Es van posar sobre la taula informacions, dificultats, possibles solucions i un calendari de reunions.
Desprès de l’ajornament de la reunió convocada el passat dia 31, ahir 8 de juny es va celebrar a la Nau Bostik la primera de les reunions del procés participatiu engegat per a debatre el futur del que es un equipament oficiós i vol rebre les homologacions per a convertir-se en un potent i homologat referent a La Sagrera.
Assistiren mig centenar de persones, un públic que es definia en persones d’un color polític concret, altres que desenvolupen les seves activitats en les naus i el tercer “forces vives” del barri que participen activament en alguna entitat, potser al més estirar un parell de cares de veïns particulars als quals els interessava el tema per proximitat.
L’acte va començar al quart d’hora de la convocatòria obrint-lo la regidor Lucia Martín que manifestà una voluntat ferma de convertir la iniciativa de la Nau Bostik en un equipament formal, afirmant que haurien volgut iniciar les passes abans de la pandèmia, però que ara calia entomar-lo realitzant un procés de replantejament urbanístic capaç de compensar les definicions de sol residencial per transformar-lo en sol d’equipament.
La regidora va acabar la intervenció parlant del canvi de paradigma en el concepte de conservació del patrimoni industrials, avui molt més ampli que en el passat que només preservava elements determinats, posant en valor les naus presents, així com el bon estat de conservació en què han arribat.
Seguidament, Laia Grau, Delegada de l’Institut Municipal d’Urbanisme, va presentar els condicionants urbanístics del sector, avui propietat d’una promotora immobiliària (concretament de La Llave de Oro, que no esmentà) i que cal tenir en compte que el plantejament lineal longitudinal del Pla Sant Andreu-La Sagrera, el sector de casernes a Sant Andreu i aquest precís a La Sagrera són els que els hi correspon la màxima volumetria d’edificabilitat.
Laia Grau va enumerar els plantejaments que es podien fer per, respectant els usos, edificabilitat i espais, conservar la Nau Bostik com a equipament, redistribuint zones verdes, equipaments, etc, deixant palès des del primer moment que el sector sud, l’anomenada nau Km14, no seria possible conservar, però sí la resta.
Donà xifres de com redistribuir els 3.640 m2 de sostre edificable, dos terços d’habitatge lliure i un de comerç, apuntà a diferents punts de l’entorn on recol·locar-los i parlà de la possibilitat de transformar en singular algun edifici que permetés compensar en alçada.
El tècnic Manuel Gil va informar sobre el procés participatiu engegat, avui realitzades les fases d’organització i informació, tirant en davant les de debat en sessions per a entitats el 16 de juny i noves en carretó informatiu els dies 21 i 27, una gran sessió el 29 de juny per a cloure el setembre en les de retorn i validació de les propostes.
Seguidament, s’establí un torn d’intervencions on sorgiren moltes preguntes, moltes de caire mediambiental amb la possibilitat de sols contaminats o la ingent massa de fibrociment que hi ha a les naus, també sobre la mancança encara d’altres equipaments inclosos en el pla i en especial des de l’Escola 30 Passes, preocupats perquè la nau i les redistribucions, encotillin i ofeguin l’espai del futur Institut Escola encara per edificar.
Sigui com sigui, el sector on ara s’ubica la Nau Bostik, arran de l’hipotètica i futura estació ferroviària, serà una de les zones edificades més densament poblades del Districte, zona en la qual cada vegada es veuen créixer més els nous edificis, però no els de l’estació ni dels equipaments, ni tampoc se sasp res de la línia 9 del metro.
Fotografia: instantània de l’acte | Joan Pallarès
