Meridianament lliures

Crònica de dos dies per la història

Dijous 10 de setembre, a tres quarts de sis de la tarda, es dona el tret de sortida dels actes en commemoració – mai celebració, ja que no celebrem res – de l’11 de setembre a Sant Andreu de Palomar. El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) amb la col·laboració del Districte de Sant Andreu ens acull a la nova placeta annexa a la parròquia de Sant Andreu de Palomar per ofrenar un tribut històric i patrimonial a la Capella del Sant Crist dels Segadors.

La nova plaça ha deixat al descobert i a la vista de tothom les parets de l’històric edifici, protagonista de la Revolta dels Segadors de 1640. A l’acte hi assisteixes unes 300 persones – rècord absolut des que es va instaurar aquesta commemoració al nostre poble – amb crits d’independència cada dos per tres.

Pau Vinyes i Roig, vicepresident del CEII dóna la benvinguda i els torns de paraula. Montserrat Benedí, presidenta del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu és la primera en parlar. Fa una breu reflexió històrica sobre el paper de la dona al 1714 i esperona a seguir treballant per assolir de la llibertat del poble català i de la dona. Aplaudiments.

Tot seguit, es el torn de Jordi Petit, arqueòleg i vocal del CEII que alliçona de forma magistral sobre el significat històric de la Capella del Sant Crist dels Segadors i aprofitar per fer-nos cinc cèntims de la Casa de l’Oficial del carrer del Pont. Lliga patrimoni, història i reivindicació. Aplaudiments.

Laia Ortiz, la regidora del Districte clou l’acte. Parla de drets socials i de reivindicació del dret a decidir, però sense mullar-se. I cada cop que anomena “barri” és interrompuda per un dels assistents. Dret a decidir si són poble o barri. No hi ha treva. Aplaudiments.

Acte seguit, unes breus paraules del portaveu de l’organització proposen que la placeta en qüestió sigui batejada amb el nom de “Dones de Motor Ibèrica”. En honor al es valentes dones que es van tancar el juny de 1976 a la parròquia de Sant Andreu en solidaritat amb els seus marits, treballadors de Motor Ibèrica, en vaga. També proposa fer extensiu l’homenatge al rector del moment, en Josep Camps i el seu vicari, Ignasi Pujades, així com als veïns i veïnes que van mobilitzar i canalitzar l’ajut humanitari durant els dies de la tancada. Forts aplaudiments.

L’orfeó L’Eco de Catalunya entona l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors. Ara més que mai té sentit el seu cant, ja que ens trobem just a tocar del lloc on en sorgí la inspiració del cant. Visques a Catalunya i Sant Andreu de Palomar. En acabar, ens dirigim cap a realitzar l’ofrena floral a la Capella del Sant Crist del Segadors. Espai petit i reduït. Cal fer torn per poder-hi entrar. Goig aconseguit i lluentor organitzativa.

A dos quarts de set del vespre del mateix dijous hi ha una ballada de sardanes a la plaça de Can Fabra. L’organitza el Foment Sardanista Andreuenc i l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. A la mitja part de la interpretació de la Cobla Ciutat de Terrassa, Pere Roca, en nom de l’Associació de Veïns i Veïnes llegeix el tradicional manifest. Més aplaudiments i visques a Catalunya i Sant Andreu de Palomar.

A dos quarts de vuit del mateix dia s’organitza en el mateix lloc on s’han dansat sardanes un simulacre de la Via Lliure de la República Catalana. El preàmbul de l’èxit de l’endemà. Diada històrica a Sant Andreu de Palomar. Aplaudiments, però aquest cop de qui escriu aquestes ratlles per la bona organització dels actes.

Divendres 11 de setembre. Sant Andreu de Palomar i la ciutat de Barcelona, que giren entorn de la Meridiana – es lleven tenyint-se de blanc. El blanc de la Via Lliure de la República Catalana. Surts al carrer i tot són somriures i mirades de complicitat.

Els restaurants de la zona esperem fer l’agost. Un d’ells, el centenari Versalles, des de fa dues setmanes que té ple i hagut d’habilitar la sala del soterrani per a donar més resposta a la demanada. Gent de tot arreu del territori català fa parada i fonda al nostre poble. Més de 2.500 autocars vinguts d’arreu dels Països Catalans fan descarrega de persones a Barcelona. Molts d’ells són aparcats en el polígon industrial del Bon Pastor a l’espera de tornar a carregar i resseguir carretera amunt o avall.

El blanc cada cop es fa més present a Sant Andreu. Una riuada de persones es dirigeix cap a l’avinguda Meridiana. A les 17.14 comença la Via Lliure. Data simbòlica per a commemorar. Els punters de colors s’alcen i fervents crits d’intendència ressonen amb força. Helicòpters sobrevolen l’espai andreuenc a la captura d’imatges per a immortalitzar el moment. Des de Can Dragó fins al Parc de la Ciutadella, més de cinc quilòmetres de llibertat. Per uns, els de la Delegació del Govern, mandrejant la calculadora i amb la desgana de la impotència governamental calculen entre 520.000 i 550.000 persones d’assistència. La Guàrdia Urbana en 1.400.000 persones. I en paraules de Jordi Sánchez, president de l’ANC, la cadena televisiva CNN que connectava en directe durant la manifestació xifra l’assistència en dos milions.

Dit i fet, una gran gentada que vol respostes per al futur de Catalunya. Megafonia a cada tram per anar seguint les consignes de l’organització i els discursos dels organitzadors. Ni un pas enrere i deures als polítics sorgits de les urnes del 27-S. La rumba d’en Peret “Catalunya poderosa” posa marxa al cansament d’hores d’espera i de desig de llibertat i justícia social. “Catalunya té molt poder, Catalunya és poderosa…” i la Meridiana esdevé poderosa per unes hores. El cant dels Segadors posa punt i final a la festa commemorativa. Alguns se’n van meridianament caminant cap al concert de la Llibertat que organitza Òmnium Cultural al passeig de Lluís Companys.

Les imatges aèries i el ressò internacional de la Via Lliure és la prova més fidedigne de l’èxit de la convocatòria. Un poble que vol caminar i ser protagonista de la seva pròpia història. Un deu pels organitzadors. Impecable mostra d’organització. Mai en tota la història d’Europa s’ha assolit una xifra tan alta de participants en una concentració humana. Una lliçó de democràcia participativa. I Sant Andreu de Palomar, un cop més, ha format part de la història de Catalunya en lletres grosses.

Fotografia: Moment d’aixecar els punters de color blau fosc a la Via Lliure de la Meridiana | Pau Vinyes