La recuperació del riu Besòs al seu pas per Sant Andreu és una realitat que es pot qualificar d’èxit quan es recorda el seu desgraciat aspecte trenta anys enrere. Aleshores el riu semblava una claveguera a l’aire lliure. La transformació del tram final del riu es va iniciar l’any 1995 gràcies a un acord entre els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs.
El projecte, subvencionat majoritàriament amb fons europeus, va permetre soterrar les línies elèctriques, construir espais d’ús públic, millorar la qualitat de les aigües, crear zones d’aiguamoll i recuperar la desembocadura. Els 37 milions d’euros van donar com a resultat l’actual Parc Fluvial del Besòs.
Segons ha pogut saber Andreuenc, l’Ajuntament de Barcelona ha proposat donar un nou impuls al parc consolidant la recuperació de la flora i de la fauna ja existents, potenciant el seu creixement i introduint noves espècies, de tal manera que el paisatge reprodueixi fidelment l’ecosistema típic d’un bosc de ribera del Mediterrani occidental.
En aquest sentit, es reforçaran les franges de canyars, jonqueres, bogues i canyís ja existents vora de l’aigua. Es plantaran arbres de ribera com pollancres, plàtans, àlbers, oms, acàcies i roures. També s’ha pensat en incorporar algunes zones de matollar mediterrani, així com cultius de fruiterars, horts, olivera i ametller, que complementen el paisatge fluvial.
La presència de la fauna vertebrada té una importància rellevant en aquest projecte. Actualment es poden veure algunes aus i conills a les marges del riu, però es vol augmentar la seva varietat i quantitat de manera molt significativa. S’espera poder estabilitzar poblacions d’aus típiques de zones humides com ànecs collverd, polles d’aigua, corbs marins, martinets blancs, bernats pescaires, blauets i oriols incrementant alhora la quantitat de petiots peixos que ja hi existeix.
També s’ha pensat en introduir importants poblacions d’amfibis i rèptils com tortugues de rierol, granotes comunes, granotes de Sant Antoni, gripaus comuns, llangardaixos ocel·lats, colobres d’aigua o tortugues europees.
D’altra banda, encara falta consens en la incorporació de mamífers al parc. Sembla que la llúdriga podria ser un animal poc conflictiu amb l’entorn ja que no hauria d’allunyar-se gaire de l’aigua, però també existeix un veritable interès en intentar assajar la presència de poblacions de teixons, eriçons, mosteles i genetes a prop de nuclis urbans habitats i comprovar si resulten una molèstia per als veïns.
Si la convivència resulta pacífica, hi ha sobre la taula propostes encara més agosarades com, per exemple, experimentar amb guineus, senglars i, sobretot, l’estrella del bosc mediterrani: el linx ibèric. L’objectiu és apropar la natura a la porta de casa dels ciutadans de l’àrea metropolitana i en el cas del districte de Sant Andreu afectaria especialment als que viuen a la Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor.
Innocentada
Un cop finalitzat el dia dels Sant Innocents, es fa saber a les lectores i als lectors d’Andreuenc que aquesta notícia ha estat la innocentada del diari d’aquest any.
Fotografia: Aspecte d’un bosc de ribera mediterrani | Google Sites