La rambla de Fabra i Puig viu en perpètua provisionalitat

Fa dues setmanes, el tancament de l’orxateria Picnic va crear un autèntic daltabaix entre el veïnat que al llarg dels darrers anys havia incorporat el seu disseny pop, la seva tranquil·la terrassa interior i la més animada del passeig com una part integrant del paisatge típic de Sant Andreu i, fins i tot, lloc de visita ocasional o freqüent.

Prendre un bon gelat resultarà ara més complicat per culpa de l’encariment dels lloguers però, en canvi, serà més senzill comprar embotits al costat mateix, ja que Mobles Chip ha marxat i en el seu lloc ja treballen els paletes per acondicionar l’espai per un bonÀrea. Una mica més a dalt, on hi havia l’oficina d’un BBVA també estan en plena remodelació.

Durant els darrers cinc anys, quan un passa per la rambla de Fabra i Puig, sobretot al llarg del tram que va dels carrers de Nadal i de les Monges al carrer de Concepción Arenal, el veí de torn camina amb la trista expectativa d’anar comprovant si algun establiment ha tancat o si existeix algun boig prou valent com per pagar els lloguers que avui dia es demanen.

També distreu el trajecte veure l’evolució de les obres dels nous edificis de pisos: el del número 52 i el de la finca on hi havia Mercaodeon, que només fa uns dos anys que va tancar, provocant entre d’altres moviments, que una xarcuteria i una parada de llegums cuits s’establissin una mica més a dalt a l’altra vorera. Al trasbals que suposen aquestes obres s’ha afegit fa no res la rasa que afecta una de les voreres justament d’aquesta mateixa zona on està a punt d’estrenar-se un nou estanc.

I la llista de canvis és molt extensa perquè la major part d’establiments d’aquests pocs centenars de metres no hi existia fa cinc anys o poc més. A la banda dreta pujant cap a la Meridiana, a part del que ja s’ha comentat, hi ha la Iaia Nita, la Clínica Dental Rocamora, la Ferreteria i Parament Bricofer 2003, Cariñena Cicles, el restaurant Óuzö (en lloc de l’Aromes), el Bankinter (cantonada amb el carrer d’Irlanda, pel videoclub), El Secret del Peix (per una pizzeria anterior), Tatoo Feel-Ink, el Frankfurt Fabra i Puig, la xarcuteria Gasch i el bar Iberia (per la pastisseria Mas).

A l’altra vorera, el 365 i Casa Tió (on hi havia els Materials de Construcció Cañardo), Fattoush Cuina Libanesa, Diez Euros (enlloc de Roba d’Infant Anoll), Casa Ametller, Senyor Fabra (antic Cafè de Sant Andreu), Macxipà i Enrique Tomás.

Es mantenen encara, a una banda i a una altra, com a referents d’un cert temps passat, tampoc no gaire, la rellotgeria Simó, la botiga de roba Hebra, la Pizzeria Diego, el Consum (des de fa 20 anys hi ha un supermercat on hi havia el cinema Victoria), el bar Livingstone, l’oficina del Banc Sabadell, la botiga de roba Filafil, el restaurant xinès Shanghai, l’oficina del RACC, la botiga d’obsequis de regal Niuba i el bar restaurant La Pubilla.

Tot plegat, força descompensat tenint en compte que els canvis són normals i, fins i tot, obligats, i formen part de la vida, però també és necessari per una existència sòlida i tranquil·la l’estabilitat que permeti desenvolupar una consciència d’arrelament i de pertinència en relació amb el territori triat per viure i amb el qual s’han de crear vincles duradors que ajudin a fomentar una identitat integral.

Darrerament, sembla que l’equilibri ideal entre tradició i renovació s’ha trencat en benefici de la segona opció, amb la incertesa d’ignorar en quina mesura aquests nous establiments també desapareixeran en un tres i no res, engolits per uns altres en un continu flux de transformacions, que plantejaran al veïnat la sensació de viure en un territori desconegut i, per tant, alié, estrany i, fins i tot, hostil.

La metàfora més evident d’aquesta provisionalitat la simbolitzen dues cantonades que haurien de ser emblemàtiques i que viuen en la postració: la Torreta i el cinema Lauren, tan sols aprofitats pels ocupes i sense cap projecte sobre la taula.

I per si els lectors no ho recorden queda pendent del mandat municipal anterior, ni més ni menys, el canvi de paviment de tota la rambla, per cert, de tot punt necessari.

Fotografia: Imatge de les obres a la rambla de Fabra i Puig | Jesús Manzano