El sisè i penúltim monogràfic sobre les eleccions està dedicat a l’esport. El Districte de Sant Andreu té molts clubs esportius que fan una gran tasca social, amb la Unió Esportiva Sant Andreu i el Club Natació Sant Andreu al capdavant. Els equipaments, però, no estan a l’alçada ni en la quantitat ni en l’estat de conservació. Aquest reportatge mostra què vol fer cada candidatura per contrarestar la situació actual i afrontar el futur en millors condicions.
En comparació amb altres districtes de Barcelona, a Sant Andreu hi ha una mancança evident d’equipament esportius. Quines mesures prendrien per tal de situar el Districte de Sant Andreu en el mateix nivell que els altres de la ciutat?
Candidatura d’Unitat Popular (CUP): El dèficit d’equipaments es fa palès en tots els àmbits, no només en l’esportiu; també falten equipaments educatius, de benestar social, de joves… El principal problema rau en la poca inversió que ha efectuat l’Ajuntament de Barcelona en els barris del Districte de Sant Andreu. A més, en el cas concret dels equipaments esportius trobem que diversos d’aquests estan previstos en plans urbanístics aturats. És el cas del poliesportiu que s’ha de fer a les antigues casernes o el nou pavelló Francisco Calvo, lligat durant força temps a les plusvàlues de l’estació d’alta velocitat. Com hem dit abans, són plans que s’haurien d’executar durant la propera legislatura, però també cal donar continuïtat, per exemple, a la reforma del camp de futbol Narcís Sala i recuperar les instal·lacions esportives del carrer Bonaventura Gispert, ara afectades per les obres aturades de la línia 9 del metro.
Ciutadans (C’s): Al Districte de Sant Andreu, els espais que haurien d’estar destinats a equipaments esportius no existeixen o són molt reduïts. A més, molts dels que estan projectats no recullen els equipaments suficients. Per tant, tot i que l’Ajuntament ha tirant endavant alguns projectes, n’hi ha d’altres casos que no s’han fet perquè aquest òrgan no ha volgut. Aleshores, es pot arribar a la conclusió que hi ha recursos però que no s’inverteixen on s’haurien d’invertir com són, per exemple, en alguns equipaments esportius. En canvi, sí que hem vist com ampliat centres comercials, s’han construït més habitatges per vendre, entre d’altres coses.
Convergència i Unió (CiU): Si anem per barris, la Trinitat Vella és una zona completa amb inversió esportiva; disposa d’un bon camp de futbol amb la remodelació dels vestuaris i la part social, i d’un pavelló poliesportiu amb piscina que requereix d’inversió en manteniment. A Baró de Viver, volem el pavelló a la zona de Ferran Junoy i Potosí. Respecte el camp de futbol reclamat, està planificat al tram final del Parc Lineal. El Bon Pastor gaudeix d’una sèrie d’equipaments però s’ha d’arreglar la zona esportiva de la llosa. A Sant Andreu de Palomar, els equipaments públics són justos a diferència dels privats, com el Club Natació. Precisament, amb aquesta entitat treballem conjuntament; el club ens gestiona la piscina de la Trinitat Vella i d’Onze de Setembre. A més, tenim la gestió un camp de futbol com el Narcís Sala. En relació a la part de casernes, s’ha de desenvolupar un pavelló i una piscina. A la Sagrera hi toquen dos pavellons poliesportius. Així, al Camp del Ferro ja s’ha fet el projecte executiu amb un gran complex esportiu que permetrà la transformació i la suma de necessitats del pavelló Francisco Calvo i del Club Patí Congrés. També s’ha de dur a terme la substitució de la pista coberta del carrer Hondures. Respecte a Navas, és un problema perquè el barri no pot créixer. Finalment, al Congrés i els Indians s’impulsarà el canòdrom, on hi anirà un pavelló. Amb tot, és important la complicitat amb les entitats esportives.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Perquè el districte sigui equiparable a altres zones de la ciutat s’ha de desenvolupar tot el pla d’equipaments que hi ha a la Sagrera, a Sant Andreu de Palomar i el que fa referència a aquells equipaments propers a les vies del tren. Tenim un teixit dens i les coses que hi ha compromeses s’han d’anar prioritzant i s’han d’anar fent els equipaments esportius necessaris. Així, per exemple, en el nostre programa incorporem com a projectes per tirar endavant dos poliesportius a la Sagrera, un altre al canòdrom i el de casernes. A més, també volem que es facin les millores oportunes i l’ampliació dels centres esportius del Bon Pastor i de la Trinitat Vella, i s’ha de buscar un espai per la pista de la Secció Esportiva Sant Joan de Mata. Per tant, des del PSC es prioritzarà el desenvolupament d’aquells equipaments esportius en funció de les necessitats de les entitats.
