Eleccions a Sant Andreu: participació ciutadana

Arriba el setè i últim reportatge sobre les eleccions municipals vistes des del Districte de Sant Andreu. Es tracta d’un monogràfic sobre la participació en l’àmbit de la política. Fa anys que la ciutadania demana participar de forma més directa en les institucions, per això és important veure si les diferents candidatures volen aprofundir més en aquesta direcció. En el cas de Sant Andreu de Palomar, també val la pena conèixer el posicionament de cada partit sobre si la ciutadania pot decidir el futur polític del que va ser un municipi fins fa 118 anys.

Actualment l’Ajuntament de Barcelona té una estructura de govern molt centralitzada i reserva als districtes un paper subsidiari en la definició de les inversions i les polítiques públiques. Són partidaris de descentralitzar la política municipal? Quins serien els principals mecanismes que desenvoluparien per fer efectiva aquesta fita?

Ciutadans (C’s): Nosaltres com a partit sempre hem defensat una Espanya harmònica i descentralitzada. No volem un país absolutament vertical i on no hi hagi una proximitat dels ciutadans a les institucions. Per això defensem el model de les autonomies. En el cas dels districtes i, a Barcelona, és més greu. Tenim uns òrgans de participació i representació que representen poca cosa. Gestionen en torn del 15% del pressupost i ni tal sols el gestionen de manera democràtica, ja que és la gerència del districte qui determina on van a parar aquelles despeses. A més, únicament emeten opinions i consell i es converteixen en òrgans consultius que no tenen una transcendència política rellevant. Des de Ciutadans creiem que no pot ser així. Creiem que els òrgans del districte han de tenir una major importància, que s’ha d’estudiar.

Convergència i Unió (CiU): Des de CiU som partidaris de descentralitzar la política municipal. Els districtes han de tenir més competències i recursos. Tot i així, no volem renunciar a mancomunar serveis i recursos per tal que l’administració sigui més eficient; s’ha de trobar el punt d’equilibri entre el model de treball que hi ha i el de més descentralització. D’aquesta manera, l’estructura municipal té un conjunt d’elements que són útils de cara a optimitzar els recursos. Per exemple, tenim empreses municipals de gestió urbanística o d’infraestructures. A més, el sistema de treball que ha tingut aquest govern de cara al tema d’inversions públiques, el regidor de districte i el gerent han gaudit de presència.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Quan estava Jordi Hereu d’alcalde, vam canviar el funcionament municipal per alliberar els districtes de les tasques més feixugues, com per exemple les de pressupost de ciutat, per poder dedicar-nos a la proximitat. Per tant, sempre hem estat partidaris de la descentralització i la subsidiarietat. En aquesta legislatura però, hem experimentat una fugida de tècnics de Sant Andreu perquè han treballat desmotivats i amb menys recursos, i el que s’ha fet és recentralitzar la ciutat. En quant a participació, des del PSC s’havien creat mecanismes participatius que s’havien de replantejar i millorar perquè més persones estiguessin disposades a participar. En aquests últims anys però, el problema encara s’ha accentuat més. Per tant, una de les noves propostes és que l’elecció del 10% del pressupost d’inversions sigui participativa. El mecanisme per fer-ho s’ha d’estudiar, però tenim diverses maneres: un full en blanc per fer propostes, que l’Ajuntament proposi un conjunt de mesures i es decideixi per consulta popular, o una barreja de les dues. El que és clar és que hi ha una aposta important per la participació i la descentralització de l’Ajuntament.

Partit Popular de Catalunya (PP): Des del Grup Municipal Popular sempre hem reclamat una major descentralització a favor dels districtes donant compliment a la Carta Municipal, perquè aquest fet ha de permetre una millor prestació en el serveis públics, estant més a prop dels ciutadans. Al llarg d’aquest anys però, hem detectat que no es compleix el que estableix la Carta Municipal en el seu article 21.3: “El pressupost municipal ha de garantir que cada any el 15% del seus recursos ordinaris, com a mínim, siguin gestionats pels districtes”. Així, per exemple, el pressupost de 2015 del conjunt dels districtes representa només el 12,5% dels ingressos corrents i queda per sota del mínim del 15%.

