L’esperit de l’Assemblea de Catalunya va reviure diumenge a La Sagrera

El diumenge 30 de maig es va celebrar a la parròquia de Crist Rei, a La Sagrera, un acte recordant que fa 50 anys, el 23 de maig de 1971, el conjunt de partits polítics i entitats socials d’oposició al franquisme van intentar reunir-se per fundar l’Assemblea de Catalunya.

Amb el rigorós escrúpol de la clandestinitat,  quan fer política comportava grans riscos, el servei d’ordre de la trobada va adonar-se’n que la policia havia detectat la reunió i estava preparada per a detenir a tots els participants. Llavors, els organitzadors van activar els senyals d’alerta que van permetre a tots els convocats fugir sense ser detinguts.

L’Assemblea de Catalunya va fundar-se sis mesos desprès, perdurant fins a l’arribada de les urnes i comptar el poble amb representants elegits, però La Sagrera sempre ha volgut mantenir el record d’aquell fet, d’aquí que la plaça més emblemàtica en la lluita veïnal de reivindicacions del barri rebés el nom de plaça de l’Assemblea de Catalunya.

L’acte en record del proppassat diumenge va reunir a les cinc de la tarda gairebé un centenar de persones, moltes de les quals, d’una manera o una altra, van viure aquell dia, i també joves que s’interessaven pel fet històric.

Els convidats a intervenir, tots ells participants en la jornada de fa 50 anys, Miquel Sellarés, Josep ;Maria Pijuan, Jaume Rodri, Emili Domingo, moderats per Joan Pallarès, són tots persones prou conegudes per la seva llarga dedicació a la política, a vegades en primera línia o en el món social. No només van parlar de com es va viure aquell dia de 1971, sinó de l’evolució de l’Assemblea de Catalunya i, de manera inevitable, la descripció del passat va portar a un anàlisi del present.

De l’Assemblea de Catalunya i els seus quatre punts programàtics (Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia i Coordinació amb la oposició a la Dictadura de la resta de l’Estat), es va destacar la unitat en la clandestinitat i l’entesa mútua malgrat les diferències abismals que hi podien haver entre els integrants.

Tots els oradors van tenir moments brillants i varen ser àmpliament ovacionats pel públic assistent, potser un dels moments més emotius va ser quan el veterà de tots ells, Emili Domingo, nascut el 1929, exiliat amb els pares al final de la guerra i que va retornar militant en el PSUC, antic President de l’Associació de Veïns de la Sagrera, va parlar de la Llibertat, explicant de manera ben clara què és i què significa.

L’acte, que havia començat amb la benvinguda del rector de Crist Rei, mossèn Josep Joan Badia, va acabar amb una altra intervenció per part seva en el torn de preguntes i opinions del públic que va aprofitar per reblar tot el que s’havia dit en destacar clarament l’ànim dels participants que, ferms en els seus ideals, veuen que cinquanta anys després la qüestió continua avui ben oberta.