Partit Popular de Catalunya (PP): És evident que al Districte de Sant Andreu hi ha una manca d’equipaments esportius i el barri del Congrés i els Indians n’és un exemple. En els darrers temps hem vist com algun club esportiu ha hagut de marxar del districte per seguir les seves activitats en un altre a causa de la manca de recolzament institucional i d’espais esportius. Aquest fet constata la necessitat de disposar d’un pla d’equipaments esportius que mostri les carències i les necessitats actuals, per poder definir les actuacions en aquest àmbit en el proper mandat i els anys següents. D’aquesta manera, no pot ser que hi hagi entitats esportives que realitzin la seva activitat esportiva en pistes provisionals, com a l’antiga fàbrica Fabra i Coats. La necessitat de disposar d’un nou camp de futbol i d’un poliesportiu és avui una obvietat. A més, s’han de dur a terme accions d’arranjament d’equipaments existents, com per exemple, el camp de futbol de la Trinitat Vella o del Bon Pastor, o el poliesportiu Francisco Calvo.
Barcelona en Comú (BeC): Per aconseguir una bona situació del Districte de Sant Andreu, cal executar les previsions que estan pendents. Per exemple, al Bon Pastor hi ha pendent l’aprovació del camp de futbol amb múltiples usos esportius, a Sant Andreu de Palomar s’ha de dur a terme la rehabilitació d’un pavelló, a la Sagrera està previst el complex esportiu… Totes aquestes qüestions passen per posar-se a treballar i per construir aquests equipaments públics. Perquè al districte sí que hi ha equipaments esportius, però són privats. Per tant, no es pot pensar que aquests centres donen total cobertura als barris. Un altre factor a tenir en compte és que hi ha moltes escoles on es podria estudiar l’ús de les seves instal·lacions per dur a terme alguna funció pública. Des de Barcelona en Comú considerem que si hi ha l’espai es tiri endavant el projecte, el problema és que això depèn de l’Ajuntament. D’aquesta manera, no es faran tots els equipaments d’un dia per l’altre, però els que estan planificats i els que tenen el sòl disponible, s’han de tirar endavant. Perquè ara el que necessita el districte – i la població dóna per fer-ne més– són equipaments esportius.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Des d’ERC som conscients de les mancances en equipaments esportius que existeixen actualment al Districte de Sant Andreu i per això ens comprometem a dur a terme algunes de les obres pendents com, per exemple, el pavelló esportiu i el camp de futbol històricament reivindicat al Baró de Viver per fomentar la cohesió del barri, els pavellons esportius als antics terrenys de l’AISS i al carrer Hondures de la Sagrera, així com els equipaments previstos als terrenys de l’antic canòdrom del barri del Congrés i els Indians. D’altra banda, ens comprometem a elaborar un pla d’usos dels equipaments esportius existents al districte per tal d’optimitzar-ne la seva utilització i treure’n un major profit del que, en alguns casos, existeix actualment.
Al Districte de Sant Andreu hi ha entitats esportives molt importants, com la Unió Esportiva Sant Andreu i el Club Natació Sant Andreu, que fan una gran tasca social. La majoria de clubs d’aquest nivell a Catalunya tenen el recolzament econòmic dels ajuntaments i les diputacions provincials. Estarien a favor de buscar fórmules perquè els clubs andreuencs puguin competir en igualtats de condicions?
CUP: Aquest és un aspecte molt controvertit, perquè molts ajuntaments acostumen a destinar ingents quantitats de diners públics en clubs esportius en concepte de patrocini. Tot i així, del que es tracta és de subvencions encobertes. Pera la CUP aquest comportament és un acte completament il·lícit i una font de malbaratament de recursos públics; cal denunciar les administracions que fan aquesta mena de pràctiques perquè s’altera la competició. Creiem que s’han d’impulsar iniciatives d’altra mena per promocionar l’esport. Tant la Unió Esportiva Sant Andreu com el Club Natació Sant Andreu són dues entitats de referència en l’esport de base, i és precisament aquesta funció la que mereix reconeixement i suport. Dins d’aquest àmbit hi ha molt marge per actuar com per exemple, millorar les instal·lacions, atorgar beques als esportistes de rendes baixes, coadjuvar en la formació dels entrenadors, etc.