Barcelona en Comú (BeC): Totalment. Aquesta és una de les apostes claus de Barcelona en Comú. Però fer una participació efectiva no és simplement fer referèndums o que la gent voti, sinó que s’ha de fer des de la proximitat, amb deliberació i amb la vista posada a les necessitats del conjunt. En relació als mecanismes per descentralitzar la política municipal, hi ha molts elements. D’aquesta manera, una de les propostes que portem en el programa és que el 5% del pressupost municipal es decideixi i es faci per part de la ciutadania. Un fet que té un efecte clau en els plans d’actuació dels districtes. Però això, no té sentit fer-ho sense un correcte funcionament de la participació: calen recursos per dinamitzar la participació i per educar en la participació. Així, per exemple, s’ha de posar els infants en el centre i dotar-los d’instruments perquè puguin participar des de la proximitat, des del disseny del seu barri. Per tant, a més de descentralitzar la política, portem en el programa el compromís de fer participar més a la ciutadania.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Des d’ERC som partidaris de la descentralització dels districtes per dotar de més competència i més pressupost als òrgans de districte. Això comportaria una reorganització interna de l’Ajuntament, però es podria afrontar. També som partidaris que la ciutadania pugui decidir i sigui corresponsable de les decisions que es prenen, perquè la ciutat i els districtes els fem entre tots. Així doncs, hauríem d’impulsar una participació amb totes les eines al seu abast. El districte ha de ser l’òrgan més proper a la ciutadania des de tots els àmbits. Per tant, creiem que és l’hora que la ciutadania recuperi el poder polític mitjançant eines efectives de participació i mitjançant la corresponsabilització.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP): És evident que qui més coneix el districte són les persones que hi viuen, per tant, apostem per repensar la delimitació territorial administrativa de Barcelona –amb la descentralització de les decisions als districtes– i per dotar als districtes d’autonomia pròpia. També defensem la garantia de l’existència de mecanismes per la participació directa en què, les veïnes i els veïns, els moviments socials i les diverses entitats, realitzin consultes i debats públics per implicar-se en la política del districte. Només d’aquesta manera, podrem garantir i assegurar que totes les veus del districte quedin recollides i se’n puguin donar respostes.

Tant el regidor com el Consell del Districte són designats directament per l’alcaldia de Barcelona i els grups del Ple Municipal. Estimen convenient traslladar aquesta elecció als ciutadans del districte de forma més directa?

C’s: A nivell de districte no hem entrat en aquesta qüestió, però a nivell estatal tenim un model electoral mixt, és a dir, on la meitat dels diputats són escollits en unes llistes confeccionades i la resta són escollits unipersonalment. Això fa que hi hagi una mescla entre proporcionalitat i representativitat dels ciutadans. En el cas barcelonès, si apliquem aquesta lògica, hauríem de defensar que els districtes tinguessin un major reflex social, és a dir, que els ciutadans coneguin els representants i que aquests candidats facin campanyes electorals de veritat. Però tot això no tindria sentit si els districtes no tenen més gestió pressupostaria. Així doncs, tot passa per dotar de poder a les institucions dels districtes ja que, per exemple, molt poca gent sap com funcionen les estructures de governació de proximitat i és una de les qüestions a donar a conèixer.

CiU: Seria convenient, però a dia d’avui és un repte perquè una modificació de la Llei orgànica del règim electoral general és molt complicada. Tot i així, podríem començar per passos més petits, com ara, l’elecció del president del districte. És interessant, una mesura interessant a estudiar i és un gest correcte. Per tant, s’han de buscar elements que et condueixin a aquesta idea on el ciutadà participi de forma més directa.

