Aquesta iniciativa va néixer cap al 14 de març per homenatjar públicament amb una ovació de cinc minuts la tasca dels sanitaris quan, totalment desbordats per l’allau d’afectats de Coronavirus i sense mesures suficients de protecció ni d’higiene, sacrificaven literalment la seva vida per intentar salvar les de les persones que acudien en massa als serveis de salut.
Ja en el seu moment aquesta acció es va anar ajustant: primerament es va convocar a les 22h, després a les 21h i, finalment, es va fixar a les 20h, que semblava un moment més propici per no coincidir amb l’hora de sopar i perquè tota la família, inclosos els petits de la casa, hi podien participar.
Ara, a les mateixes xarxes socials on es va estendre la seva promoció i dos mesos després del seu naixement, està circulant un estrany missatge on s’està considerant l’oportunitat de posar punt i final a aquest petit cerimonial a partir d’una proposta anònima que, segons afirma aquest text, es va comentar en algun programa de ràdio que, curiosament, tampoc no s’especifica enlloc.
Tanmateix, la idea sembla que està tenint força èxit ja que el raonament de base per acomiadar aquesta petita mostra de solidaritat amb els sanitaris és un fet evident: a poc a poc, el nombre de persones que hi participa va mimbant cada dia que passa ja que cada cop hi ha més gent que ja no es troba casa seva, bé perquè està treballant, bé perquè es troba al carrer.
Justament el que es voldria evitar és aquesta sensació, ja evident, de progressiva desafecció fins arribar a un abandonament total, cosa que resulta més que previsible per la relaxació gradual del confinament i l’arribada del bon temps. Per evitar que aquest gest tan bonic acabi d’una manera indigna, el missatge proposa realitzar aquest diumenge a l’hora de sempre un últim aplaudiment que sigui el més gran, llarg i emotiu de tota la sèrie.
De totes maneres no tothom està d’acord. Per exemple, la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas es pregunta en un comunicat del 14 de maig si darrere d’aquesta idea anònima hi ha algun tipus d’interès amagat que pretengui fer callar la veu de la societat que s’aplega lliurament per reconèixer de manera col·lectiva la importància del treball dels sanitaris.
La seva nota acaba dient: “Ante la proliferación de los ataques contra el estado de alarma y estas peticiones anónimas de cortar el apoyo a los sanitarios y otros colectivos , consideramos que es necesario continuar con estos aplausos tan agradecidos y tan gratificantes. Animamos a seguir saliendo todos los días a aplaudir juntas y vibrantes”.
I ja una altra qüestió diferent és la decisió que cada grup d’animació d’un determinat carrer o zona prendrà sobre continuar o abandonar les seves iniciatives musicals o de jocs que, amb major o menor mesura, estaven lligades a aquesta cita veïnal.
Per exemple, el grup de Whatsapp Música al carrer STAP, al qual es pot accedir a través de l’adreça bit.ly/músicasantandreu no s’ha plantejat renunciar a la seva rutina que permet a cada membre del grup presentar abans de les 12h el seu tema preferit per aquell dia, votar les propostes fins a les 16h, quan es donarà a conèixer la cançó guanyadora, i compartir-la a les 20h amb el veïnat més proper.
Fotografia: algunes persones aplaudint al personal sanitari / Jordi Petit