La posada en marxa del sistema ‘porta a porta’ de recollida de residus al barri de Sant Andreu ha anat generant a les xarxes socials opinions a favor i en contra des que es va anunciar la seva implantació però el corrent negatiu ha aconseguit una massa crítica rellevant que, més enllà de partits polítics i entitats veïnals, considera de manera molt convençuda que aquest sistema de recollida d’escombraries acumula tantes deficiències i tant evidents que resulta inversemblant que es tiri endavant tal com està plantejat.
Per aquest motiu i tenint en compte la seva imminent posada en marxa aquest mateix dilluns a la part sud del barri de Sant Andreu, s’està compartint a la pàgina Facebook No ets de Sant Andreu si no… una al·legació que pot servir de model per presentar cadascú la seva personalment allà on hi hagi registre d’entrades de documentació adreçades a l’Ajuntament.
El document complet es pot consultar en aquest enllaç de documents de Google, però a continuació, Andreuenc recull l’apartat d’aquest document on punt per punt es fonamenta de manera raonada per què es demana que es reformuli el Decret d’Alcaldia per l’establiment de la modalitat de recollida específica Porta a Porta a la Zona de Sant Andreu de Palomar que es va pulicar en data 7 de maig de 2021 i que es convoquin espais participatius on la ciutadania afectada pugui expressar-se de forma efectiva.
Al·legacions contra el sistema de recollida ‘porta a porta’
- Deteriorament de les condicions de salubritat a l’habitatge
El model Porta a Porta obliga (a certes comunitats de veïns) a baixar un cubell a la via pública de 20:00 a 22:00 del vespre per recollir-lo més tard o l’endemà. Aquest cubell pot arribar a estar més de 12 hores a la via pública sense cap mena de control higiènic. Qualsevol persona o animal hi pot orinar o veure’s afectat per altres substàncies insalubres.
La majoria de vegades aquest cubell estarà a l’interior de l’habitatge portant, potencialment, qualsevol patogen del carrer a l’habitatge. En la majoria de casos les escombraries es troben a la cuina, o zones properes, pel que, de manera habitual, les persones es veuran obligades a escollir entre desinfectar el cubell o arriscar-se a introduir un patogen a la zona on es preparen els aliments.
Considero que no és la nostra responsabilitat assumir aquest sobrecost econòmic i de temps en la desinfecció havent-hi alternatives com instal·lar un cubell comunitari al carrer.
- Deteriorament de les condicions de salubritat al carrer
Amb la retirada dels contenidors tradicionals al carrer, aquelles persones que optin per no seguir les instruccions del nou model abocaran les deixalles al carrer com es veu a les imatges annexades del barri de Sarrià. En les sessions explicatives se’ns va informar que les deixalles que es baixessin el dia o a l’hora incorrecte no es recollirien. Això pot provocar que una bossa de rebuig, pugui arribar a estar 6 dies al carrer sense que ningú la reculli o que una bossa orgànica hi estigui fins a 60 hores.
Considero que l’Ajuntament hauria d’oferir una alternativa que minimitzi l’impacte en les condicions de salubritat.
- Generació de males olors i proliferació d’insectes
Durant el període d’estiu on la calor augmenta. Aquells habitatges que tinguin la cuina on el sol hi toqui tot el dia i no tinguin la possibilitat de tenir el cubell de residus orgànics en una zona amb bona ventilació (com una galeria), les probabilitats de que apareguin males olors i hi proliferin insectes augmenta considerablement. Sobretot durant el període de tres dies on no es recollirà les escombraries orgàniques.
Considero que l’Ajuntament no hauria de donar per fet que tots els habitatges disposen d’una zona separada per a les deixalles i en conseqüència augmentar la freqüència de recollida de la brossa orgànica per tal de minimitzar aquesta molèstia.
