La Núria Gispert em truca i em diu que el seu marit acaba de morir. Ho sento de debò, tots el trobarem a faltar. Enric Vidal ha estat metge i amic de tanta gent de la Sagrera i de Sant Andreu, i de més enllà, el que ara és Nous Barris o Bon Pastor i la Trinitat, i tot al llarg de 63 anys, un metge de visita domiciliaria que no serà fàcil de substituir (més aviat crec que és el darrer de fer-ho així) i, fins a l’últim moment, encara més malalt que molts dels pacients que visitava, ell, amb la seva abnegació característica, continuava atenent.
Home andreuenc, nascut el setembre de 1929, antic alumne de “Els Padres”, on sempre ha estat vinculat, ha estat al metge de cinc o sis generacions, però el seu tarannà feia més amics que pacients, perquè ell, tota la vida, va mirar el pacient, no l’ordinador com miren els metges d’ara.
Apassionat de la cultura, la música, va ser president del Casal Catòlic de Sant Andreu, un dels fundadors del Grup Taca, home de teatre, Conseller de Cultura del Districte de Sant Andreu en el primer ajuntament democràtic, una persona clau en una època de canvis.
La seva bonhomia era proverbial, perquè era una persona oberta i sensible, progressista, catòlica, que, passat els vuitanta anys, encara se li esquerdava l’ànima davant de qualsevol tràngol que, qualsevol altra persona, s’empassava, però ell mai no es va acomodar ni al sofriment dels altres ni a la notícia dolenta.
Discret fins al final, Enric Vidal ens ha dit adéu tal com era, marxant de puntetes, com en els mutis teatrals que tant li agradaven, en plena Festa Major de Sant Andreu.
Una abraçada a Núria Gispert i família, el trobarem a faltar.
Fotografia: Joan Pallarès
