Els andreuencs estan convençuts que el seu poble a tocar de Barcelona és un lloc molt més agradable i atractiu per viure que la resta de la gran ciutat a la qual va ser annexionada per decret llei l’any 1897 sense molt entusiasme i fins i tot amb l’oposició de molts vilatans de l’època.
La satisfacció augmenta significativament quan els foranis que visiten aquest territori al nord de Barcelona confirmen aquesta opinió i es dispara quan la popularitat de la persona que l’expressa fa possible que les seves declaracions transcendeixin l’àmbit veïnal i assoleixin un ampli ressó mediàtic.
Aquest és el cas de Pedro García Aguado, el waterpolista madrileny de l’equip espanyol que va aconseguir entre 1991 i 1998 set medalles en campionats internacionals, entre les quals destaquen especialment la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), la d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta (1996) i també la d’or al Campionat Mundial de Perth (1998), i també va assolir moltes victòries a competicions de club nacionals i europees jugant a esquadres catalanes durant una llarga carrera esportiva: de 1980 fins al 2003.
Tanmateix, tots aquests triomfs amagaven una part fosca perquè el continu desgast de la competició a un nivell de màxima exigència el compensava amb una vida personal desordenada i plena d’excessos nocturns relacionats amb l’alcohol i les drogues. Solament la seva constitució física privilegiada li va permetre combinar aquest còctel fins que va arribar la crisi.
Després de retirar-se va haver d’estar tres anys en rehabilitació per gaudir d’una existència normalitzada. Aquest procés per sortir del pou, el va viure a Terrassa, al costat de la seva mare i de les seves dues filles, fins que l’èxit va tornar a premiar els seus esforços, en aquest cas en l’àmbit personal.
El nou Pedro García Aguado havia de trobar una nova residència on començar de nou i la seva recerca el va portar a Sant Andreu, on va començar el seu curt però intens idil·li amb amb els nostres carrers, les nostres places i la nostra gent, com ell mateix explicava amb molt detall El Periódico de Catalunya l’any 2011: “Yo caminaba por estas calles de Sant Andreu y me sentía tranquilo, cómodo, me apetecía formar parte de ese lugar. Sentí que este era un buen lugar para echar raíces. Y lo que no había hecho a los 24, lo hice a los 38. Me metí hasta el cuello en una hipoteca para comprar un piso aquí”.
A Sant Andreu, segueix explicant, va descobrir els petits plaers de la vida: “Es un tercer piso y desde él se ven los tejados de las casas y el cielo. Con la vista, escapaba. Me gustaba ver cómo se ponía el sol”. I afegeix: “Nunca había puesto los pies en una biblioteca, y aquí me saqué el carné para ir a estudiar y documentarme. Ahora me encanta leer”. També es refereix a dues de les seves rutines preferides: comprar xurros a la xurreria Marisa i comprar el diari al quiosc i llegir-lo al Versalles.
Aquesta tranquil·litat es va trencar quan el 2009 Cuatro Televisión el va fitxar per protagonitzar el programa Hermano mayor, que consisteix en redreçar l’actitud d’adolescents amb problemes de conducta. Els viatges a Madrid eren continus i la llarga durada de la seva col·laboració, fins al 2014, el va obligar a instal·lar-se a la capital on ja va continuar la seva carrera a la televisió.
Aquest 27 d’agost la seva vida ha pres una nova i sorprenent direcció. Després d’haver participat en la redacció del programa del Partit Popular per al parlament de la Comunitat de Madrid, va ser nomenat per Isabel Díaz Ayuso, la presidenta electa, Director General de Joventut de l’autonomia en el si de la Conselleria d’Educació i Juventut.
En aquells pocs anys que va viure a Sant Andreu, Pedro García Aguado va deixar un gran record. No podia passar desapercebut ni per la seva alçada ni per la seva popularitat mediàtica i sempre es va mostrar afable i proper amb tots aquells amb qui compartia el seu territori quotidià i amb aquells altres que s’apropaven a saludar-lo per ser un personatge mediàtic.
Fotografia: Pedro García Aguado a la Jornada Gran Canaria II | Facebook