- Discriminació i desemparament a les persones amb mobilitat reduïda
L’Ajuntament està entrant en contradicció amb el seu programa d’actuació municipal on parla de “seguir reduint les desigualtats”. Les persones amb mobilitat reduïda es veuran amb la necessitat de fer un viatge extra cada vegada que baixin les deixalles orgàniques, un viatge que per les seves condicions és un sobreesforç important i més en el cas de finques antigues sense ascensor. Una desigualtat que no es reduirà i que s’agreujarà.
Que la solució de l’Ajuntament sigui textualment: “volem fomentar les relacions veïnals i que entre ells s’ajudin i s’organitzin” és indignant. Aquestes persones es veuran en una situació d’indefensió i vulnerabilitat en dependre de la bona voluntat i possibilitat dels seus veïns i veïnes.
Considero que no és responsabilitat d’aquests veïns i veïnes sinó de l’Ajuntament establir mecanismes que facilitin la vida, o almenys no la facin més complicada, a aquestes persones que es troben en una situació més desfavorable.
- Discriminació en funció del bloc de pisos
Torno a mencionar que l’Ajuntament està entrant en contradicció amb el seu programa d’actuació municipal on parla de “seguir reduint les desigualtats” en tractar de manera diferent cada comunitat de veïns en funció del nombre d’habitatge. Els blocs de pisos amb més de 44 habitatges disposaran d’una bústia comunitària que només s’obrirà amb un clauer d’aquell bloc, mentre que la resta hauran de baixar els cubells d’escombraries orgàniques (i recollir-lo posteriorment).
Considero discriminatori i un greuge per a la resta de blocs de pisos el fet de no poden optar a aquest contenidor. Considero també que aquesta diferència molt crítica perquè produeix les situacions que originen les al·legacions primera i quarta. Finalment, considero que l’Ajuntament hauria d’estudiar propostes com contenidors compartits cada dos blocs de pisos que sumin més de 40 habitatges o estratègies similars que igualin per a tothom l’experiència de la iniciativa.
- Discriminació a les persones que tenen una feina amb horaris nocturns
Aquelles persones que tinguin un horari nocturn es trobaran en una situació més difícil a l’hora de llençar les deixalles.
Si opten per no seguir les indicacions, acabaran deixant la bossa fora d’hores provocant així la situació esmentada en la segona al·legació.
Si escullen fer-ho segons les pautes establertes s’hauran d’organitzar un moment del dia per anar a llençar les deixalles a un camió. Un camió que pararà 45 minuts en diferents punts del barri a una hora determinada forçant així als veïns i veïnes a haver d’adaptar el seu horari d’activitats o havent-se de desplaçar a un punt més lluny de l’habitual perquè l’hora on para el camió prop de casa seva entra en conflicte amb d’altres activitats.
Considero que això discrimina a les persones que fan horari nocturn i es feina de l’Ajuntament facilitar alternatives que no condicionin els horaris d’aquestes persones.
- Discriminació a les persones que usen productes higiènic-sanitaris
Un cas similar al de l’al·legació anterior és de les persones que utilitzen productes higiènic-sanitaris habitualment.
En aquest grup hi poden haver persones que tenen infants o ancians que usen bolquers. Els bolquers no es consideren deixalles orgàniques i les persones que els hagin de llençar es veuran obligats a guardar-los fins a 6 dies o desplaçar-se cada vegada fins al camió itinerant.
Un cas similar és el de les persones que usen compreses i tampons. Un tipus de producte que només es pot llençar com a rebuig i per tant és exactament el mateix cas que els bolquers. Per tant, amb aquest sistema cronifica la discriminació de les persones que menstruen.
Considero una discriminació que les persones que s’hagin de desfer de deixalles tan crítiques com les higièniques-sanitaris hagin de guardar aquestes deixalles fins a 6 dies; o s’hagin de desplaçar més del necessari; o es vegin obligats a adaptar els seus horaris i/o activitats. Considero també que l’Ajuntament hauria d’oferir alternatives per a aquests casos.
- Possible vulneració del dret a la intimitat pels xips a les bosses
El fet de poder controlar quins residus genera cada habitatge podria arribar a constituir un delicte contra el dret a la intimitat.
