La plaça del districte que enamora els professionals de la comunicació

A la premsa escrita d’avui s’ha donat una curiosa coincidència que té a veure amb un dels racons que pel veïnat de Sant Andreu resulta prou conegut, però que s’ha d’entendre que sí ho pot ser pels habitants de la resta de Barcelona que tenen un cercle molt limitat de desplaçaments: de casa al treball, del treball a casa, de la casa al mercat o al súper, uns pocs llocs relativament propers per sortir a menjar o prendre una copa, i els llocs emblemàtics de la ciutat que coneix qualsevol turista en tres dies.

Tret d’això, la ciutat sencera és un lloc inconegut per a ells i, fins i tot és posible, que alguns conciutadans coneguin millor Londres, París o Roma, a còpia d’haver fet diversos viatges a aquestes meravelloses ciutats, que els barris dels seus voltants.

I si una virtut té Barcelona és que molts d’aquests barris tenen racons interessants i a més bonics fins al punt que en el cas que avui ens ocupa ha esdevingut poc menys que un indret de moda entre els professionals dedicats a la promoció a través de la utilització de la imatge.

La qüestió és que avui dos diaris, Diari de Barcelona i El Nacional, han dedicat sengles articles a lloar l’ambient i l’estètica de la Plaça Masadas. El primer es dedica abastament a explicar quin és l’ambient que es respira al lloc segons les diferents hores del dia, i afegeix una pinzellada d’informació sobre la seva història i sobre l’interès els videoclips que s’han rodat in situ com es pot comprovar en aquest enllaç.

El segon article proposa al lector un seguit de sis places on concertar una primera cita de Tinder. Entre elles figura la de Masadas de la qual fa una breu descripció i explica com arribar-hi. En aquestes quatre ratlles fins i tot s’arriba a dir que “molts la consideren la més bonica de la ciutat” com es pot llegir aquí.

En tot cas, convé recordar que, com escriu Joan Pallarès a La Sagrera, Guia per una passejada monumental, amb fotografies de Salvador Atance, l’indret rep el nom del propietari del terreny on se situa. La plaça es va començar a urbanitzar com a tal cap a la década dels anys 70 dels segle XIX, i no s’acabà fins el 1916. Aleshores al centre hi havia al mig una pèrgola i una font que van desaparèixer per construir un mercat inaugurat el 1955.

Per assolir l’estat actual, aquest mercat es va enderrocar l’any 1993 i la plaça es va redissenyar gairebé tal com avui es troba l’any 1994. El que no es va poder recuperar mai més és el sector d’arcades que es van tirar a terra per construir un edifici de pisos cap a l’any 1960.

Quan fa uns mesos a la Plaça Mercadal de Sant Andreu també es va enderrocar el mercat i l’espai va quedar diàfan, el veïnat va poder contemplar amb admiració la suggestiva combinació d’edificis, arcades, volums i colors diversos i va quedar tan captivat que fins i tot a les xarxes socials es va discutir exhaustivament sobre la conveniència de tornar a edificar el nou mercat al mateix lloc o buscar una altra ubicació.

Fotografia: panorámica de la Plaça Masadas | Albert Mestre