Recorregut pels parcs, jardins i vies d’aigua de Sant Andreu

Els espais verds del Districte de Sant Andreu apareixen estretament vinculats a les canalitzacions i al repartiment d’aigua. A partir d’aquí, Andreuenc proposa un recorregut pels millors parcs i jardins vinculats a l’aigua i, per tant, a la fundació, al creixement i la transformació de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar.

Parc de la Pegaso

Esta situat al carrer Gran de la Sagrera, 179-197. Ocupa l’espai de l’antiga fàbrica Hispano-Suiza, posteriorment ENASA, de la qual van sortir els populars camions Pegaso. Els únics vestigis són la portalada situada al carrer Gran de la Sagrera i les antigues oficines de la factoria. En un extrem elevat del parc s’ha reproduït el pegàs, emblema d’ENASA, que vigila atent els moviments dels andreuencs que vénen a passar el dia a l’ombra dels frondosos arbres del parc. Un parc que consta també amb un canal d’aigua que podem creuar gràcies als nombrosos ponts que conviden al passeig i la contemplació.

Parc de la Maquinista

Es troba al carrer de Ferran Junoy, 1. Concebut com a eix vertebrador entre Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor, es troba situat als terrenys que ocupava antigament La Maquinista Terrestre i Marítima. De la fàbrica, només es conserva la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que s’hi va fer servir, visible a l’estany Narcís Monturiol. Aquest estany es va construir tot aprofitant l’existència de dues mines d’aigua. El parc destaca per la seva amplitud i la gran quantitat d’arbres que posseeix. Molts d’aquests van ser plantats en el primer terç del segle XX i per això són de dimensions excepcionals.

Parc Fluvial del Besòs

És un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona. Compta amb una superfície de 115 hectàrees repartides entre els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. El parc es divideix en dues zones ben diferenciades: les zones humides, de gran valor ambiental, biològic i paisatgístic però no accessibles, i la zona d’ús públic. Aquesta darrera compon una extensió total de 5 quilòmetres amb trams asfaltats, carril bici i, sobretot, extenses zones verdes per córrer, passejar o fer pícnics. Els miradors disponibles als extrems nord i sud del parc permeten observar més de dues-centes espècies d’aus diverses. Sant Andreu compta amb tres accessos al parc: un a Baró de Viver i dos al Bon Pastor.

Parc de la Trinitat

Està situat a la Via de Bàrcino. És un pulmó verd al mig de l’entramat de carreteres que és el Nus de la Trinitat. Ofereix pistes esportives i de modelisme, una zona de pícnic amb barbacoes i una àrea dedicada a horts urbans. Destaca el turó que presideix el parc, amb un extens canal d’aigua als peus. Les amples praderies de gespa, les llargues rengleres d’arbres plantats de manera regular i el bosquet amb nombrosos pollancres configuren un quadre paisatgístic de gran bellesa. Integrats en aquest descobrim dos grups escultòrics: Cavalls desbocats, de Josep Ros (1993) i Dona que es banya, de Rafael Bartolozzi (1985).

Jardins de Can Fabra

Es troba a la plaça de Can Fabra. Compten amb un petit estany amb pont d’inspiració oriental, i una zona de pèrgoles amb plantes enfiladisses, així com grans esplanades que conviden a la lliure expressió del joc i el passeig. Davant de l’edifici de Can Fabra, trobem la font cibernètica, obra de l’arquitecte Ramon Llopart, inaugurada l’any 1995. Un programa informàtic tradueix les notes musicals en brolls d’aigua d’intensitat i direcció diverses amb la finalitat de crear tot tipus d’escenificacions sincronitzades i espectacles coreogràfics amb música, aigua i color. No molt lluny, al carrer Llenguadoc, 95, trobem el Pilar d’aigua de Sant Andreu, una torre quadrada i de maó a cara vista que data del segle XIX. Aquesta torre servia per distribuir aigua potable al sector sud de l’antiga rambla de Sant Andreu.

Casa de l’Aigua

Està situada a la Carretera de Ribes, 103-111. L’any 1891 l’Ajuntament de Barcelona va projectar una central elevadora a la Trinitat que alcés i canalitzés l’aigua provinent de la mina de Montcada. El projecte va encarregar-se a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, i el resultat va ser un conjunt d’edificis modernistes que s’alçaren entre els anys 1915 i 1917. En obrir-se la Meridiana, però, el pavelló del tractament d’aigües i la casa annexa van quedar a la Trinitat Nova, mentre que el pavelló de bombament i la Casa del Guarda van romandre a la Trinitat Vella. La Casa de l’Aigua conforma un dels espais patrimonials del Museu d’Història de Barcelona i s’hi organitzen visites guiades.

Jardins de Massana

S’ubiquen al carrer de Felip II, 216. Es troben a l’interior de l’illa del grup d’habitatges de Can Massana, construïts l’any 1953 arran del Congrés Eucarístic a Barcelona. Aquests jardins formen part d’un projecte innovador de ciutat jardí, poc usual a l’època. Formen una creu i consten de dues placetes laterals i una de central. La plaça central va ser en el passat el camp de futbol del Club Deportivo Viviendas del Congreso, creat l’any 1957 i operatiu en aquest lloc fins el 1983. El camp de futbol va desaparèixer per deixar pas als jardins de Massana, dividits en dos seccions per un emparrat que travessa els jardins d’est a oest.

Aqüeducte Palombarum, Rec Comtal i Molí de Sant Andreu

El seu emplaçament està a la cruïlla dels carrers de Fernando Pessoa i de l’Andana de l’Estació. Pel què van significar pel desenvolupament històric del poble de Sant Andreu de Palomar, no podem oblidar l’Aqueducte Palombarum, el Rec Comtal i el Molí de Sant Andreu. Si bé actualment no són visitables, gràcies al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias s’han reprès els treballs d’excavació i adequació de la zona per fer-la accessible, tal com va informar Andreuenc. Es preveu que els andreuencs i andreuenques puguin gaudir d’aquest parc de gran valor arqueològic l’any 2016.

Fotografia: Paisatge del Parc de la Tinitat | Batlle i Roig