La Candidatura d’Unitat Popular-Capgirem Barcelona va fer ahir el seu acte central a Sant Andreu, en una plaça Orfila que es va omplir per escoltar els parlaments, entre d’altres, d’Ivan Altimira, candidat a conseller de districte; María José Lecha, candidata a l’alcaldia; i David Fernández, diputat al Parlament de Catalunya. L’escenari baix va permetre la interacció amb el públic i la resta d’integrants de la candidatura rupturista.
L’acte va estar presentat i conduit pel candidat andreuenc i, en primer lloc, els tres protagonistes van conversar sobre la situació que viu Barcelona, les desigualtats socials, l’opacitat, la corrupció i la necessitat de canvi. Per proposar alternatives, Altimira va passar la paraula al públic, on diversos integrants de la candidatura van explicar l’anàlisi i les propostes de la CUP-Capgirem Barcelona.
Josep Garganté, conductor d’autobusos de TMB i número 3 a la llista, va defensar “els drets socials i laborals front a la precarietat que vivim les treballadores de la ciutat”. En la seva intervenció, va carregar contra la sociovergència que fa anys que governa tot recordant que “no han estat ni Xavier Trias ni Jaume Collboni qui han aconseguit rebaixar les tarifes d’alguns títols de transport, sinó la lluita i la mobilització constant de la plataforma Stop Pujades”.
Maria Rovira, que segueix a Lecha en la llista electoral, va reivindicar a les veïnes de Barcelona com a subjecte polític de canvi de la ciutat: “som les que avortem quan ens dona la gana, som la ràbia de cada dona assassinada als nostres carrers, som cada espai ocupat, som cada espai de suport mútu, som cada assemblea eterna”. Rovira va finalitzar tot dient que “nosaltres som totes vosaltres i som les que volem una Barcelona amb pètals de foc”.
Oscar Simón, professor i número 5 de la candidatura, va cridar contra la inacció municipal en polítiques d’habitatge, proposant que “l’Ajuntament es planti davant la Sareb i les entitats financeres per tal de prohibir els desnonaments” i va advertir que “expropiarem l’usdefruït dels pisos buits començant pels dels bancs”. Simón va recordar que des de l’Ajuntament es negava que hi hagués 80.000 pisos buits com fa anys que afirma la CUP, denunciant que “no han aplicat la Llei d’Habitatge per fer un cens” i que “no s’ha sancionat a cap pis buit i només s’han incoat 19 expedients per fer-ho”.
Eulàlia Reguant, número 4 de la llista, va posar sobre la taula el procés independentista com “una eina per tal d’impulsar un procés constituent, des de baix, des del municipalisme”. Reguant, va recordar que “Barcelona ha estat sempre un referent de la solidaritat de la seva gent amb altres pobles, i també ha acollit en els últims anys les manifestacions independentistes més important de la història dels Països Catalans”, i que “som internacionalistes, perquè aquesta solidaritat reconeix la vigència d’un poder que se segueix exercint cap a molts pobles del sud i del mateix nord basat en l’articulació de l’opressió de classe, de cultures i nacions”.
El periodista i diputat al Parlament de Catalunya, David Fernández, va iniciar els parlaments finals. Ho va fer per defensar “la feina de formiguetes de les candidatures d’unitat popular que enguany es presenten a les eleccions municipals per construir el país des de baix, des del municipalisme”. Fernandez també va carregar contra la corrupció tot preguntant si “és o no és màfia, que un defraudador fiscal confés com Emili Cuatrecases organitzés el viatge a Nova York de l’alcalde?”. El diputat de la CUP va recordar que “fa tres anys dèiem que volíem ser el Cavall de Troia al Parlament i ara serem el Mamut d’Icària a l’Ajuntament”. Va acabar el seu discurs elevant el to, reivindicant el vot a la CUP com “el que més molesta, més emprenya i més temen les elits extractives i cleptòmanes de la ciutat”.
La darrera intervenció va ser la de Maria José Lecha, candidata a l’alcaldia, que va apuntar contra “el model neoliberal i de corrupció que governa la ciutat”, dient que “volem que Barcelona sigui una ciutat oberta al mar, no el refugi mediterrani de la màfia; volem que l’Ajuntament sigui la casa del poble, i no la cova d’Alibabà i els 40 lladres”. Lecha va proposar alternatives, quan va defensar “la millor transparència possible, la municipalitzazió i la gestió directa de tots els serveis públics; perquè les externalitzacions no són gestió eficient sinó sotmetre a les treballadores a la precarietat laboral i a sous de misèria”.
La cap de llista també va tenir unes paraules dedicades al to xenòfob de la campanya del PP, tot dient alt i clar que “si el PP vol netejar els nostres barris, nosaltres els escombrarem dels nostres carrers; no tolerarem que parli del Raval com un gueto”. Per acabar reclamant omplir les urnes “de vots antifeixistes perquè el PP se’n vagi amb els seus amics de Plataforma per Catalunya: a la paperera de la història”. Després dels aplaudiments del públic, va cloure el seu parlament tot donant ànims a tothom, recordant que “només queden 5 dies de campanya, 4 anys obrint portes i finestres a la plaça Sant Jaume i tota una vida de lluita” i dirigint un clar missatge a les assistents: “a somriure, que guanyarem”.
Fotografia: Iván Altimira, María José Lecha i David Fernández ahir a la plaça Orfila | Jordi Royo
