Josep Benet i Morell (Cervera, 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès, 25 de març de 2008) va ser un advocat, polític i historiador de gran rellevància i influència al llarg de les darreres dècades a Catalunya que va viure alguns anys de la infantesa i joventut a Sant Andreu de Palomar i, de fet, està enterrat en el seu cementiri.
Alguns dels episodis de la seva vida pública són prou coneguts per molta gent ja que la seva convençuda i apassionada militància catalanista i republicana el van portar sempre a recolzar i fins i tot a liderar aquestes idees a través d’iniciatives culturals, socials i polítiques, per bé que és cert que quan la seva personalitat va començar a sobresortir en la societat catalana el seu lligam andreuenc no va transcendir perquè ja s’havia establert a Barcelona.
Tanmateix, són molts els testimonis que donen fe que mai va oblidar el seu pas per Sant Andreu i el tenia ben present quan mantenia converses amb persones que hi vivien demanant-los informació sobre els darrers esdeveniments del poble.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de la ciutat, sent conscient que un personatge de la seva dimensió havia d’estar representat a l’espai públic, considerant que s’ha celebrat el centenari del seu naixement i tenint en compte aquestes arrels andreuenques, va decidir a la darrera ponència del nomenclàtor atorgar el nom de Josep Benet i Morell a l’espai en la intersecció de l’avinguda Meridiana i Passeig Fabra i Puig, a tocar del carrer de Concepción Arenal.
El lloc triat no pot ser més encertat ja que el propi Josep Benet esmenta aquest carrer, tal com l’historiador Pau Vinyes ha destacat en llegir el seu primer i únic volum de memòries (De l’esperança a la desfeta, 1920-1939):
‘Quan jo havia complert uns dos anys, els meus pares hagueren d’acceptar de refer la seva vida a Barcelona, invitats per uns parents de la part Morell, que tenien una lleteria i una petita fàbrica de xocolata a la barriada de Sant Andreu de Palomar. Eren Miquel Comas i Puig i Filomena Mora, aquesta parenta del meu avi matern, Josep Morell i Mora. (…) Ens oferiren d’anar a viure a un habitatge del carrer de Concepeción Arenal, 138, 1r.1a., el qual corresponia a un dels pisos en què s’havia dividit la masia de Can Magarola’.
Josep Benet dedica moltes més pàgines a parlar de Sant Andreu, testimoni indubtable de la petjada del poble en la seva vida. Com apunta Pau Vinyes: ‘…desgrana amb saviesa les seves vivències andreuenques. Parla del teixit associatiu, de la lleteria dels seus oncles on hi despatxava, de la Unió Democràtica de Catalunya a Sant Andreu, de les hores passades a la Biblioteca Ignasi Iglésias…’
Un dels fets que més el va trasbalsar a Sant Andreu estant fou el bombardeig ocorregut l’11 de gener de 1938 al carrer de les Monges, davant de les cotxeres andreuenques, que Benet descriu amb detall.
Apunt biogràfic de Josep Benet
Més endavant milità durant un breu període a la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i fou un dels promotors de la revista Serra d’Or i de la discogràfica Edigsa. Posteriorment participà activament en diversos actes de resistència antifranquista: la vaga de tramvies (1951), l’afer Galinsoga (1960) i la campanya Volem bisbes catalans (1967), entre d’altres.
L’any 1971 contribuí a fundar l’Assemblea de Catalunya i en formà part com a membre independent, en reconeixement a la seva dedicació i esforç en la defensa dels represaliats del franquisme. Fou un dels principals promotors i responsables de les Edicions Catalanes de París.
En les eleccions generals de l’any 1977 fou elegit senador per l’Entesa dels Catalans i fou un dels parlamentaris membres de la Comissió dels Vint que l’any 1978, al parador de Sau, a les Masies de Roda (Osona), redactà l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979.
En les eleccions generals de 1979 fou reelegit senador en representació de la candidatura Per l’Entesa, aquest cop amb el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Abandonà el Senat espanyol l’any 1982.
L’any 1980 fou cap de llista en les eleccions al Parlament de Catalunya pel PSUC i en fou elegit diputat. Des de l’any 1984, que abandonà el seu escó al Parlament, fins al 2000, fou director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
Bona part de la seva tasca historiogràfica s’ha centrat en la documentació acreditativa de la persecució política històrica de la llengua catalana i del genocidi cultural que ell considerava que l’Estat espanyol havia comès en diversos moments històrics, destacant títols com: Maragall i la Setmana Tràgica (1964), Catalunya sota el règim franquista (1973), Exili i mort del president Companys (1990), El president Tarradellas en els seus textos (1992), L’intent franquista de genocidi cultural de Catalunya (1995) i La mort del president Companys (1998).
Fotografia: inici de l’any Josep Benet el 19 de febrer de 2020 al Palau de la Generalitat | Mercè Carulla
