Tal dia com avui de l’any 1897 el municipi de Sant Andreu de Palomar deixava d’existir oficialment i era engolit per la ciutat de Barcelona. Va ser un procés que es va dur a terme de manera unilateral, sense que la ciutadania pogués decidir el seu futur en cap moment. Tot i que han passat 118 anys, en el cor de molts andreuencs i andreuenques el sentiment de poble és encara ben present.
Després de l’enderrocament de les muralles i la creació del Pla Cerdà per fer crèixer la ciutat, Barcelona es va trobar a les portes de Santa Maria de Sants, les Corts de Sarrià, Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia i Sant Martí de Provençals. El 7 de febrer de 1876 va engegar un projecte agregacionista per annexionar-se tots els pobles del Pla de Barcelona, on se sumaven així Horta i Sant Andreu de Palomar.
La negativa del govern central de Madrid, que no volia que la segona capital de l’Estat espanyol creixés en importància, sumada a la negativa dels pobles del Pla de Barcelona, van portar al fracàs d’aquell projecte. La negativa oficinal va produir-se el 1882. Tot i aquella derrota, Barcelona no es va rendir i el 1883 aconseguia annexionar-se Santa Maria de Sants tot i que un any després l’expoble tornava a ser independent. Sant Martí de Provençals i Gràcia també van patir algun intent d’agregació durant aquells temps, però amb resultants també negatius per a la Ciutat Comtal.
Entre 1886 i 1890 Barcelona va tornar a l’atac amb l’excusa que Madrid havia també començat a annexionar-se pobles fronterers a partir de 1884, tot i això novament va perdre la partida. Però la Guerra de Cuba anava cada cop pitjor i el govern central necessitava més recursos econòmics per enviar tropes a la colònia. Madrid va demanar més diners a Barcelona, entre d’altres ciutats de l’estat, i la capital catalana va acceptar col·laborar però demanant una clara contrapartida: l’annexió dels municipis del Pla de Barcelona.
De cop, sense cap possible negociació entre els pobles i la Ciutat Comtal, per Reial Decret i en contra de l’opinió dels veïns dels municipis afectats, el 20 d’abril de 1897 Barcelona s’annexionava d’un dia per l’altre la majoria d’ells. En un primer moment només Horta i Sarrià es van salvar de l’annexió, però tots dos acabarien sent també egolits per la capital catalana, el 1907 i el 1921 respectivament.
El mateix dia de l’annexió, els veïns de Sant Andreu de Palomar es van reunir per crear la Junta Desagregacionista. Des d’aquell dia i fins el 1905, quan finalment es desestimen tots els recursos al que ara és l’actual Tribunal Suprem, els andreuencs van lluirar en contra de l’annexió forçosa. Tot i el pas del temps, la ferida encara segueix oberta i l’esperit de llibertat encara perdura al nostre poble.
Fotografia: Vista aèria de Sant Andreu de Palomar l’any 1929 | CEII
