La Mònica i la seva filla de 7 anys havien de ser desnonades aquest matí, però una cinquantena de persones de diferents entitats s’han agrupat davant el portal número 368 del carrer Gran de Sant Andreu per evitar-ho. I ho han aconseguit.
A un quart de dotze del matí arribava la comitiva judicial acompanyada de dos mossos d’esquadra a casa de la Mònica, que fa un any que no paga el lloguer. A la porta de l’edifici l’aglomeració de persones ha fet impossible l’entrada de la comitiva a l’interior. “No sé per què s’ha hagut d’arribar fins aquest punt d’anar a casa seva” ha comentat Sílvia Giménez, membre de l’associació 500×20. Fa sis anys que en forma part i és la primera vegada en dos anys que ha d’aturar un desnonament a la porta de casa “sempre s’intenta negociar amb el propietari però amb aquest no hi ha hagut manera”.
Al cap de pocs minuts la Mònica ha baixat de casa i el desnonament ha quedat ajornat. La multitud ha cridat victòria però la lluita no ha acabat, d’aquí a un mes la comitiva tornarà a efectuar el desnonament de nou. Antonio Egea, membre de 500×20, confia que quan això passi mare i filla ja estaran vivint a un pis d’emergència social “aquests habitatges fan de pont mentre es busca un habitatge de lloguer social”.
La història de la Mònica és la d’una mare soltera i a l’atur que no va poder aportar els 620 euros mensuals de lloguer. Va ser llavors quan va deixar de pagar el pis i amb els pocs diners que ingressava no podia fer front a totes les despeses. Avui, visiblement afectada ha donat les gràcies als veïns que han aconseguit temps. Això és el que necessita. Temps per trobar un habitatge social, temps per aconseguir una feina millor i temps per deixar enrere el record d’aquell dia que gairebé la fan fora de casa.
Fotografia: Veïns al portal del desnonament | Andreuenc