El 17 de juny de 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va sentenciar que el fet de poder inspeccionar el contingut de les bosses vulnerava el dret a la intimitat. Posteriorment, el 7 de novembre de 2012, el Tribunal Suprem considera que en cas d’utilitzar aquestes dades exclusivament per fer complir l’ordenança municipal no vulnera el dret a la intimitat com va dictar sentència. Es fa palès que a dia d’avui hi ha un debat jurídic obert sobre el dret a la intimitat en relació a l’accés a les deixalles i a la seva identificació, segons el seu ús.
Considero que no hi ha cap garantia ni informació sobre com es protegirà la informació que es pugui obtenir a través de les deixalles i la posterior associació a l’habitatge amb el xip, quines limitacions d’ús tindrà i com es protegirà la intimitat de les persones.
- Manca de privacitat en el contingut de les bosses
Les bosses homologades que se’ns han facilitat són molt fines i permeten veure clarament què hi ha a l’interior. A dia d’avui les bosses que es poden trobar al supermercat no tenen aquest problema.
Considero que l’Ajuntament hauria de facilitar unes bosses que permetin preservar la privacitat de les deixalles que es llencen o buscar una altra estratègia que permeti el mateix.
- Falta de claredat respecte de com adquirir més bosses i a quin preu
A la reunió informativa se’ns va comunicar que a dia de 19 de maig de 2021 no se sabia com es podrien obtenir més bosses de plàstic i rebuig. L’única opció que se’ns va facilitar va ser anar presencialment a l’espai Josep Bota de la Fabra i Coats, però no sabem fins quan serà vàlida aquesta alternativa.
Tampoc se’ns va comunicar el preu de les bosses, només mencionat que “serien a preu de cost”, sense especificar ni tan sols un rang de preus.
Considero escasses les bosses que ens ha facilitat l’Ajuntament per passar aquests primers 6 mesos (tampoc s’ha explicat quin criteri s’ha seguit per facilitar aquesta quantitat de bosses). Considero també insuficient la informació que l’Ajuntament ens ha proporcionat respecte al cost que tindran les bosses, sobretot considerant que és un producte d’ús diari. I finalment crec que és preocupant que actualment no podem saber com obtenir més bosses, sobretot tenint en compte que les del rebuig i les del plàstic hauran de ser homologades. Considero que l’Ajuntament hauria de facilitar aquesta informació immediatament.
- Potenciar un model que discrimina segons la renta de les persones
La taxa de residus implantada l’1 de juliol de 2020 és similar per tothom i no té en compte la renta de l’habitatge, per tant, no és una taxa progressiva. A més a més, l’Ajuntament té intenció (a la llarga) d’acabar bonificant els habitatges, blocs de pisos o zones que més reciclin, reduint aquesta taxa. Cito les paraules de Janet Sanz: “si cada ciutadà utilitza bé els contenidors i això repercutirà en el que paga”.
Aquesta iniciativa del Porta a Porta està emmarcada en una estratègia de bonificació o penalització en funció del reciclatge, una estratègia classista i que impacte de manera diferent a les persones en funció de la seva renta.
Exposat això, torno a citar el programa d’actuació municipal on parla de “seguir reduint les desigualtats” i considero que l’Ajuntament les està agreujant més amb aquesta estratègia. Aquelles persones que aquesta reducció de l’impost els sigui necessària per passar el mes o senzillament sigui un percentatge important dels seus ingressos, es veuran forçades a reciclar.
Mentre que aquelles persones que aquesta taxa no suposi cap esforç ni impacte en la seva economia es podran permetre no reciclar i renunciar a les bonificacions.
Considero que, tot i que la iniciativa no tracta directament als impostos, és un habilitador per fer-ho i per tant no es pot menysprear el seu impacte. Considero també que l’Ajuntament hauria de replantejar el seu model tant d’impostos com de recollida de residus per tal que aquesta iniciativa impacti amb la mateixa contundència a tothom.
Fotografia: bossa a Sarrià on es pot veure el contingut | Taula d’Entitats de Sarrià