En el recompte fet al districte veí s’han detectat 232 plaques que l’Ajuntament de Barcelona traurà en els propers mesos
Aquest estiu el districte de Nou Barris ha fet el primer pas per retirar la simbologia franquista que encara perdura als carrers de la zona. Des de l’Ajuntament de Barcelona han contractat un grup de sis persones aturades, i membres de l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris, per fer un recompte de les plaques franquistes instal·lades en les façanes dels edificis que serveixi, primer per situar-les, i després per poder-les treure. Una actuació que des del consistori qualifiquen de “política de ciutat” i que preveuen fer extensiva a d’altres districtes com Sant Andreu.
232. Aquest és el número de plaques de caire franquista que encara queden per enretirar al districte de Nou Barris. Es tracta d’unes imatges amb el jou i les fletxes de l’Instituto Nacional de la Vivienda on s’hi pot llegir: “Esta casa está acogida a los beneficios de la Ley de 15 de julio de 1954”. En el recompte, però, s’ha detectat que la majoria de plaques ja han estat enretirades perquè de les 732 adreces que es van visitar, 500 no presentaven cap símbol.
Des del districte veí consideren que “les referències franquistes a l’espai públic són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat, i representen una infracció moral envers la memòria de les víctimes del feixisme i d’aquelles persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975″. Per això, el desembre de l’any passat van tirar endavant una sèrie de mesures — entre les quals hi havia la d’inventariar i retriar totes les plaques d’habitatge — que pretenien eliminar totes aquestes referències per garantir que “l’espai públic sigui un entorn de socialització i educació on es posin en valor les tradicions populars i democràtiques”.
Serà a la tardor quan es comenci amb la segona fase: el procés efectiu de retirada. Aleshores, el consistori barceloní adreçarà una carta a les comunitats de propietaris dels edificis on s’indicarà la voluntat del Govern de retirar-les. Se’ls donarà un termini de resposta i se’ls informarà que l’Ajuntament es farà càrrec de la retirada de la placa i de l’arranjament de l’espai on estava col·locada. En cas de no rebre resposta, l’Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d’acord amb la Llei 52/2007 de Memòria Històrica. Una llei que obliga tant les administracions com els propietaris privats a retirar insígnies d’aquesta índole.
La progressiva desaparició de les plaques franquistes, el canvi de nom de la plaça Llucmajor per l’actual plaça de la República, la inauguració de la plaça Salvador Puig Antich i del monument en la seva memòria o fomentar la memòria democràtica a nivell de Ponència del Nomenclàtor són algunes mesures que s’han realitzat des de l’Ajuntament barceloní per “fer visible la memòria històrica i democràtica, el rebuig del franquisme i la lluita contra la impunitat”. De moment, Nou Barris encapçala llista. Sant Andreu haurà d’esperar.
Fotografia: Placa de l’Instituto Nacional de la Vivienda situada al barri del Congrés | Andreuen
