Es perd una part del passat de Sant Andreu de Palomar

Ahir, centenars d’andreuencs van veure sorpresos com una màquina giratòria arribava al passeig Torras i Bages i començava a enderrocar la casa contigua a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, així com tots els patis interiors. Molta gent ja s’ho veia venir ja que fa unes setmanes es va tapiar tots els accessos a l’esmentada casa. A l’espai que ocupen aquestes finques (l’enderrocada i la que anirà a terra en un futur) hi va una zona verda. Però d’aquesta manera es perd també una mica del nostre passat.

La casa enderrocada datava de 1930 i tot i que realment com a edifici no tenia gaire interès patrimonial, va ser la primera que es va aixecar en tot el passeig Torras i Bages, per la qual cosa ja tenia certa gràcia a nivell històric. El problema és que a més d’aquesta casa, també s’ha destruït el portaló del costat i una petita part de la seva paret, amb major antiguitat i també més interès patrimonial.

La paret que s’ha destruït parcialment, així com el portaló d’entrada (també conegut com a barri) no era de la finca enderrocada. Aquell mur i l’entrada eren els últims vestigis de l’antic carrer de l’Església, desaparegut quan es va obrir l’actual passeig Torras i Bages. Es tracta d’una via que es tenia documentada des de feia uns 200 anys i aquella paret –més moderna– eren les últimes restes de l’esmentat carrer. El mur va ser aixecat cap a la dècada de 1870 i es va fer per tal de tancar les propietats que tenia la parròquia al seu voltant i que eren conegudes com els Horts de l’Església.

El portal ja ha desaparegut i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias ha sol·licitat salvar almenys els guarda-rodes. Encara no se sap del tot com es té pensat fer aquesta zona verda i si és possible conservar part d’aquest mur, de moment només s’enderrocarà l’estructura a l’espera d’acabar amb l’altra casa per fer la zona verda. Experts en patrimoni consultat per Andreuenc consideren que estaria bé preservar una part d’aquell antic carrer i adaptar-lo al nou projecte.

Segur que eren molts els andreuencs que mai s’havien plantejat que era aquella paret i perquè estava allà. Ara com a mínim se sap la seva història a l’espera de veure com queda tot en el projecte final. El progrés a vegades té una vesant negativa, ja que en moltes ocasions significa perdre una mica del nostre passat, que com a mínim no s’ha d’oblidar.

Fotografia: Restes de la paret de l’antic carrer de l’Església | Jordi Petit