitària a la vanguarda de la sostenibilitat

L’edifici que primer es va començar a construir i que es reconeix pel domini de la fusta albergarà un Casal d’Entitats, un Centre de Serveis Socials i un Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD). El seu disseny és creació de Manuel Sánchez-Villanueva Beuter i Carol Beuter Sánchez-Villanueva, del despatx Haz Arquitectura, que ha comptat com a part del seu equip amb la participació de l’andreuenca Alicia Camino i que quan estigui acabat, de ben segur, figurarà en el catàleg de les construccions més ecoeficients de Barcelona.

Dintre del complex és un edifici que queda aïllat del carrer en l’interior de l’illa que conformaran els tres volums cosntruïts. S’ha considerat aquesta ubicació al fons de la plaça per potenciar la seva intimitat creant un lloc confortable de fusta on les persones que hi acudeixin amb diferents necessitats se sentin acollides en aquesta ‘casa pública’ i es trobin còmodes com a casa seva.

L’interior de l’edifici s’organitza entorn de dos patis que li proporcionen llum i ventilació. El vestíbul d’entrada és un espai generós que actua de *foier de la sala d’actes i pot acollir diverses activitats i exposicions. Aquí està la recepció i la cantina. El primer pis és un centre de serveis socials i punt d’atenció a la dona. En la resta de plantes hi ha despatxos i estades per a entitats i associacions del barri.

Per a la seva construcció s’ha fet servir la fusta. Es tracta d’un material càlid que contrasta en un entorn urbà hostil. La fusta absorbeix CO₂ durant tota la seva vida útil, donant com a resultat un molt baix impacte ambiental per petjada de carboni. Es va aprofitar el desmunt de terres de l’excavació per enterrar uns tubs per on circula aire net que, una vegada temperat pel subsol, es llança dins dels dos patis coberts, que funcionen com a grans conductes d’aire. És un aire renovat, fresc a l’estiu o càlid a l’hivern, recollint així una antiga tradició mediterrània que estalvia energia per tal d’aconseguir la temperatura de confort. A més, la coberta genera 60.000W de potència elèctrica a l’any, a través de plaques fotovoltaiques, situant el consum molt pròxim a zero.

L’escala se situa entre els dos patis i rep llum i ventilació. Les dependències s’organitzen al voltant del nucli central i poden ser redistribuïdes amb facilitat, ja que capten l’aire de renovació a través de les façanes dels patis, mitjançant unes franges que actuen com les brànquies d’un peix.

Fotografia de portada: edifici de fusta ecoeficient | redacció

Fotografia interior: edifici de la futura residència | redacció