Potser només és un titular de tants i tants, un de mes entre les quatre dècades de notícies que ha protagonitzat aquesta modesta masia de la rodalia de l’antic nucli de Sant Andreu de Palomar.
La història de la masia de Can Valent és una de tantes, de les moltes masies que van establir-se al finals del segle XVII i començaments del XVIII en el fèrtil pla proper al Besòs, temps en que la seguretat dels camins era major que en èpoques anteriors, havia pujat la demografia i a Sant Andreu es comptava amb terra rica i aigua abundant.
Can Valent, com la seva veïna Can Verdaguer, com dotzenes de masies, al llarg de la segona meitat del segle XXè van quedar encotillades enmig de promocions urbanístiques, ofegades entre asfalt, i víctimes de les transformacions de l’època van anar caient una rere l’altre.
Can Valent, fa més de quaranta anys ja era reivindicada per l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. La seva salvació anava de bracet amb la recuperació de la Rambla o amb Can Guardiola fins que, esquarterat l’antic poble andreuenc el 1985 en dos districtes, aquesta part, genuïnament andeuenca, com el cementiri, va ser atorgada per la curta imaginació del buròcrata de torn a Nou Barris, fent partió en el cabalós riu de la Meridiana, demostradament un dels rius més inútils del món.
Tot i que l’Associació de Veïns de Sant Andreu va continuar reivindicant la masia, la de Porta va agafar-la com a cosa pròpia i va continuar fent-ho durant dècades topant amb una sordesa municipal absoluta i vivint avatars com la sortida del darrer inquilí, Sebastià Padrós, que la utilitzava com a viver de jardineria, o l’adquisició de la Constructora Sala Amat, amb el clar propòsit d’enderrocar-la i fer-hi pisos, que no ho va assolir per la negativa municipal a enderrocar-la i protegint-la com a patrimoni, per la qual cosa el constructor la faria servir una dotzena d’anys com a magatzem de materials.
Malmesa, amb intents d’ocupació i incendis, el 1985 l’Ajuntament la va comprar, expropiant-la, i durant trenta cinc anys ha dormit en la indiferència, malgrat la despesa d’energies del moviment veïnal que la reivindicava, ja que cap regidor tenia l’empenta per treure la pols a la carpeta de l’expedient ni que os per fer volar coloms.
La primera paraula d’interès surt ara de la maleta màgica d’una milionada que destapa l’equip de govern municipal i els seus anomenats socis preferents, on per primera vegada es parla, en lletra clara, que es rehabilitarà la Masia de Can Valent.
De moment, ningú no ha anat a llençar ni una traca ni cap mascletà a la porta de l’edifici desprès de tants anys i si la pólvora és bona o està humida, només el temps ho dirà, però la notícia impacta: 825.000 euros per al projecte de rehabilitar la coberta i els murs i desprès, 40.000 euros més per els interiors. O sigui, una diferència abismal entre el que es veu des de fora i com serà per dins, i d’aquí a convertir-lo en un equipament veïnal, segurament encara hi haurà un llarg recorregut.
En definitiva, que la notícia està molt però que molt bé, però que no podem pas encara dir allò de ‘per a ballar-hi amb un peu’, entre d’altres coses, perquè els que hem seguit des del principi la llarga història d’aquest assumpte, ara ens calen el dos peus i a més a més el bastó, per a ballar, i això els que hem tingut sort, perquè els que hauran de contemplar la rehabilitació des de les tàpies del cementiri, encara seran molts més però, malgrat tot, quan s’acabi direm gràcies.
Fotografia: aspecte exterior de la masia | wikipedia
