La crisi del coronavirus no solament està tensionant els serveis sanitaris, com ja es prou sabut, sinó que també té altres conseqüències insospitades però que acaben sortint a la llum malgrat que la causa directa es desenvolupi al lavabo d’un domincili particular.
Treballadors de la Depuradora del Besòs estan cridant l’atenció sobre com està afectant l’increment de l’ús de les tovalloletes en el funcionament d’aquesta instal·lació. La seva acumulació provoca que contínuament s’espatllin màquines i s’embussin bombes. Això incrementa el contacte dels treballadors que han de reparar les avaries amb residus contaminats pel virus.
Aquestes fonts recorden que aquests residus s’han de llançar a una paperera i no a l’inodor. L’explicació científica d’aquesta recomanació és ben senzilla. Es basa en el fet que les tovalloletes contenen fibres sintètiques i substàncies no biodegradables. Segons una anàlisi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el paper es desintegra un 95% després de dos dies en l’aigua mentre que les tovalloletes només un 36%.
Lamenten que campanyes recents de conscienciació com Stop tovalloletes al vàter, promoguda per la companyia Aigües de Barcelona i els municipis de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet, al costat dels districtes del nord de Barcelona (Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris), hagin caigut ara en l’oblit quan havien aconseguit resultats espectaculars: per exemple, una reducció del 19% en el tractament de residus de la depuradora del Besós durant l’any 2018.
A més, aquest mal hàbit està provocant una costosa factura, tant a nivell econòmic com mediambiental. L’any 2018 l’OCU va calcular que vuit de cada deu serveis de neteja de canonades han estat ocasionats per les tovalloletes humides. Cada reparació costa a la comunitat de veïns, com a mínim, 300 euros.
L’associació europea d’empreses de proveïment i sanejament EurEau va estimar aquell mateix any que l’abocament indiscriminat de tovalloletes al vàter provocava pèrdues que s’acostaven als 200 milions d’euros anuals i suposava un augment total dels costos de gestió del cicle integral de l’aigua entre un 4% i un 6%. En el cas de la gestió de depuradores l’impacte era major, ja que implicava una despesa superior a un 18%.
Durant les èpoques de pluges intenses, la xarxa de sanejament no té capacitat de tractar tota l’aigua i les tovalloletes s’escampen incotroladament per les ribes dels rius, suren a les seves aigües fins arribar a mar obert on queden dipositades al fons marí i, en definitiva, castiguen negativament el medi ambient amb la seva fastigosa presència.
Totes aquestes conseqüències negatives han provocat iniciatives diverses que estan plantejant seriosament la prohibició del seu ús, com va ser el cas del govern britànic l’any 2018 o el parlament europeu l’any 2019.
Fotografia: Operació de retirada de tovalloletes en canonades | gestoresderesiduos.org