C’s: Els altres clubs haurien de rebre aquestes ajudes? Aquesta seria la pregunta. El que pot fer l’Ajuntament amb els centres esportius privats és crear convenis i proporcionar-los finançament, però amb certs requisits a complir. Així, per exemple, si un club rep ajudes hauria de baixar el preu de l’entrada, obrir els seus pavellons i instal·lacions als centres educatius, fomentar activitats de formació esportiva a la gent del barri… és a dir, els recursos que reben els han de destinar a potenciar la seva acció social. Per tant, si l’estructura privada de la Unió Esportiva Sant Andreu serveix per rebre finançament públic sense oferir a canvi serveis als ciutadans de Sant Andreu, nosaltres creiem que aquest no és el camí. Des de Ciutadans podem pactar amb les societats privades si aquestes compleixen amb uns requisits.
CiU: És un tema molt difícil. A nivell de districte intentaríem buscar solucions, però a nivell de ciutat és molt complicat diferenciar entre els clubs. En aquest sentit, durant l’últim mandant, per exemple, hem decidit arreglar el camp de futbol Narcís Sala i hem ajuda una entitat com la UE Sant Andreu. Però quan es tracta d’una injecció econòmica més enllà de petites partides puntuals, és difícil perquè a Barcelona hi ha molts més clubs. D’aquesta manera, mirem i estudiem els canals que podem utilitzar per ajudar a aquests clubs i a tots els del districte, tenint en compte que a Barcelona la injecció econòmica directa és molt complicada a diferència d’altres ciutats.
PSC: L’Ajuntament ha de mirar per l’interès públic i, per tant, ha d’ajudar als clubs a gestionar aquells equipaments que tinguin un interès públic com podrien ser les ajudes de manteniment o remodelació, que permeten als clubs estalviar unes despeses que no hauran de fer. Així, per exemple, el fet que la Unió Esportiva Sant Andreu jugui en un camp municipal és una ajuda molt important, perquè les instal·lacions van a càrrec de l’Ajuntament. Aquestes vies d’interès públic sí que estem disposats a dur-les a terme. D’aquesta manera, hem d’ajudar els clubs per la vessant social, per la via de l’escola d’esport. Barcelona, a diferència d’altres ciutats del territori, s’ha centrat més en crear, en ajudar a les entitats que es dediquen a formar esportistes, que no pas en l’esport professional. Creiem que és una bona opció perquè nosaltres volem promocionar l’esport de base. La nostra aposta seriosa va encaminada a què tothom accedeixi a l’esport.
PP: És clar que sí. A més de les subvencions i els ajuts públics que aquestes entitats puguin rebre de les diferents administracions, cal un recolzament en forma de mecenatge i patrocini per part d’empreses vinculades al districte i a la ciutat. En aquest sentit, l’administració ha d’acompanyar als clubs en la recerca de nous recursos que els permetin afrontar en igualtat de condicions les seves competicions.
BeC: La funció de l’Ajuntament és defensar la pràctica de l’esport per a tothom com un bé públic i defensar l’esport com un element d’inclusió social. Per tant, el paper d’aquestes entitats considerem que és clau en relació a les seves escoles de base. Així, en relació al recolzament econòmic, és una qüestió que ens planteja quin és el model d’esport que des de l’Estat i des de la Generalitat es promou. Per exemple, ens els últims anys la mercantilització absoluta de l’esport –i de forma molt clara en el futbol– ha provocat que els esports que no treuen un rendiment televisiu quedin en l’oblit. Un fet que es deu a les integracions transversals. Així, no podem demanar a un Ajuntament que cobreixi els dèficits que té la política esportiva d’un país. És un tema de responsabilitat social de tothom. Hi ha d’haver una visió més transversal. Hi poden haver ajuts puntuals, però han de tenir una reflexió en profunditat de com donar continuïtat a les entitats. Per tant, s’ha d’estudiar cada situació i cada moment i s’ha tenir en compte que són els diners de tots els ciutadans. A més, també és important fomentar l’esport de lleure en diverses àrees de la ciutat.
ERC: Des d’Esquerra Republicana considerem l’esport com una peça clau en la creació del teixit associatiu del districte i en el desenvolupament personal dels infants i joves i de les persones adultes. Per això, garantirem que els recursos econòmics no siguin un impediment a què tota persona menor d’edat tingui accés a l’esport i donarem el suport logístic, econòmic i institucional necessari als clubs i institucions esportives del districte per garantir la seva pràctica. En relació al recolzament econòmic, tot es pot parlar amb els clubs i, d’entrada, no podem dir que no. Si és necessari, podem buscar solucions.
Representants polítics
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).
C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).
PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
Fotografia: Narcís Sala, equipament municipal al que s’ha fet poc manteniment | Andreuenc
