Em diu en Siscu Serigó que el proper dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, baixarà la persiana per darrera vegada la seva botiga al cor de La Sagrera, Can Gerardo. Just fa uns dies vaig veure que l’Armeria Pujol, al carrer Gran, antigament Armeria Prades, plegava; La Balear, abans Can Figueras, a la plaça Masadas, ha tancat i fan obres; la Botiga Blava va tancar: malauradament la llista és llarga.
La família Serigó va adquirir el local a la plaça Masadas, Coll, 7 i Monlau, 42, el dia 30 d’agost de 1918, a punt de fer cent vint-i-dos anys, per a establir-hi una botiga de roba, també van arribar a vendre sabates, que li donaren el nom de La Baratura. Però el negoci ja existia d’abans, com a merceria propietat de Josep Rius des de 1915, i la gent, fins aleshores, la coneixia com Ca la Dominga, per regentar-la Dominga Gil Mateu.
Can Gerardo sempre ha estat a mans de la mateixa família i al mateix lloc, on s’han vestit cinc o sis generacions de sagrerenques i sagrerencs, encara que en les darreres dècades s’havia especialitzat en uniformes escolars.
Al llarg de la història, l’establiment que ara tanca definitivament ha conegut tres reis, dos presidents de República, dues dictadures, onze presidents de la Generalitat, una trentena d’alcaldes de Barcelona i nou papes a Roma. Potser, desprès de tancat, algú pensarà que calia haver posat aquelles plaques que commemoren als locals centenaris, però qui hauria d’haver-ho fet no deu venir massa per La Sagrera.
Ja fa uns anys en Siscu Serigó i la Carme Solanas es van voler jubilar, ja els hi tocava, però la continuïtat que havia de tenir la botiga no va reeixir i es van haver d’arremangar de nou i tornar-hi. Ara porten mesos liquidant, oferint el que queda a preus de veritable ganga fins que desprès del dia 10 de juliol arribi el silenci.
La plaça Masadas diu adéu a Can Gerardo, com vam dir adéu a Figueras, pels més joves coneguda com La Balear; a la floristeria de l’Otília Colom, que ja anava cap als cinquanta anys, o a Ercar, la cansaladeria. Ara la pregunta que plana sobre el seu comiat és quin serà el futur de Can Gerardo.
Al 2012, en ell meu llibre El Quilòmetre Sagrat. La Història de la Sagrera a través dels seus carrers, parlava ja de cinc bars a la plaça Masadas i sembla que el camí traçat per la recent història de la contrada és irreversible perquè Masadas s’està convertint en un monoconreu: no en va algú ja l’anomena la plaça de la Salsitxa.
Fotografia: Can Gerardo en l’actualitat | Joan Pallarès