PSC: Sempre hem proposat escollir els regidors i els consellers de districte per part dels ciutadans. El problema que hi ha és que això depèn de la Llei orgànica del règim electoral general i s’ha d’aconseguir una àmplia majoria al Congrés dels Diputats per canviar-la. Nosaltres sempre hem estat partidaris a l’elecció de forma directa per part dels ciutadans com a socialistes que som, però mai ha estat possible canviar la llei perquè el Partit Popular no hi està d’acord.

PP: A la normativa electoral no es contempla la possibilitat d’escollir directament els membres del Consell del Districte. Per tant, des del punt de vista legal, no és possible elegir-los directament.

BeC: No només ho defensem, sinó que ja ho hem practicat i ens hem anticipat a allò que la llei no pot preveure. Barcelona en Comú pot ser que tingui més d’un conseller, però com a mínim un, haurà estat escollit per elecció directe entre tots els ciutadans i ciutadanes del Districte de Sant Andreu que han volgut votar. Amb això es demostra que hi ha maneres de creativitat i de voluntat que ho fan possible. Així doncs, a la llista gran de la formació, des del lloc 14 fins el 24 –els deu consellers– han estat votats. És una responsabilitat important però, alhora, és la voluntat de tenir un vot popular explícit.

ERC: Sí. A més, com que depenem d’una llei de l’Estat espanyol, si a Catalunya ens fundéssim com a estat podríem tenir la nostra pròpia llei. Tot i això, actualment podria trobar algun mecanisme. Per exemple, un procés de consulta ciutadana per escollir els consellers de districte que posteriorment es proposarien a l’alcaldia. En relació a ERC, des del partit realitzem un procés d’elecció de forma directa amb els militants i amb els amics d’esquerra –simpatitzants del partit amb una antiguitat de tres mesos– i, per tant, només caldria obrir aquest procés a tota la ciutadania.

CUP: Totalment. Creiem que són figures que haurien d’estar directament vinculades territorialment i que, per desgràcia, no ho estan. Considerem que les persones del districte han d’escollir directament els seus representants i òrgans a partir d’un procés participatiu i obert a les veïnes, tal hi com hem fet durant la candidatura. Des de CUP-Capgirem Barcelona apostem de forma interna per la radicalitat democràtica i apropem el màxim possible al veïnat la presa de decisió. Tant és així, que les dues persones que esperem que obtinguin representació al districte ja són públiques i formen part de la llista que presentem a la ciutat. Es tracta d’Ivan Altimira i Cristina Castells.

A nivell català hi ha un ampli consens a favor de què la ciutadania pugui escollir si vol que Catalunya esdevingui un estat. Sant Andreu de Palomar es va annexionar a Barcelona el 20 d’abril de 1897 sense que els andreuencs i les andreuenques pugessin expressar la seva voluntat. Creuen que la població hauria de poder decidir si vol que Sant Andreu de Palomar recuperi la seva condició de municipi?

C’s: No. No és una cosa que tinguem en ment perquè no estem a favor de sotmetre a votació una qüestió que no tindria utilitat política. Com que som un partit liberal progressista, una de les coses que caracteritza d’alguna manera el progressisme és no mirar al passat; no creure que la política és l’eco d’allò que va ser algun dia. Ciutadans no som un partit que hagi de respectar els valors tradicionals perquè sí. Nosaltres hem de mirar les coses des d’un punt de vista reflexiu i racionalista. No podem tornar a la idea feudal de fragmentar els territoris i reduir la política. No creiem que s’hagi de tornar al passat per donar-li a Sant Andreu de Palomar una importància política que no ha de tenir. És la pregunta més graciosa de totes.

