Opinió
Amb tristesa, el matí de dissabte previ a la Setmana Santa, vaig rebre la notícia que a la matinada havia mort Joaquim Serrà, al qual vaig poder tractar estretament en els darrers anys i de qui vaig aprendre no poques coses, tant del seu tarannà, tant discret com compromès i actiu, com d’aquells aspectes de […] Llegir més...
Quan un acostuma a agafar el bastó per sortir de casa, ja n’ha vist tantes a la vida que ni trobar-se amb una granota peluda constitueix cap novetat ni sorpresa, menys encara trobar-se que han canviat una placa de carrer i han variat el nomenclàtor. Vivim en una ciutat on hi ha carrers que en […] Llegir més...
Sense cantar victòria ni amb esperit cridaner perquè la obra nova sempre és bonica, el pavelló del Camp del Ferro, nascut en la discreció pandèmica que va obligar a una engegada discreta i sense inauguracions amb faramalla i performance, de moment, sembla anar en la línia correcte. L’edifici, que va arribar al final de la […] Llegir més...
Quan escric un article, tot i fer-ho en el resguard íntim del despatx, ocult a mirades indiscretes, sempre em sembla que algun veí, des de la seva finestra, mira al meu recinte sagrat, ple de muntanyes de papers, i la veu de la consciència em fa empetitir, com endevinant que m’interroguen: contra què t’estàs queixant? […] Llegir més...
Els amants de la bona música diuen que en les lletres dels boleros hi ha tota la filosofia de la vida, però amb murrieria. Prou cert, perquè en la lletra dels cuplets hi ha una rèplica doble intencionada per a tot, cosa que ben pocs joves poden apreciar per què la gran majoria no saben […] Llegir més...
‘Eureka! Eureka!’ S’esgargamellava corrents com un boig carrer amunt i avall un d’aquells pocs sagrerencs de sang, possiblement si ho anem a mirar, descendent directe de Gracianus, l’amo de la vil·la romana d’on segurament deriva el nom de Sagrera, Casa Gracia.. sa gra..ra… ‘Bufa noi i amb la que cau!’ Si l’arqueologia fos una loteria, […] Llegir més...
