Joan Pallarès
Els amants de la bona música diuen que en les lletres dels boleros hi ha tota la filosofia de la vida, però amb murrieria. Prou cert, perquè en la lletra dels cuplets hi ha una rèplica doble intencionada per a tot, cosa que ben pocs joves poden apreciar per què la gran majoria no saben […] Llegir més...
El modernisme arribà al món cultural català als anys noranta del segle XIX, en paral·lel als inicis teatrals d’Iglesias, amb Joan Maragall, Jaume Massó i Torrents, Santiago Rusiñol, apuntant des de l’Exposició de 1888 i tenint una gran empenta en instituir-se les festes modernistes de Sitges als anys 1893 i 1894, alhora que rebia ideològicament […] Llegir més...
‘Eureka! Eureka!’ S’esgargamellava corrents com un boig carrer amunt i avall un d’aquells pocs sagrerencs de sang, possiblement si ho anem a mirar, descendent directe de Gracianus, l’amo de la vil·la romana d’on segurament deriva el nom de Sagrera, Casa Gracia.. sa gra..ra… ‘Bufa noi i amb la que cau!’ Si l’arqueologia fos una loteria, […] Llegir més...
Dels anys 1895 al 1900, formà part de la colla de ‘L’avenç’, revista cultural catalanista precursora de les normes ortogràfiques d’en Pompeu Fabra, que per aquells anys Alexandre Cortada, Raimon Casellas i, sobretot, el seu amic personal Jaume Brossa, van convertir en portaveu del moviment modernista. Amb algunes de les poesies que publicà a L’Avenç […] Llegir més...
Mentre Ignasi Iglesias, entre els dinou i els vint i dos anys, era una veritable màquina produint teatre, mentre les seves obres anaven triomfant a Sant Andreu i cada vegada era més admirat i preuat pels seus veïns, anava aterrant en altres cercles teatrals. El 1892 començava a col·laborar poc més d’un any a la […] Llegir més...