L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha presentat l’informe ‘La salut a Barcelona 2015‘ on detalla l’estat de la salut a la ciutat i als seus districtes. Un anàlisi que ja va determinar al 2014 que la desigualtat socioeconòmica entre els barris tenia una incidència directa sobre la salut dels seus veïns. En aquest sentit, dels 73 barris que formen Barcelona n’hi ha 18 que presenten una salut més desfavorable que la resta. Entre aquests 18 hi consten tres barris del districte de Sant Andreu: Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella. Una realitat que es traduïa, per exemple, en una menor esperança de vida. I és que, per exemple, l’esperança de vida a Baró de Viver, la més baixa del districte, era al 2014 de 78.2 anys; mentre que a Navas era de 85.4 anys. És a dir, existia una diferència de 7.2 anys entre una i l’altre.
El consistori barceloní assegura que el 60% dels indicadors de salut han millorat durant aquest període. El govern local va posar en marxa una sèrie de mesures i inversions en els 13 barris més desfavorables per tal de pal·liar la desigualtat i millorar-ne la salut. Malgrat que els indicadors han millorat des d’aleshores, les desigualtats entre barris en l’àmbit de la salut continuen existint.
Ús dels serveis sanitaris
En relació als serveis sanitaris, Sant Andreu és el segon districte de la ciutat amb més persones ateses a l’atenció primària. El 80% de les dones i el 70% dels homes s’adrecen als Centres d’Atenció Primària (CAP) quan tenen algun problema de salut. Només supera aquestes xifres el districte de Nou Barris, amb un 72 i un 84% respectivament. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona s’eleva l’ús dels serveis públics sanitaris en els districtes amb menys renda.
Les addiccions al districte
Quant a les addiccions, segons l’Índex de Consum Problemàtic de Drogues els barris de Trinitat Vella i Baró de Viver presenten un nivell “molt problemàtic”. Bon Pastor té un grau “problemàtic” i a Navas és “regular”. En canvi, a Sant Andreu de Palomar, al Congrés-Els Indians i a La Sagrera el nivell és “poc problemàtic”. Per arribar a aquestes conclusions, l’índex té en compte les taxes d’inici de tractament, d’urgències hospitalàries, de mortalitat per sobredosi i de xeringues abandonades al carrer.
Més contaminació a la ciutat
Tanmateix, la contaminació és un dels indicadors que no s’han aconseguit reduir, sinó que han augmentat. Així doncs, la mitjana anual en òxids de nitrogen s’han incrementat a Barcelona en un 11% i pel que fa a partícules, un 13%. Una tendència que s’explica pel creixement del trànsit a la ciutat com a conseqüència de la lleu millora econòmica. Tot i això, la capital catalana no supera els límits marcats per la Unió Europea, però sí els establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És per això que el govern municipal està enllestint un programa d’accions encaminat a disminuir la contaminació a la ciutat. Mesures que podrien passar per reduir el volum de trànsit o fomentar l’ús de la bicicleta mitjançant l’ampliació dels carris bici.
Augmenten les malalties de transmissió sexual a Barcelona
L’informe ‘La salut a Barcelona 2015’ també analitza altres paràmetres més enllà de la desigualtat o la contaminació. Així doncs, el text indica que durant el darrer any han augmentat les malalties de transmissió sexual, i que els homes que tenen sexe amb homes segueixen sent el segment de la població que concentra una part més significativa de les noves infeccions de transmissió sexual (ITS). De fet, s’han detectat 503 casos nous de sífilis (478 són homes), 587 infeccions de gonocòccia (528 d’homes), o 106 diagnòstics de limfogranuloma veneri (tots homes). Tot i així, el VIH és manté estable.
Per altre banda, també destacar que l’atenció en centres especialitzats per salut mental i l’alcoholisme mostren un repunt, mentre que la tuberculosi i el consum de cocaïna ha disminuït. Finalment, destacar que l’esperança de vida és manté estable respecte el darrer informe. Ara, i arran d’aquest estudi, l’equip de govern assegura que continuarà treballant per millorar tots els indicadors, amb especial incidència als barris més desfavorables entre els que s’hi troben, Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella.
Fotografia: Mobilització del PTAC davant el CAP de Sant Andreu | Andreuenc
