Cada vegada són més versemblants i més generalitzades les opinions d’aquells que creuen que retornem a un confinament total, tot i que des de fa prop de nou mesos que moltes activitats estant totalment vetades, des de veure un partit de futbol a una graderia fins a atendre al públic o conduir, en el cas dels taxistes, sense mascareta.
El tancament de bars i les queixes dels mateixos hostalers, tant argumentant sòlidament el general compliment, alguns amb escreix, de les mesures, com comparant la seva activitat a d’altres permeses, ha desencadenat un seguit matisos i puntualitzacions, algunes totalment justificades i altres filant prim per part de l’administració, que continua en molts casos en la posició d’eludir responsabilitats.
Si dijous i divendres els equipaments cívics i culturals del Districte, també els casals de gent gran depenents de l’Ajuntament, ara anomenats casals cívics els que depenen de la Generalitat, rebien instruccions d’actuar amb la màxima prudència, però en cap cas aturar l’activitat, durant el cap de setmana ha arribat la contraordre i ha estat la de tancar, almenys, durant quinze dies.
Dissabte Espai30 ja anul·lava un concert vermut, diumenge corria en el boca a orella que el Casal de la Gent Gran de Mossèn Clapés estaria tancat i alguns altres equipaments, con el Casal Cívic de Sant Andreu s’han trobat amb la sorpresa avui dilluns en incorporar-se a la feina: la suspensió de tota activitat presencial durant una quinzena.
De bon matí algunes persones han estat avisades que les seves activitats no es podien realitzar, en canvi, altres usuaris s’han trobat amb la desagradable sorpresa de la suspensió just quan anaven a realitzar la seva i, de ben segur, hi haurà persones que encara no en saben res.
Els responsables dels equipaments contactats aquest matí estaven reunits reconfigurant les activitats per tal de poder potenciar totes les possibles de manera no presencial, en línia, i veure quines es suspenen i quines altres s’ajornen per a més endavant.
No hi ha dubte del risc existent en l’actualitat, ni de l’escalada del nombre d’afectats i de la importància de la protecció, sent la distància social una de les millors mesures. Tampoc hi ha dubte que una minoria de ciutadans actua de forma incívica i la seva inconsciència és la principal causa del creixement del nombre d’afectats, però sobta que des de qualsevol de les administracions, al cap de nou mesos de crisi, encara no existeixen directrius clares ni protocols responsables que assegurin una cosa tant importat com la protecció de la cultura i de la relació, pilars essencials en l’equilibri individual i col·lectiu.
Fotografia: taller de pintura d’un Casal Cívic | Generalitat de Catalunya
