A primera hora de la tarda s’ha conegut la notícia de la defunció de l’exrector de Sant Pacià, ocorreguda aquest mateix matí a la Residència de Sant Josep, i ha començat a córrer a través de moltes converses de Whatsapp de persones relacionades directament amb la seva vida parroquial de fa dècades i entre d’altres moltes persones que van admirar la seva dedicació humil i el seu caràcter discret.
S’ha de tenir en compte que la seva empremta a Sant Andreu té origen a l’any 1969, quan Xavier Casas és traslladat a la Parròquia de Sant Pacià com a Vicari. Després ocupà el càrrec d’Ecònom i de Rector, des de 1976 fins el dia 7 d’octubre de 2007, malgrat que es va allargar uns mesos, fins al mes de juny de l’any següent, per petició directe de l’Arquebisbe de Barcelona, Excm. i Rvdm. Mons. Lluís Martínez Sistach, que li va demanar de continuar en el càrrec per un temps més. Finalment, en complir els 75 anys, se li va acceptar la jubilació canònica.
Pau Vinyes recorda com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias va promoure que el dia 30 de novembre de 2007 Mn Xavier Casas rebés la concessió del Premi Sant Andreu. Un acte que es va haver de celebrar al Centre Cultural de Can Fabra per la nombrosa assistència prevista. A més, el dia 2 de desembre, va llegir el pregó de la Festa Major de sant Andreu de Palomar. Dos regals de la gent de Sant Andreu que s’emportava al seu retir.
Per altra banda, Jaume Seda, president del CEII, va glossar la seva figura arran d’aquells homenatges escrivint un repàs de la seva biografia, que s’ha resumit al principi, i destacant la seva figura en diferents àmbits com en el pastoral de servei ja que va dedicar especial atenció a les persones grans i els malats a qui en tot moment, tant de dia com de nit, no va deixar d’atendre. La gent jove i els infants també van estar encoratjats i animats gràcies a la seva presència i els seus consells, Són especialment testimonis l’Esplai Sant Pacià, inicialment Esplai Dominical, i els diferents Agrupaments escoltes que hi han tingut allà la seva seu.
Va sobresortir també per la seva ferma defensa de les llibertats i de la democràcia durant l’etapa final del franquisme i a l’inici de la Transició Democràtica, que li van costar amenaces, insults i atemptats. Quan els edificis religiosos eran pràcticament els únics espais on era possible efectuar trobades i encontres, no tingué cap mena de recança en oferir els de Sant Pacià. També va ser ferm defensor de les llibertats nacionals de Catalunya així com de la pluralitat dins del món eclesiàstic ja que era una persona oberta, dialogant i sobretot compromès amb la comunitat parroquial de l’entorn més immediat.
Des del punt de vista cultural, va treballar incansablement per a que els grups i les activitats que es portaven a terme als antics Lluïsos (Centre Sant Lluís Gonçaga) tinguessin continuïtat en els Nous Locals de Sant Pacià. Actualment no tan sols hi tenen cabuda activitats pròpies de Pastoral de la Comunitat Cristiana de Sant Pacià sinó que també diferents grups de teatre, esbart, coral, grups esportius, etc., hi realitzen les pròpies, havent-se convertit en un espai associatiu important.
Com afirma Pau Vinyes, historiador local del CEII i que el va conèixer: ‘el poble de Sant Andreu de Palomar en agraïment a la ingent tasca de Mn. Xavier el recorda amb gratitud i al mateix temps amb enyorança. El seu pas per l’expoble del Pla de Barcelona ha deixat una forta petjada positiva i valenta al mateix temps’.
Enllaç de consulta que ha servit de font documental amb la informació recollida i redactada per Jaume Seda i Pau Vinyes, membres del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias:
Fotografia: Parròquia de Sant Pacià | Pobles de Catalunya
![](https://www.andreuenc.cat/wp-content/uploads/2023/06/publicitat-districte-sant-andreu-orgull.gif")
