Joan Tardà seu a una de les taules del Bar Versalles. Des dels grans finestrals es pot veure la gent que va arribant a la plaça Comerç, uns seuen a les cadires encarades cap a l’escenari, d’altres aprofiten per comprar samarretes del ‘Sí’ a una de les carpes d’Esquerra Republicana, gent dreta, curiosos que paren a esbrinar què passa.
L’acte de la precampanya per l’1 d’octubre comença a les set de la tarda i uns minuts abans el diputat conversa amb el diari. L’optimisme és present en tot el seu discurs “el que estem fent és titànic, extraordinari, és David contra Goliat” assegura amb èmfasi Tardà, i recalca que “és tan extraordinari que no ho havíem fet mai”.
És conscient que la unió fa la força i comenta que treballen perquè l’alcaldessa de Barcelona faci una crida a la participació i obri els col·legis electorals. “La unitat de les esquerres ens la juguem ara” explica “el punt de trobada no és el ‘sí’ sinó el dret a decidir” i adverteix que si no es coincidís en aquest aspecte, es produiria “una fractura que no només seria política, tàctica i estratègica, sinó que també seria emocional dins de l’esquerra”.
Ell, però, imagina un escenari diferent i no només preveu que Colau obrirà els col·legis electorals pel referèndum sinó que també hi anirà a votar a favor de la independència “estic convençut que l’Ada Colau votarà ‘sí’”. La situació segons Tardà canvia si l’alcaldessa decideix no anar-hi “un partit que es defineix com a esquerra transformadora, va en contra de l’statu quo i vol la transformació de la societat i l’any en què hi ha una decisió tan democràtica com l’1-O no vas a votar, difícilment et pots presentar com esquerra transformadora”.
S’acaba el Vichy que ha demanat i baixa les escales de fusta del bar. Són les set i la plaça és plena.
Fotografia: Joan Tardà en l’acte de precampanya per l’1-O | Andreu Carrascal
