Quan arriba el novembre amb el canvi horari de l’hivern i l’arribada del fred, resulta trist passejar a partir de les 18h per molts carrers del districte mancats de prou llum i de l’animació de la gent que prefereix arrecerar-se a casa seva. En aquesta època es fa més evident que en d’altres, la diferència entre les zones amb activitat comercial i les que no en tenen.
L’apoteosi del contrast arriba amb el Nadal, quan la gent no solament decideix envair determinats carrers a la recerca de regals, sinó que a més els comerciants fan tot un desplegament de mitjans per convertir-los en una mena de decorats nadalencs: aparadors ornamentats, nadales sonant pels altaveus, il·luminació especial, animacions de carrer, etc.
En aquest sentit, sobresurten determinades vies comercials del districte i alguns establiments que demostren més sensibilitat que d’altres i, darrerament, els últims tres anys, destaca especialment el del carrer de Joan Torras, 22, el despatx d’advocats Gámiz, que regala la vista dels vianants amb un pessebre de dimensions considerables obra de Pablo Valle, veí de Sant Andreu, que continua l’afició del seu pare, assimilada des de ben petit.
I aquest any crida encara més l’atenció perquè el seu autor, home de reptes com es podrà llegir mes endavant, ha presentat com a gran novetat una monumental façana de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar que llueix a la part dreta de la molt generosa superfície que ocupa el conjunt.
Per tant, enguany ha quedat més demostrat que en anys anteriors que el pessebre és producte de la dedicació i de la paciència d’una persona que ha anat creant amb les seves pròpies mans durant centenars d’hores tot l’univers que es contempla, excepte les figuretes que el poblen que provenen de la Fira de Santa Llúcia, de Madrid i de Nàpols.
Entre els diferents elements que el composen, la complicitat amb Sant Andreu va més enllà de l’església. També apareix la reproducció d’un parell de cases de veïns típicament andreuenques de la zona del carrer de Concepció Arenal i una altra de l’Estació Comtal, on l’autor ha situat els reis d’Orient fent referència a la seva arribada en tren.
Si a qualsevol lector, el nombre d’hores emprat per cadascuna de les maquetes li deu resultar una exageració (solament l’església li ha suposat un any de treball), a Pablo Valle és evident que no, perquè el pessebre disposa també d’una il·luminació especial amb leds programada, de tal manera que cada tres minuts canvia l’ambient, passant del dia a la nit, i en aquest darrer cas s’encén l’interior de les cases. Ah, això sense comptar que algunes figuretes també es mouen.
Per tant, al nombre d’hores de treball artesanal s’ha d’afegir el complex muntatge electrònic. Curiosament, això va provocar un interès autodidacte per la programació i per la robòtica que l’han permès, fins i tot, aconseguir feina en aquesta branca del coneixement. La cirereta tecnològica més recent ha estat incorporar la impressió en 3D, fruit de la qual es la barana d’una casa i la farola de l’estació de ferrocarril.
Algú es pensa que el treball ja està acabat? Que ja no hi hauran més innovacions? Doncs no, perquè Pablo Valle té la voluntat que aquest sigui un betlem en evolució: vol que tingui més personalitat andreuenca i treballar més la part del darrere que, actualment, està poc desenvolupada, sobretot tenint en compte que hi ha vianants que no es conformen amb la panoràmica frontal i entren a l’establiment per tafanejar la part posterior.
Els que encara no l’han vist el poden admirar fins el dia dels Tres Tombs sense haver de preguntar-se ara per a què serveix passsar tantes hores dedicant-se a una tasca tan concreta: continuar una tradició familiar, entretenir-se, fer amics aficionats al maquetisme, ampliar coneixements, trobar feina, veure la cara d’admiració dels petits i ajudar a crear un ambient nadalenc als carrers del lloc on vius gràcies a la col·laboració d’un establiment còmplice.
Fotografia: el pessebre del Despatx Gámiz | Despatx Gámiz
Vídeo: amb imatges en detall del pessebre i del procés de creació | Pablo Valle