El Consorci Besòs Tordera va donar a conèixer els primers resultats del projecte de seguiment de la llúdriga a les seves conques el passat mes d’abril. Un treball conjunt amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), a través de diversos observatoris.
Gràcies a les restes d’excrements recollides a les lleres del Besòs i de la Tordera i a la gravació d’imatges amb càmeres de visió nocturna, els naturalistes han arribat a la conclusió que aquesta espècie és present als dos rius de manera estable. Es calcula que n’hi ha 5 exemplars al Besòs i 10 a la Tordera.
Des de la perspectiva andreuenca, el més interessant és ressaltar que el 2014 els naturalistes ja van començar a trobar-ne indicis al tram més baix del riu Besòs, fins que hi va haver el primer albirament directe a la zona de Montcada i Reixac, el desembre del 2014. Des d’aleshores s’ha anat constatant la presència de la llúdriga en aquest sector amb nous albiraments.
L’evidència més clara del pas de la llúdriga per Sant Andreu és de desembre de 2018. Aleshores, es van trobar unes restes de femta al marge esquerre del Besòs, quasi a tocar de la platja, a la mateixa desembocadura del riu. La llúdriga no s’ha establert al nostre territori, sinó que fa incursions, sobretot a l’hivern, quan hi ha més tranquil·litat i quan, en altres trams del riu, hi ha menys aigua i recursos.
Aquest petit mamífer es va donar per desaparegut en aquesta zona als anys 70 del segle passat, quan el Besòs era considerat un dels cursos fluvials més contaminats d’Europa per la molta activitat industrial amb abocaments incontrolats, fins al punt de ser considerat una claveguera a cel obert.
Amb el temps, les administracions han anat fent petites però constants passes per solucionar el problema com regular els abocaments i instal·lar depuradores. Això ha permès una millora substancial de la qualitat de les aigües. Per conseqüència, la fauna i la flora se n’han vist beneficiades, cosa que ha permès la reaparició d’espècies perdudes en algunes zones, com és el cas de la llúdriga al Besòs.
Les llúdrigues que poblen el riu Besós és possible que provinguin dels exemplars alliberats pel Zoo de Barcelona a finals dels anys 90 a l’Alt Empordà, a les conques del Fluvià i la Muga. Les llúdrigues haurien anat movent-se per altres conques, tot passant per la zona de la Tordera i els estanys de Sils fins a arribar, finalment, a les conques del Besòs i el Llobregat.
Fotografia: Una llúdriga, en una imatge d’arxiu | Wikipedia