CiU: No s’han de confondre les coses. Respectem tot el que són processos participatius però creiem que, a dia d’avui, es tracta d’una pregunta més utòpica que real. A més, s’ha de tenir en compte que les fronteres actuals no són les d’aleshores. Així doncs, com a sentiment de poble està molt bé, però hem de considerar que les oportunitats que ens dóna la ciutat de Barcelona són molt importants. Amb tot, un possible Sant Andreu independitzat sí que tindria viabilitat per tot el teixit que tenim, però actualment seria més fàcil preguntar per altres coses que a la gent també li interessen.

PSC: Des del partit respectem el que la gent pensa i hi ha molta gent a Sant Andreu de Palomar que es qüestiona aquest fet. Però crec que el primer que hem de fer és resoldre els problemes que estan a sobre de la taula, així com les qüestions quotidianes i necessàries de la vida de la gent. Quan haguem acabat amb tots aquests problemes, si la gent de Sant Andreu i la pressió popular vol demanar la segregació, pensem-ho perquè som una democràcia. Però en aquest moment no copsem la pressió popular. Per tant, no ens tanquem a res i escoltarem a la gent.

PP: Prenent com a punt de partida que el dret a decidir no existeix com a tal en el dret nacional ni internacional, disposem d’una normativa municipal de participació ciutadana que regula en quins supòsits podem portar a terme consultes ciutadanes. No obstant, aquest supòsit no hi estaria inclòs. En el marc de la Carta Municipal, la normativa que regula la participació ciutadana ha de recollir els diferents mecanismes, processos i espais de participació, i ha de tenir molt en compte que les qüestions a tractar han de ser de competència municipal. A més, el tractament de qualsevol tema de participació i consulta popular s’ha d’exercir amb responsabilitat. Un fet que comporta dues qüestions: un previ anàlisi per veure si la matèria objecte de consulta és de competència municipal, i un estudi la seva viabilitat des del punt de vista de la legalitat i del respecte al sistema de repartiment de competències entre les administracions.

BeC: Estem a favor de què la gent vulgui decidir i que la ciutadania vulgui decidir-ho tot, però els plantejaments i les consultes dependran de totes les demandes que hi hagi al territori. D’aquesta manera, si realment hi hagués una demanda com la catalana a Sant Andreu, si hi hagués aquesta pulsió social que fes consens, s’hauria de tirar endavant. Tot aniria en funció de les prioritats que marquessin els propis veïns i veïnes de Sant Andreu. És molt important però, explicar cada qüestió i els avantatges i inconvenients de totes les postures. Tots aquests debats s’han d’afrontar amb voluntat democràtica i deliberativa, no poden quedar-se en la superficialitat.

ERC: Des d’Esquerra Republicana defensem les consultes perquè creiem que la ciutadania ha de poder decidir sobre qüestions que l’afectin, siguin del tipus de siguin. Per exemple, nosaltres vam presentar una proposta al Consell Plenari del Districte perquè el nom del Casal de Barri de Sant Andreu s’escollís en un procés participatiu. Per tant, si preguntar per la hipotètica independència de Sant Andreu té un gran suport social al nostre poble, nosaltres defensarem aquest procés per mitjà d’un referèndum. No tindria cap sentit dir el contrari, perquè preguntar i consultar mai és un error.

CUP: Sant Andreu de Palomar ha de recuperar la seva sobirania administrativa, nacional o d’identitat; no l’hauria d’haver perdut mai. Però hem d’obrar políticament de manera que les decisions que afectin als i les andreuenques es prenguin entre aquestes mateixes persones. Per tant, considerem positius els mecanismes de consulta i de decisió al voltant de qüestions que una part considerable de la població reclami. Considerem que el poble de Sant Andreu de Palomar té una idiosincràsia pròpia, diferenciada d’altres barris de creació més recent o d’altres on la població és substancialment diferent. Cal pensar quines són les formes de govern que la població andreuenca pot tenir respecte a la ciutat de Barcelona i que els veïns i veïnes decideixin.

Representants polítics

C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).
PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).

Fotografia: La ciutadania demana participar de forma més directa en les institucions | Flickr