La intenció de l’empresa de serveis funeraris Mémora de costruir un tanatori amb unes sales de vetlla en un terreny de 2.000 metres quadrats en un solar de les casernes de Sant Andreu a tocar dels Mossos d’Esquadra ha desfermat una forta oposició veïnal.
El litigi s’origina quan entitats veïnals, que van aconseguir pactar fa anys amb l’Ajuntament un pla d’equipaments en el qual figurava un alberg juvenil en aquella zona, veuen ara amb indignació que el pacte assolit no s’ha respectat i que l’esmentada empresa vol executar el seu projecte en un terreny que, de fet, és seu perquè el va adquirir el 2018 en una subhasta impulsada pel Consorci de la Zona Franca, el seu anterior propietari.
De qualsevol manera, el veïnat contestari al·lega que aquests canvis de propietat no són una qüestió que sigui de la seva incumbència i, en canvi, sí que ho és vetllar pels acords que van aconseguir en el seu moment de part de l’Ajuntament.
Cap a finals de maig, el consistori va anunciar, com va recollir Andreuenc, que davant el malestar generat el Districte havia convocat una taula de treball amb les diverses parts implicades i que aquesta gestió havia donat com a fruit la cessió de Mémora del 75% de la parcel·la a l’Ajuntament de Barcelona de manera gratuïta i indefinida per tal de destinar-la a ús públic.
Tanmateix, aquest acord no va satisfer els representants veïnals que van seguir insistint en el fet que el compromís donat s’havia de complir en la seva totalitat i que persistien en la seva reivindicació.
Aquest és el motiu pel qual l’Assemblea d’Entitats per les Casernes ha convocat per demà dissabte 5 de juny a les 12h una concentració al Passeig de Torras i Bages a l’alçada de la Parròquia de Sant Andreu amb lemes com En defensa de la participació ciutadana real i vinculant, Contra l’espoli de la propietat pública en favor de mans privades i Farts d’enganys sistemàtics, d’autocràcia paternalista, de què sempre guanyi el Capital.
A continuació, Andreuenc reprodueix literalment el manifest de la convocatòria.
Manifest en defensa de la participació ciutadana real i el respecte pels acords asssolits
La recuperació dels terrenys de les antigues Casernes, propietat en el seu dia del Ministeri de Defensa (és a dir, propietat pública), va ser propiciada per una històrica lluita veïnal. En aquesta lluita, els veïns i veïnes andreuenques tenien com a objectiu la seva recuperació per a equipaments públics d’usos veïnals, en cap cas van posar el seu temps i energies, perquè tercers, sigui Ajuntament, Estat, o empresari privat, s’omplíssin les butxaques a costa de l’espoli de lo públic. No podem oblidar, a més, que són un dels pocs terrenys públics urbanitzables per equipaments que ens queden a Sant Andreu.
La recuperació d’aquests terrenys es va fer, tanmateix, mitjançant el tripijoc jurídic-administratiu (pràctica malauradament habitual) de l’autocompra mitjançant un consorci (CZF en aquest cas), entitat de titularitat pública, amb llicència per actuar com si fos privada, no havent de guardar l’ètica que s’exigeix a l’administració pública, prioritzant el benefici econòmic, etc. I és partint d’aquest subterfugi, que ens pretenen convèncer que aquests terrenys són privats, com a únic argument per deslegitimar la nostra denúncia davant l’esquarterament dels terrenys de casernes per la seva venda al millor postor.
Al llarg de més de catorze anys, les entitats hem dedicat temps i esforços, reunió rere reunió, a portar la veu i necessitats veïnals a la comissió on, administració pública i entitats ciutadanes, havíem de debatre, discutir, argumentar, i consensuar a què es dedicarien els terrenys de casernes i, posteriorment, vetllar pel compliment dels acords assolits.
Després de més de catorze anys, només han vist la llum l’escola i el sociosanitari, mentre continuem rebent llargues, i pilotes fora, en reivindicar la resta d’equipaments pactats.
Fa dos anys van saltar les alarmes davant el rumor d’un tanatori negoci privat allà on hi anava un alberg juvenil públic, i malgrat que el rumor dibuixava una realitat imminent, la lluita reivindicativa de veïns i veïnes, va aconseguir dels representants del Districte el compromís de posicionar-se contra el projecte i al costat del veïnat, denegant qualsevol permís d’obra o urbanització d’entorns, a objecte de paralitzar aquest primer intent de traspàs de terrenys públics a mans privades.
Avui ens assabentem, d’una banda, que aquell compromís era paper mullat per apaivagar els ànims, que s’han venut el peix d’amagat i per l’esquena de veïns, veïnes, i entitats que els representen, i que un empresari amb la sort de cara o bones amistats, plantarà a terreny públic el seu negoci privat, fent caure de l’imaginari veïnal un equipament públic pactat, i d’altra, que no hi ha cap propòsit per part de l’administració, de garantir que la resta d’equipaments pendent a casernes siguin públics.
Més enllà d’entrar a valorar si, al costat d’on s’ha d’ubicar habitatge dotacional per gent gran, un centre de dia, i una residència d’avis, construir un tanatori és encertat o un exercici d’humor negre, és inaceptable que qui ens governa cregui lícit vendre a pedaços al millor postor la democràcia participativa.
És per tot això que els veïns i veïnes de Sant Andreu exigim:
- Que s’aturi la venda de terrenys públics a favor de Mémora Serveis funeraris.
- Que cap terreny destinat a usos públics sigui venut o traspassat a mans privades.
- Que es respectin escrupolosament els processos participatius i els acords assolits.
- Que tots els equipaments públics pendents al Districte esdevinguin prioritat pressupostària.
Fotografia: el solar del litigi | Ajuntament de Barcelona