En la línia d’avançar cap a la plena accessibilitat, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha implantat a la xarxa d’autobusos un nou sistema tecnològic que ajuda les persones en general, i els discapacitats visuals en particular, perquè puguin ser més autònomes en les 2.600 parades existents en el moment de localitzar el bus i pujar-hi. El sistema, que ja està operatiu, es basa en la interacció entre balises electròniques (també anomenades beacons) i els telèfons mòbils de les persones usuàries.
Dins de la configuració de l’aplicació TMB, a les opcions d’accessibilitat, s’ha creat una nova funcionalitat anomenada “opcions de guiatge a parada” que activa la notificació, mitjançant missatges de veu, de la situació del pròxim autobús, la línia a què pertany, el seu número d’identificació, la proximitat a la parada i si està aturat i amb les portes obertes.
A més, l’usuari té la possibilitat d’enviar un missatge al conductor perquè tingui en compte que a la pròxima parada hi ha una persona amb discapacitat visual que vol pujar al vehicle. En una parada doble, això pot voler dir que l’autobús haurà d’aturar-se en els dos punts de parada.
NaviLens, també disponible en gran part de la xarxa de TMB
Una altra funcionalitat digital per afavorir l’accessibilitat que TMB està adoptant és el sistema NaviLens de suport a la senyalització de les xarxes de metro i autobusos de Barcelona per afavorir-ne l’ús autònom per part de les persones amb discapacitat visual proveïdes d’un telèfon mòbil. Actualment, les etiquetes intel·ligents o ddtags, semblants a codis QR de colors, ja es poden trobar en les parades de tota la xarxa d’autobusos i en una gran part de la xarxa de metro.
En una parada de bus, l’aplicació NaviLens informa l’usuari del nom i el codi de la parada, les línies que hi passen, la destinació de cadascuna, el temps previst d’arribada i les possibles alteracions del servei. En una estació de metro, cada espai està etiquetat amb la seva descripció (accés, vestíbul, zona de venda, línia de peatge, escala, ascensor, andana, intèrfon, punt d’embarcament …), però a més l’aplicació relaciona els elements entre ells i calcula distàncies respecte de l’usuari, per permetre la navegació autònoma de les persones amb discapacitat visual.
Això és possible gràcies a una sèrie de característiques tecnològiques úniques dels codis ddtags, que poden llegir-se en moviment, a una distància molt superior respecte dels codis QR, fins i tot amb una perspectiva molt angulada respecte a l’etiqueta i sense que calgui enfocar-hi la càmera del dispositiu mòbil.
Un cop llegida, la informació continguda a l’etiqueta és relatada en format veu en l’idioma configurat al dispositiu de l’usuari, contribuint d’aquesta manera a l’accessibilitat universal.
Fotografia: acte presentació de les novetats esmentades a l’article el dia 16 de setembre | TMB
