Sis dones que representen la memòria de la cultura i l’activisme veïnal, polític i sindicalista donaran nom a sis espais de la ciutat amb l’objectiu de continuar feminitzant el nomenclàtor de Barcelona dominat per noms d’homes privilegiats.
Al Districte de Sant Andreu, els carrers homenatjaran la memòria de dues figures que van contribuir a la millora de la vida associativa, veïnal i cultural del territori.
Teresa Boronat i Fabra (Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 1983) va ser coreògrafa, ballarina i professora de dansa que va esdevenir un referent local i internacional. Va ser primera ballarina al Liceu i posteriorment es va centrar en la recuperació de les danses clàssiques i tradicionals, sobretot dels balls catalans. El carrer que porta el seu nom està situat a la cantonada amb el passeig de Torras i Bages, davant del carrer de Víctor Colomer, a les antigues casernes, a Sant Andreu.
Isabel Domínguez Paniagua (Cabezabellosa de la Calzada, Salamanca, 1947 – Sabadell, 2005), referent de l’activisme social i polític, va alçar la veu per reclamar millores urbanístiques i sanitàries per al veïnat del Bon Pastor. Pel seu sindicalisme, va patir la repressió i va ser empresonada durant els últims anys del franquisme. Els jardins d’Isabel Domínguez Paniagua es troben a l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià i de Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis, al barri del Bon Pastor.
Els canvis a la resta de la ciutat
L’actual carrer de l’Almirall Aixada, a la Barceloneta, passa a tenir el nom d’Emília Llorca Martín (Barcelona, 1948–2009), més coneguda com l’Emiliona. Al barrer mariner la recorden perquè va liderar el moviment de lluita contra l’expulsió del veïnat i l’especulació immobiliària.
Conxa Pérez Collado (Barcelona, 1915–2014) dona nom a una nova plaça que es troba a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la superilla de Sant Antoni (l’Eixample). Abans de tenir la paradeta al Mercat de Sant Antoni, la Conxa va ser empresonada a la presó de dones de la Reina Amàlia per combatre el feixisme. Lluny de renunciar al seu ideari, es va convertir en un referent de la lluita veïnal del barri.
Consol Casals i Genover (Barcelona, 1942–2012) va ser professora de física, feminista, antimilitarista i cofundadora del grup Dones×Dones. Les companyes de Ca la Dona la recorden pel seu esperit incansable de lluita. Ella aporta el seu nom al mirador que es troba al Park Güell, a la intersecció entre la baixada de la Glòria i l’avinguda del Coll del Portell, al barri de la Salut, a Gràcia.
Irena Sendler (Varsòvia, 1910–2008), nascuda a Polònia l’any 1910, va exercir com a infermera durant la Segona Guerra Mundial i va salvar de l’extermini nazi més de 2.500 infants jueus aconseguint documentació falsa i refugi fora del gueto de Varsòvia. El carrer amb el seu nom se situa entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, a Sant Martí.
Fotografia: situació dels emplaçaments amb nous noms al plànol de la ciutat | Ajuntament de Barcelona
