El dia 11 d’octubre de 1980 naixia un petit miracle, un full de quatre pàgines de notes i avisos, sota l’empremta de Josep Camps –aleshores rector de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar–, Pere Massanet i d’altres andreuencs; amb la idea de fer un mitjà de comunicació per als veïns i per a les veïnes del poble. Va sorgir com un suplement del butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Més tard s’afegiria a aquest nucli de primerencs redactors la Berta Solanas, la veritable ànima dels primers anys de vida. Amb el pas dels anys, el Sant Andreu de Cap a Peus, acabarà consolidant-se com una revista informativa andreuenca de primer ordre. Darrere les seves pàgines ha passat el bo i millor de Sant Andreu, però també les tristeses i desenganys.
Les tibantors amb el règim municipal de torn –sobretot durant els anys del mandat socialista– han estat d’allò més sonades en alguns casos. Recordar la retallada de publicitat durant l’època reivindicativa de la Rambla de Sant Andreu o el cas de la desaparició per ordre municipal de la masia de Can Nyau, aprofitant que la majoria del veïnat estava seguint per televisió el partit de futbol entre el FC Barcelona i la UC Sampdoria jugat a Wembley, en el qual el Barça es va proclamar campió d’Europa per primer cop (20 de maig de 1992). Tot i les pressions de tot tipus el Sant Andreu de Cap a Peus ha restat ferm al peu del canó tot fent tasca informativa.
El Sant Andreu de Cap a Peus ha estat un punt de trobada de molts periodistes, historiadors, fotògrafs, dissenyadors, passa-volants i persones vinculades amb la pròpia Associació de Veïns o amb la vida associativa andreuenca. Per a citar-ne alguns, els redactors i les redactores en cap: la citada Berta Solanas (avui periodista a TV3), Imma Santos (cap de Comunicació del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona), Pau Vinyes (historiador i dinamitzador cultural), Georgina Rifé (periodista), Jordi Rabassa (historiador i activista veïnal), Meritxell Martínez (periodista de La Vanguardia), Irene Santamaria (periodista), Jordina Tarré (periodista a Catalunya Ràdio), David Royo (activista social) i els actuals coordinadors, David García i Alain Garrido (ambdós periodistes).
Si és vol resseguir els darrers 35 anys de la història quotidiana, social i cultural del nostre poble cal remetre’s al Sant Andreu de Cap a Peus. Cap historiador o historiadora, sociòleg o sociòloga no podrà refer la història dels darrers anys del segle XX i principis del XXI sense consultar la revista degana de les publicacions veïnals de Barcelona. Anirà coix i li caldrà començar de nou. Ara gràcies a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra es pot consultar l’hemeroteca del Sant Andreu de Cap a Peus per via digital. Una eina útil per a tots i per a totes les que vulguin saber quelcom del nostre passat més recent. Tot just avui divendres surt al carrer el darrer número de la revista, el 600. Per molts anys i panys des d’Andreuenc.
Fotografia: Números 1 i 600 del Sant Andreu de Cap a Peus | Pau Vinyes
